Els reptes de la societat valenciana per al 2025

El filòsof italià Antonio Scurati afirmava en una entrevista recent que "l’esperança no es pot dissociar del progrés; es podria entendre alguna esperança que no vaja a més?". Una reflexió necessària per a entendre que les societats modernes necessiten tenir objectius de millora per avançar cap a un futur en positiu, tot reforçant els valors democràtics i el desenvolupament social. Amb aquesta premissa, caldria revisar quins són els reptes que les valencianes i els valencians tenim per a l’any nou en els àmbits sociopolítics, econòmics i culturals. En el primer grup tenim la contínua reivindicació d’un finançament autonòmic insuficient per a garantir uns serveis públics de qualitat. Un segon element és el repte de lluitar contra el despoblament rural de zones de l’interior, sobretot en algunes comarques de Castelló i d’Alacant. Les universitats públiques valencianes treballen en l’actualització del Pla Valencià Antidespoblament a través de la Càtedra Avant que dirigeix el col·lega Jorge Hermosilla des de la Universitat de València, posat en marxa el 2020, per abordar aquesta problemàtica que ateny a aspectes com l’ocupació, els serveis públics i l’habitatge.

Pel que fa als reptes econòmics, el Consell ha anunciat l’Estratègia de Reindustralització de la Comunitat Valenciana 2025-2028 amb una inversió de 2.000 milions d’euros amb l’objectiu d’augmentar el pes de la indústria en el PIB del 14,8 % actual al 20 %. Un projecte ambiciós que esperem no quede només en la seua presentació. De moment, l’impacte de les últimes inundacions reduirà, sense dubte, els fons destinats a aquest o altres projectes de futur. Tot i les perspectives de creixement del PIB valencià d’un 2,2 % –segons les previsions fetes per CaixaBank Research a finals d’octubre–, gràcies sobretot a la construcció i el turisme, caldrà observar l’impacte de la recuperació de les localitats afectades per la dana del passat octubre en el conjunt de la nostra societat. A més, cal tenir en compte que la Generalitat Valenciana iniciarà el 2025 amb un pressupostos prorrogats, a causa de la falta d’una majoria parlamentària suficient, una realitat que podria afectar la planificació i l’execució de projectes futurs.

En relació als reptes culturals, diversos són els aspectes a tenir en compte. D’una banda, continuem sense tenir unes polítiques culturals estratègiques. Els canvis en el Govern Valencià després de l’eixida dels representants de Vox que eren responsables d’aquestes àrees, entre altres, han estat, més enllà de la paràlisi o de les desviacions sorprenents que havien portat endavant, un element de bloqueig i d’avanç en previsions de futur que interessen al teixit cultural de les nostres comarques. És fonamental la revisió de les necessitats per a un desenvolupament cultural normalitzat que atenga les necessitats formatives de la població, al temps que preserven el nostre patrimoni, tot fent-lo compatible amb els avantatges de les eines digitals actuals. Cal un lideratge ferm i plural que integre les distintes institucions, tant del sector privat com públic, per a reprendre un teixit cultural tan ric com divers com el nostre.

Finalment, en el camp educatiu, caldrà estar pendents de les conseqüències que puga tenir l’aplicació de la nova Llei de Llibertat Educativa –coneguda popularment en aquest àmbit com a "la no llei" o la "llei Rovira"–. Amb l’intent de regular l’ús de les tres llengües vehiculars de l’ensenyament (valencià, castellà i anglés) i la tria de la "llengua base" per part dels pares o tutors de l’alumnat, ha estat àmpliament criticada per sindicats docents, associacions de pares i entitats culturals pel retrocés que pot significar per a l’ensenyament del valencià. Una normativa que, segons els experts, planteja desafiaments significatius per a l’ensenyament del valencià, amb riscos de reduir la seua presència en el sistema educatiu, fomentar la segregació de l’alumnat i comprometre la competència bilingüe de l’estudiantat. Mentre que en les zones castellanoparlants el valencià queda relegat a l’assignatura corresponent, amb la possibilitat que l’alumnat sol·licite l’exempció d’avaluació i qualificació, en les zones valencianoparlants, les famílies poden triar la "llengua base" dels seus fills. Aquesta és la possible conseqüència: la divisió de l’alumnat segons la llengua triada pels seus progenitors pot generar segregació dins dels centres educatius, a més d’afectar negativament a la competència lingüística corresponent a cada estudiant.

El panorama no és clar. Un govern en minoria, a més de la necessitat de centrar els esforços en la recuperació de les localitats devastades, no facilita que la diversitat d’iniciatives a mitjà o llarg termini es puguen acomplir. No és temps d’ocurrències o d’experimentacions balderes; del contrari, les il·lusions legítimes que puguem projectar per al nou any com a col·lectiu poden quedar-se migrades. Com deia Scurati, sense esperança no hi ha progrés. Prenguem-ne nota.