L’enverinament silenciós del nostre entorn personal

Els avanços de la medicina al segle XXI són encara més fascinants que els admirables assoliments aconseguits per esta ciència al llarg del segle XX. Destaquen innovacions científiques apassionants, com l’edició genètica, l’epigenètica o les vacunes d’ARN missatger, així com progressos esperançadors en la gestió del coneixement, com la valoració de l’entorn com a font de salut, la compartició de dades entre hospitals o l’ús de la intel·ligència artificial. Aquests avanços, combinats amb les millores en higiene, nutrició i estil de vida, han permès duplicar l’esperança de vida al nàixer a Espanya en els darrers cent anys.

Tanmateix, l’exposició a substàncies tòxiques presents al nostre entorn, juntament amb mals hàbits alimentaris, el sedentarisme, l’alcoholisme, el tabaquisme i altres pràctiques nocives, està reduint la qualitat de vida i provocant un augment de morts prematures. En aquest article, em centraré en explicar com el confort que hem assolit comporta algunes contrapartides negatives per a la nostra salut.

La base material del que anomenem «qualitat de vida» s’ha fonamentat en la modificació de l’entorn natural segons els nostres interessos. Esta transformació s’ha fet amb tanta intensitat que, hui dia, la massa de l’antroposfera —el conjunt d’objectes i construccions realitzades per l’ésser humà— supera la de la biosfera. En aquest procés, hem mobilitzat elements tòxics, com el mercuri, el plom i altres metalls pesants, que la vida havia esquivat al llarg de l’evolució, i hem creat substàncies de síntesi fins ara inexistents a la natura. Segons el Chemical Abstracts Service, hi ha més de 120.000 compostos orgànics d’ús industrial actius a escala global. D’aquests, segons l’OCDE, al voltant del 30-40% poden tenir algun tipus de toxicitat coneguda per a la salut humana o el medi natural. Això implica que entre 36.000 i 48.000 compostos podrien ser tòxics en determinades circumstàncies.

Tot i que la producció i l’ús d’estes substàncies estan regulats, hi ha factors que escapen al control i poden tenir un impacte negatiu en la nostra salut. Entre els principals problemes cal destacar: l’acumulació d’estos productes als ecosistemes aquàtics i als sòls agrícoles, les reaccions amb altres compostos presents al medi ambient, la bioacumulació en els éssers vius i el cos humà, la persistència d’estes substàncies en el medi natural i en els aliments, així com l’«efecte còctel» derivat de la combinació de diversos compostos.

Estes substàncies estan presents a l’aire, l’aigua i els aliments en quantitats que, teòricament, no representen un perill per a la salut. Però també es troben als envasos d’eixos mateixos aliments, i en molts utensilis de cuina que fem servir per emmagatzemar, preparar i cuinar. També hi són presents a les fibres sintètiques de mantells, tovallons, roba de llit, roba de vestir, cosmètics, protectors solars, cortines, mobles, elements constructius de la llar i un llarg etcètera. Què passa quan estem sotmesos a estes substàncies les 24 hores del dia? Les dosis, una per una, poden tenir efectes limitats, però què succeeix quan se sumen totes? I quan aquests productes interaccionen entre si?

Els professionals de la salut adverteixen contínuament sobre l’augment de malalties associades a la pèrdua de la qualitat ambiental: al·lèrgies, rinitis, bronquiolitis, asma, disfuncions endocrines, càncers, major predisposició a infeccions víriques, obesitat, infertilitat, parts prematurs, avançament de la pubertat en les xiquetes, autisme, dèficit d’atenció, manca de concentració, disminució del coeficient intel·lectual, morts prematures, entre altres. S’observa, a més, un increment de la incidència de moltes d’estes malalties en persones cada vegada més joves. Els cassos estudiats, mostren que això és conseqüència de la major exposició de les noves generacions, de vegades des del mateix ventre matern. En general, una persona de 40 anys ha estat tan o més exposada a estes substàncies que una de 70 ó 80 anys al llarg de la seua vida.

Tot i que fa dècades que es denuncia la toxicitat de molts compostos, el procés per prohibir-los és extremadament lent. Sovint calen dècades per retirar un producte del mercat, a causa dels entrebancs d’un dens entramat d’interessos al darrere de la seua producció i ús. La UE ha fet passos importants en esta direcció els darrers anys, però ara mateix està reculant en moltes de les mesures anunciades, a causa de la pressió dels diferents lobbies i els canvis en la composició política del Parlament Europeu i alguns parlaments nacionals. El «negacionisme culpable» d’algunes opcions polítiques i alguns grups de pressió, està posant en risc la salut i la qualitat de vida de la ciutadania i establint les bases del que, de no posar-hi remei, serà una nova «calamitat». Si aquesta arriba, no serà per una «catàstrofe» natural ni per un càstig diví, sinó pel triomf de l’estupidesa humana.

Aquest article s’ha centrat en la contaminació de l’entorn immediat en termes generals. En futurs textos, aprofundiré en aspectes més específics i aportaré exemples concrets. El problema és greu i, com estem comprovant, no el resoldran les organitzacions polítiques i empresarials, ni els parlaments i els governs. Només podrem abordar-lo amb una implicació col·lectiva que fomente la reflexió i l’acció cívica conscient i reivindicativa.

Per això, faig una crida a altres professionals perquè comparteixen les seues observacions. Cal documentar els fets i denunciar les demandes insostenibles de determinats líders socials, les pressions insolidàries dels lobbies econòmics i les decisions temeràries dels responsables d’algunes institucions de govern. Totes i tots hi estem implicats; i aquells que tenen el privilegi de saber tenen el deure d’actuar.