El cranc del Consell: un política lingüística que camina enrere

Hi ha animals que avancen d’una manera peculiar, fins i tot desconcertant. El cranc n’és un: mentre la resta avança cap al futur, ell camina enrere, com si volguera fugir del progrés. Aquesta metàfora descriu tristament la política lingüística del govern valencià actual, presidit pel Partit Popular i sostingut per Vox. Ahir mateix coneixíem un comunicat de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) on s’instava al Consell de la Generalitat Valenciana a revertir una política lingüística regressiva i a defensar decididament la promoció i l’ús del valencià –llengua pròpia i oficial del nostre territori. No és una simple inacció: es tracta d’un retrocés planificat, una marxa enrere feta de decisions que desmantellen les estructures de promoció, ús i aprenentatge de la llengua.

Com un cranc, el Consell ha retrocedit en diversos àmbits: l’ús del valencià en les institucions ha passat a ser merament simbòlic, com es pot comprovar en les intervencions públiques, els portals oficials o les comunicacions de les conselleries. També s’han reduït dràsticament les ajudes a entitats amb una trajectòria reconeguda en la defensa de la llengua. La llista és llarga, encara que puc citar algunes entitats amb una trajectòria reconeguda en la promoció del valencià com Escola Valenciana, la Fundació Full, la Fundació Bromera, Acció Cultural del País Valencià, editorials, companyies teatrals, etc. En l’àmbit educatiu, la mal anomenada “llei de llibertat educativa” ha generat una fractura innecessària i ha vingut acompanyada de mesures que debiliten l’aprenentatge del valencià: s’ha ampliat l’exempció de l’assignatura i s’ha instaurat la convalidació automàtica del nivell C1, buidant de contingut real la competència lingüística.

A més, s’ha suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics, s’ha deixat de banda la tasca de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i s’han retirat els suports als lectorats de valencià en altres universitats, tant estatals com internacionals. En els mitjans públics, el valencià perd pes progressivament: augmenten els continguts en castellà, es parla de “depuració” del personal tècnic lingüístic i es dificulta el treball de les empreses audiovisuals que produeixen en la llengua pròpia. Els pressupostos del Consell per a enguany aprofundeixen en aquesta línia: preveuen retallades substancials a la Subdirecció General de Política Lingüística i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), organisme estatutari encarregat de la normativa. Aquestes retallades posen en perill tant la promoció de la llengua com el funcionament ordinari de la institució.

També s’ha començat a desmantellar el requisit lingüístic dins de l’Administració pública. Al sector sanitari ja s’ha reduït la valoració del coneixement de valencià, i es pretén eliminar-lo com a requisit per accedir a la funció pública. Aquesta mesura vulnera clarament els drets lingüístics de la ciutadania, que ha de poder ser atesa en la seua llengua en qualsevol servei públic. Com si tot açò no fora suficient, el govern ha començat a donar suport institucional i econòmic a iniciatives pseudocientífiques que pretenen sembrar dubtes sobre els consensos lingüístics establerts i reconeguts, alimentant la confusió i desacreditant el treball acadèmic rigorós. Així, per exemple, sembla que el nou reglament per a les Falles elimina la referència a l’ortografia de l’AVL i, encara més, s’ha donat llum verda a uns manuals de llengua i la cultura valencianes realitzats per l’entitat secessionista Lo Rat Penat per preparar-se les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, on “Mamprenem” és el dels nivells més baixos. Ves per on ara tenim dues normatives reconegudes pel nostre Consell per una mateixa llengua, amb una vulneració clara de les atribucions que l’Estatut d’Autonomia atorga a l’AVL en aquesta matèria. No estem només davant d’un pas enrere: és una ofensiva contra la credibilitat científica i el consens normatiu.

Aquest caminar enrere, com el del cranc, no és fruit de la casualitat. És un projecte ideològic que vol desfer dècades de treball en normalització lingüística i marginar el valencià de la vida pública. I no ens podem permetre mirar cap a una altra banda. Es tracta d’una opció personal però que coincideix amb una majoria social que ha vist com en pocs mesos el consens obtingut durant anys frega unes línies roges perilloses. La societat valenciana no pot permetre que siga un cranc qui marque el ritme. Necessitem governs que caminen cap al futur, que abracen la diversitat lingüística com un valor a protegir, i no com una molèstia a eliminar. Davant d’aquest retrocés, només ens queda alçar la veu, defensar la llengua i continuar avançant, malgrat els qui s’entesten a caminar enrere. No val tot per retenir un poder, no és conseqüent abraçar polítiques extremes que més enllà de buscar el consens, trenquen la normalitat i el camí endreçat que havíem aconseguit.