L’esperança no enganya

Aquest és el títol de la Butla amb la qual el papa Francesc ens convida a viure un Any Jubilar, que va començar al Vaticà el 24 de desembre passat i que acabarà el 6 de gener de 2026.

La paraula «Jubileu» designa un any especial, que ens mou a viure la santedat.

Va ser el papa Bonifaci VIII, que el 1300 convocà el primer Jubileu, anomenat Any Sant, ja que durant eixe tems, fem l’experiència de la santedat de Déu d’una manera particular. Com més intensa. Com més propera.

Amb el temps, la freqüència dels Anys Sants ha anat canviant: al principi els Jubileus es celebraven cada 100 anys. El 1343, amb el papa Climent VI, es va passar a celebrar-los cada 50 anys i el 1470, el papa Pau II determinà que se celebraren cada 25 anys.

També, és veritat, que s’han celebrat Anys Sants extraordinaris i així el 1933, el papa Pius XI volgué celebrar l’aniversari de la Redempció i el 2015, el papa Francesc convocà l’Any Sant de la Misericòrdia.

En aquest Any Sant, Francesc ens convida a treballar perquè «la llum de l’esperança cristiana puga arribar a tothom». Per això, el papa vol que aquest Any Jubilar, que va començar el 24 de desembre passat al Vaticà, siga una ocasió propícia per a «renovar l’esperança».

En aquest text, el papa assenyala alguns signes d’esperança que haurien de marcar aquest Jubileu del 2025, com «la pau per al món, submergit en la tragèdia de la guerra» i «l’alegria de viure».

El papa ens demana que durant aquest Any Sant, siguem «signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en la misèria, sobretot els presos».

El papa demana als governs del món, que en aquest Any Jubilar prenguen «iniciatives que retornen l’esperança», amb «formes d’amnistia o de condonació de la pena».

El papa desitja que els malalts «tinguen una atenció inclusiva», ja que en la seua malaltia «experimenten la pròpia debilitat». I és que «cuidar els malalts, és un himne a la dignitat humana i un cant d’esperança».

Pel que fa als jóvens, el papa ens recorda que són «l’alegria i l’esperança de l’Església i del món».

En aquesta Butla, el papa fa present la situació i el dolor dels migrants, els exiliats, els desplaçats i els refugiats.

El papa Francesc també ens recorda els ancians, «que sovint experimenten soledat i sentiments d’abandonament» i «els pobres, gairebé sempre víctimes; no culpables».

El papa ens demana que siguem testimonis d’esperança davant els qui pateixen fam, «un flagell escandalós» i que «els diners que s’utilitzen en armes, es destinin a un Fons mundial per acabar amb la fam». Per això el papa demana a les nacions riques «la condonació dels deutes dels països pobres, que mai no podran saldar-les». Aquesta condonació, com diu el papa, «és una qüestió de justícia». I és que «si volem la pau, hem d’esforçar-nos per remeiar les causes que originen les injustícies i per tant, cancel·lar els deutes injustos».

Desitjaria que visquérem l’Any Jubilar, plens d’alegria i que d’una manera particular, els governs dels països desenvolupats treballen per la pau, per acabar amb la fam, per acollir els immigrants i els refugiats i així puguem fer un món més humà i més solidari.

Si la porta santa al Vaticà, la va obrir el papa el 24 de desembre passat, abans de la Missa del Gall, l’endemà, el bisbe de Roma obrí la porta santa de la presó de Rebibbia.

L’obertura de les altres basíliques majors, a Roma, van tindre lloc així: el 29 de desembre a Sant Joan del Laterà, la basílica del bisbe de Roma. L’1 de gener s’obrí la porta a la basílica de Santa Maria la Major i el 5 de gener, a la de Sant Pau Extramurs.

A les catedrals d’Alacant i d’Oriola, la porta santa s’obriren el diumenge de la Sagrada Família, el 29 de desembre passat.

Voldria que aquest Any Sant, com ens demana el papa, siga una ocasió propícia per acollir la santedat de Déu, una oportunitat per ser sensibles al sofriment del nostre món, per denunciar la injustícia i per treballar per un món més fratern i més pacífic.