El sexe com a alliberament

Quan la Maria, una de les protagonistes de La puta i la santa (2024) de Gemma Pasqual, aconsegueix fugir del seu marit maltractador, el Carles, descobreix en una experiència lèsbica el punt exacte de recuperació de l’autoestima i, alhora, del plaer més absolut: «Feia molt de temps que no gaudia tant, i el millor de tot, feia molt de temps que no em sentia tan lliure». En un marc narratiu que aborda temes com el feminisme, l’antifeixisme, la lluita anarco-sindicalista o la violència masclista, Pasqual atribueix al sexe un paper que va més enllà de la dimensió física: el presenta com una eina per assolir la plenitud femenina a través de l’orgasme. La puta i la santa es consolida com la novel·la més ambiciosa de l’escriptora d’Almoines (la Safor): una saga històrica que s’inicia amb l’experiència personal dels avis de l’autora, que van marxar a treballar a Sants, i que segueix la trajectòria de diverses dones valentes implicades en episodis clau de la història del nostre país, des de la vaga de les dones del 1918 a la proclamació de la Segona República.

Permeteu-me el plaer de reprendre dues novel·les clau essencials del nostre imaginari literari. La puta i la santa evoca l’essència de Mirall trencat (1974) de Mercè Rodoreda i de Júlia (1983) d’Isabel-Clara Simó, en la seua exploració de la lluita de les dones en un context familiar i social sovint advers. Gemma Pasqual aporta, però, una perspectiva pròpia: el desig com a font d’alliberament, on el sexe esdevé l’origen de tota revolució personal. En la literatura contemporània, aquesta dimensió del sexe com a motor narratiu ha estat tractada amb múltiples matisos. L’escriptor nord-americà Henry Miller, per exemple, en Tròpic de càncer (1934), utilitza el sexe per a fer reflexionar sobre la literatura i el fet d’escriure. Així, en paraules de l’escriptora Clara Sánchez, aconsegueix que «todos los coños y pichas de Trópico de Cáncer estén envueltos en una lúcida reflexión sobre la literatura y el acto de escribir». Aquesta identificació identitat-sexe provoca que un dels seus personatges, Van Norden, es destruesca a si mateixa quan té un orgasme. Un excel·lent exemple del mite de la destrucció andrògina, de la dona com a receptacle sexual que acaba amb la vida del mascle després de l’acte sexual.

Davant d’aquestes maneres d’entendre la sexualitat com una culminació, observades en la novel·la de Pasqual com també en les de Miller, podem extraure el sentit de consideració de l’orgasme com a punt de fusió dels esperits que el protagonitzen, però sobretot d’assoliment d’una llibertat no aconseguida en la quotidianitat. Quin és el poder que té l’acte sexual com a punt d’alliberament dels individus? En primer lloc pot servir com a via per alliberar tensions acumulades i com a redescobriment del propi cos, tot ajudant a superar inseguretats i acceptar la pròpia corporalitat. Una catarsi emocional i mental que facilita l’empoderament personal. Siga com siga, dona igual com es concrete, l’orgasme és personal i intransferible. El company de la relació, home o dona, binari o no binari, en una relació heterosexual, bisexual o homosexual, és qui el facilita. I en el cas de l’acte individual de la masturbació és l’autosatisfacció o la imaginació qui facilita el clímax corresponent.

Estem davant d’una resposta personal subjectiva i única del cos i de la ment. Un resultat d’una sèrie de processos biològics que es desencadenen en l’individu, com l’alliberament d’endorfines, dopamina i oxitocina que desencadena una connexió única de l’individu amb el seu propi cos i ment. Per aquest motiu, l’autoconeixement i la confiança personal són elements clau per assolir-lo, de manera que factors externs o interns (com ara l’estrés o la vergonya) poden dificultar-lo. En el cas del sexe compartit, cada persona experimenta sensacions completament diferents. La clau es troba en la concepció de l’orgasme com una trobada amb un mateix, siga en solitari o en companyia. Aquesta és la màgia de la nostra ment i del seguit de processos biològics i químics que l’acompanyen. Perquè així podem entendre que les paraules de la Maria de La puta i la santa esdevenen un repte per qui lluita dia a dia per la seua llibertat i concreció de la seua individualitat.