Opinión

Mentides i sentit comú

El paso de la dana por Valencia.

El paso de la dana por Valencia. / Natalia Sáiz

 He llegit amb atenció l’entrevista al senyor Vicent Mompó, que el diari Levante ens va oferir el diumenge 24 de novembre.

El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, diu que la catàstrofe que vam viure els valencians el passat 29 d’octubre, amb més de 200 persones mortes, no es podia haver evitat. És veritat que l’aigua i el fang que van inundar, des d’Utiel i Xiva fins a Paiporta, Aldaia, Alfafar, l’Alcúdia i Algemesí, no es podia evitar. Però si la gent haguera estat avisada (com la Diputació va avisar els seus treballadors o la Universitat de València, anul·lant les classes), moltes persones que han mort, continuarien vives.

Si a Utiel, com diu el president de la Diputació a l’entrevista a Levante, a mig matí ja hi havia danys importants i el riu Magre ja portava molta aigua, és de sentit comú saber que el cabal d’aigua que passava per Utiel, ens vindria de seguida (com així va ser), a la Ribera Alta. Encara més: si a Utiel, a les 14,14 hores, el Magre havia eixit de mare, ¿a què esperava el president de la Generalitat a avisar la població d’allò que ens vindria al damunt? I si a les 12 del migdia el barranc del Poio ja anava desbocat, ¿què esperaven que passaria a Paiporta uns hores després? Per això no té cap explicació raonable que la Generalitat enviara l’alerta als mòbils dels ciutadans després de les 8 de la nit. ¿El president Mazón no sabia que l’aigua de dalt, a Utiel i a Xiva (i no cal ser massa llestos per entendre això), baixaria a l’Horta i a la Ribera Alta, negant pobles, carreteres, camps i cases?. Com va poder dinar tranquil·lament el senyor Mazón aquell 29 d’octubre?

Jesús a l’Evangeli de Sant Joan ens diu que només la veritat, ens farà lliures (Jo 8:32). No les mentides, ni les mitges veritats, que també són mentides. Per això,¿com és possible que el president Mazón canviara la seu versió del seu dinar, d’aquell 29 d’octubre, diverses vegades?

Diu un refrany valencià, que abans s’agafa a un mentider que a un coix. I que, com diu Jesús a l’Evangeli de Sant Marc, no hi ha res amagat que al final no aparega a plena llum (Mc 4:22). És a dir, que les mentides no es poden amagar per molt temps, perquè sempre s’acaba sabent la veritat.

Els polítics, que haurien de fugir de les mentides com del dimoni, haurien de tindre intuïció i sentit comú. I el sentit comú ens diu que si al migdia, a Utiel el Magre havia eixit de mare, tota aquella aigua baixaria, desbocada, cap a la Ribera Alta. Com així va passar. Em sembla que no cal ser massa llestos per “endevinar” això.

Com ha dit, amb molt de sentit comú, el senyor Ferran Dalmau (Levante, 25 de novembre de 2024), l’aigua no l’hauríem pogut evitar, però sí que la gent canviara de rutina i s’haguera quedat a casa, evitant d’aquesta manera la mort de més de 200 valencians.

En la recent festa de Crist Rei, el diumenge 24 de novembre passat, sentíem de Jesús quina era la seu missió: esdevenir testimoni de la veritat (Jo 18:37). També els polítics haurien de ser sempre hòmens de veritat i no de mentides. I hòmens plens de la saviesa que demanà a Déu el rei Salomó (Sa 9), i que consisteix, ni més ni menys, a tindre sentit comú.

En aquest Advent, Jesús ens convida, hui més que mai, a ser portadors d’esperança, especialment per a aquells que l’han perduda o se senten desanimats i abatuts degut a les pluges i les inundacions provocades per la DANA del passat 29 d’octubre. Una imatge del Crucificat, de la parròquia de Sant Carles Borromeu d’Albal, ens mostra l’esperança de renàixer de nou. Aquesta imatge va patir un incendi, anys enrere i ara ha patit els efectes de la DANA. És Jesús que, malgrat les dificultats que estem vivint, ens encoratja a esperar enmig del sofriment i del dolor. Com ha dit el rector d’aquesta parròquia, Engracio Bataller, aquest és “el Crist que comprèn tothom, perquè és el Crist que parla de l’experiència del qui es crema i, anys després, s’ofega”.

Tracking Pixel Contents