Opinión | Tribuna

Pel futur del Palmerar

Un palmerer en un aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

Un palmerer en un aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. / Matías Segarra

Catàstrofes recents com la DANA ens mostren, amb la seua cruesa, la importància de la planificació urbanística racional i de les polítiques de mitigació de l’emergència climàtica.

A Elx som afortunats de comptar amb un patrimoni natural que ens posiciona millor a l’hora de combatre aquestas crisi ambiental i que té beneficis directes sobre la nostra salut, com demostren estudis com el de l’Institut de Salut Global publicat en 2021.

Per això és tan greu i preocupant que encarem aquest XXIV aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat enmig de l’anunci de reforma de la Llei del Palmerar que, precisament, ofega el seu futur.

PP i Vox treballen en un canvi de la normativa autonòmica aprovada en 2021 que busca rebaixar els requisits per urbanitzar en el nostre tresor natural i cultural.

L’excusa és facilitar els tràmits administratius en la zona d’amortiment. La realitat és que, si parlàrem d’aquesta qüestió només, això podria aconseguir-se amb el desenvolupament dels instruments normatius que preveu la llei i que encara estan pendents, com el Pla Especial del Palmerar i el Pla de Gestió i Ús. Per això, tota aquesta operació de Pablo Ruz i Vox mostra que, en realitat, les intencions són diferents de les explicades.

En Compromís reclamem tot el contrari, avançar en la salvaguarda i gestió del Palmerar amb el desenvolupament ràpid d’aquestes reglamentacions.

Alhora, defensem una actualització del PGOU -l’actual és de 1998- per garantir el futur del Palmerar i preservar-lo de la depredació urbanística. Una modificació del principal instrument municipal de planificació que, a més, protegisca el sòl no urbanitzat, permeta la permeabilització dels nuclis urbans, preserve la resta del patrimoni natural i assegure els corredors verds i blaus amb els que encarar l’emergència climàtica.

Però per a tot això, necessitem un alcalde compromés que no tenim. Cal una estratègia ambiental que no té aquest govern, més preocupat en enarborar discursos negacionistes que en la responsabilitat d’enfrontar el repte més gran que tenim com a espècie. I eixa és una actitud negligent. Perquè abandonar la ciència, com ja hem pogut comprovar, ens aboca al patiment.

D’altra banda, en l’escala de la gestió quotidiana, cal assegurar el repoblament de palmeres en la ciutat. Hem viscut en aquest 2024 preocupants episodis de tales i caiguda d’exemplars.

Perquè, clar que cal eliminar les palmeres perilloses, però la reposició cal fer-la també amb aquesta espècie, que és la nostra senya d’identitat.

També en altres ciutats, amb arbres diferents, es produeixen caigudes. En Madrid, de fet, es perden més de 3.000 exemplars a l’any i no per això deixen de reposar-se.

Alhora el Palmerar ha de seguir recuperant vida amb el seu ús agrícola i social, com férem l’anterior govern d’esquerres amb els horts urbans. Per això, també és imprescindible recordar que aquest govern de Pablo Ruz i Vox té pendent l’ampliació de l’Hort de Felip i l’habilitació d’un d’aquests espais entorn del barri de Carrús.

En definitiva, queden moltes assignatures pendents en aquest XXIV aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat del Palmerar. Des de Compromís continuem treballant per una política que garantisca el futur del nostre bé, de la mà de la ciència i la protecció patrimonial enfront de les grans amenaces i les quotidianes.

Tracking Pixel Contents