El valencià, llengua base? Sí, gràcies!

La setmana de Nadal, Marta, una antiga alumna meua de batxillerat i prestigiosa empresària de la comarca, em va veure en una cafeteria i em va invitar amablement a un café i a conversar. Són dos coses a les que habitualment no em negue, si tinc temps. Ni molt menys encara si ho he de fer amb una dona com Marta, tan pragmàtica i intel·ligent, de qui guarde un gratíssim record com a alumna.

Li vaig preguntar per la parella i el fill i la filla, em va dir que estaven bé i que d’això, de la parella i dels fills volia que parlàrem. Inicialment em va sorprendre, però prompte ho va aclarir:

—Vicent, jo sé que tu et dediques professionalment a estudiar i ensenyar què s’ha de fer per a l’ensenyament adequat de les llengües, i com que ara faran la consulta mitjançant votació telemàtica de quina llengua base volem per al estudis de la nostra filla, en primer de primària, i el nostre fill, en quart de primària, et demane que m’aconselles de manera realista què hauria de votar.

I mentre que jo meditava què respondre-li, encara va afegir:

—Tu i jo hem parlat moltes voltes sobre l’estima que li professem al valencià i la necessitat que tenim com a persones que formem part d’una col·lectivitat de defensar-lo, protegir-lo i estimar-lo, però jo ara et pregunte pel futur dels meus fills, és a dir, la seua educació.

Tenia intenció d’oferir-li tot un argumentari contrari a eixa consulta, demostrar-li la inoportunitat demagògica de la Generalitat Valenciana formulant una pregunta innecessària, etc. però no ho vaig fer. Vaig optar per parlar-li de l’educació dels seus fill i filla en els mateixos termes «pragmàtics» que em va demanar ella.

—Veuràs, Marta, si a l’escola t’oferiren la possibilitat d’educar als teus fills a caminar a la «coix, coix», a usar una sola mà o a mirar amb un sol ull, tu ho acceptaries? Optar pel castellà com a llengua base, que és el que et demanaran –llengua base: castellà o llengua base: valencià– és limitar el futur idiomàtic i cultural dels nostres infants i jóvens. L’escola, l’institut –els bons ensenyants– tenen l’obligació d’obrir el ventall de les possibilitats comunicatives de les noves generacions, i això només es pot aconseguir potenciant com a llengua de treball escolar la llengua minoritzada socialment, en alguns llocs en intens procés d’extinció ambiental, i ensenyant adequadament la llengua estrangera internacional ara per ara, l’anglés. Sense oblidar el respecte i l’interés per les altres llengües del món. És a dir, formant ciutadans plurilingües aptitudinalment i actitudinalment.

—¿I això pot anar en detriment del castellà? —Em demanà Marta.

—Em absolut: l’entorn personal, familiar, social i cultural els oferirà als teus fills infinitat d’oportunitats de conéixer i usar el castellà en tota mena d’àmbits; l’escola sempre tindrà una oferta qualitativa i quantitativa de docència en castellà. Però només l’escola en què els infants s’eduquen tenint com a llengua base el valencià obrirà el ventall de possibilitats al màxim: ser bilingües per a convertir-se en millors plurilingües; ser bilingües per compartir un àmbit comunicatiu i professional amb dotze milions de ciutadans europeus (Catalunya, Balears i el País Valencià); ser bilingües per a ser més tolerants i amb major capacitat creativa; ser bilingües per a estimar més les nostres arrels en un món que sol invitar a la freda i trista despersonalització col·lectiva i que sol confondre globalització amb desarrelament.

La conversació es va estendre una estona més. No van faltar els records dels seus temps d’estudiant i dels meus de professor de batxillerat: de com jo animava els companys d’Elda a parlar valencià –i el felicitava–, dels recitals de poesia (Estellés, March, Hernández, Lorca, Martí i Pol), de l’emotiva assistència al «Misteri d’Elx», de quan cantàvem junt «Boig per tu», de la descoberta d’Enric Valor i la seua estima per Elda i Petrer (Vinalopó Mitjà). Marta va acabar donant-me les gràcies i dient això de: «El valencià llengua base? Sí, gràcies». No hagueren dubtes. No era cap broma, era l’educació de la seua filla i el seu fill.