El plàstic al cos humà (i II): inflamació, disrupció endocrina i càncer

La gran quantitat i diversitat de substàncies que l’activitat humana dispersa arreu del planeta constitueix el problema ambiental més greu que afrontem actualment a escala global. A L’enverinament silenciós del nostre entorn personal, ja vaig fer un repàs sobre això. Dins d’aquests contaminants, els microplàstics i els nanoplàstics tenen un paper especialment preocupant, tant per la facilitat amb què accedeixen al nostre organisme com per les conseqüències tòxiques que poden tenir sobre les nostres cèl·lules, teixits i òrgans. En l’article anterior El plàstic al cos humà (I): per què orinem plàstic? ja apuntava aquest problema que ara abordaré amb major profunditat.

Les partícules plàstiques poden entrar cos humà a través dels aliments i les begudes contaminades, com ara verdures, fruites, peix, marisc, carn, sal, cervesa o aigua. També poden ser inhalades a través de l’aire que respirem o absorbides per la pell, especialment mitjançant cosmètics i protectors solars. Una vegada dins l’organisme, es poden dispersar àmpliament, i les més petites fins i tot poden travessar la membrana cel·lular i penetrar a l’interior de les cèl·lules. El seu efecte pot ser tant físic com químic.

En el primer cas, els plàstics es comporten com a partícules sòlides que poden causar inflamacions a les vies respiratòries i als pulmons, afavorint malalties com la inflamació crònica, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o l’asma, i incrementant el risc d’infeccions pulmonars i de càncer de pulmó. A l’aparell digestiu, estes partícules poden actuar com a vectors que faciliten l’entrada de substàncies tòxiques, com alguns metalls pesats, i de bacteris que poden alterar la microbiota intestinal, essencial per a la digestió i la immunitat. Esta alteració de la microbiota pot causar inflamació intestinal i augmentar el risc de trastorns com la síndrome de l’intestí irritable, malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, i fins i tot càncer colorectal. (Orally Ingested Micro- and Nano-Plastics: A Hidden Driver of Inflammatory Bowel Disease and Colorectal Cancer). Quan les partícules plàstiques arriben a la sang o als teixits poden ser detectades com a substàncies estranyes pel sistema immunitari, desencadenant una resposta inflamatòria generalitzada i persistent.

En el segon cas, l’acció química dels microplàstics i nanoplàstics deriva de la naturalesa química dels seus components estructurals i dels compostos associats, responsables de les propietats característiques dels diferents tipus de plàstic. Entre els danys més comuns que provoquen estes substàncies es troben l’estrès oxidatiu i la disrupció endocrina.

L’estrès oxidatiu es produeix pel desequilibri entre la producció de radicals lliures i la capacitat del cos per neutralitzar-los. Aquests radicals lliures són molècules altament reactives que poden alterar la funcionalitat de lípids i proteïnes, i provocar mutacions en els àcids nucleics. Tot plegat pot causar danys cel·lulars més o menys greus, que poden derivar en malalties cardiovasculars (arterioesclerosi i hipertensió), neurodegeneratives (alzhéimer, parkinson) o càncer, a causa de mutacions en gens clau com els oncogens i els supressors tumorals, que poden fomentar la proliferació cel·lular incontrolada. (Micro- and nano-plastics activation of oxidative and inflammatory adverse outcome pathways).

La disrupció endocrina es produeix quan alguna d’estes substàncies interfereix l’acció reguladora de les hormones. Cal tenir present que el sistema endocrí, a través de les hormones, és el principal regulador i coordinador de l’activitat cel·lular. Actua en estreta interrelació amb el sistema nerviós i regula processos com la reproducció, l’embaràs, la lactància, el creixement, el desenvolupament, les adaptacions a les condicions ambientals i l’envelliment. S’han comprovat efectes sobre la salut reproductiva com la disminució de la qualitat de l’esperma, alteracions en el cicle menstrual o disfuncions ovàriques. (Concerning influences of micro/nano plastics on female reproductive health: focusing on cellular and molecular pathways from animal models to human studies). També s’han associat a malalties metabòliques com l’obesitat i la diabetis, i a tumors hormonodependents com el càncer de mama i de pròstata, a més de trastorns com l’hipotiroïdisme (Plastics pose threat to human Health).

L’objectiu d’aquest article no és fer una relació exhaustiva de la toxicitat del plàstic, sinó explicar alguns dels mecanismes mitjançant els quals afecta a la nostra salut, per denunciar un problema greu del que gairebé no se’n parla, i al que huaríem de fer front amb determinació. El plàstic és, hui dia, un material irrenunciable, però cal revisar a fons la seua producció, el seu ús i el seu destí final, per evitar els danys que provoca.

No tots el plàstics tenen la mateixa toxicitat, ni tots els usos són igual de perillosos. Molts components dels plàstics tenen una toxicitat ben coneguda, però se segueixen usant des de fa dècades. Cal més investigació sobre la toxicitat de moltes substàncies sota sospita, però cal també més agilitat per a legislar i retirar del mercat les substàncies perilloses i protegir la ciutadania. Segons els usos, existeixen alternatives viables als plàstics, que cal fomentar, com ara les fibres naturals, el vidre, l’acer o el paper. A més, són necessaris estudis de camp per conèixer el grau d’afectació de la població, així com la incidència i la distribució d’estes afeccions, ja que no sempre són uniformes. Conèixer l’abast i les característiques del problema és essencial per començar a aplicar solucions efectives.

Evidentment, per a tot això, ens calen lideratges socials i polítics competents i compromesos amb la ciutadania i amb el planeta. Amb el negacionisme populista no anem enlloc, perquè no te cap interès per resoldre els problemes reals de les persones. Al contrari, amb les seues proclames buides de contingut, genera més problemes dels que resol i, de vegades, pot acabar provocant una calamitat, com ja ha quedat demostrat amb la gestió de la dana.