Els 80 mons d’Alacant

Què és una ciutat? Per què viure en una ciutat? Cap a on va la meua ciutat? Són preguntes que ens podem fer mentre passegem per uns carrers que cada vegada ens costa més reconèixer.

Un filòsof alemany deia que habitar vol dir romandre, passar (molt de) temps en un lloc. La novetat ens encisa, és clar, però estimem la familiaritat, el que és proper. Ens agrada anar a les botigues que coneixem i parlar amb la seua parròquia, saludar la veïna en el parc, xarrar amb la nostra colla en el bar del barri...

És per això que se’ns trenca el cor quan ens diuen que a les amigues de la llibreria 80 Mundos d’Alacant els volen fer fora d’un lloc emblemàtic que fa poc celebrava 41 anys sent un referent social i cultural per a moltes generacions. El procediment és simple, el de sempre: les persones que han adquirit la propietat (en aquest cas, sembla ser tot l’edifici) volen fer fora tothom i trossejar l’immoble per a encabir-hi microapartaments turístics.

El màxim benefici amb la mínima inversió, és la llei més antiga del capitalisme, una llei despietada quan no hi ha contrapesos polítics, ètics o estètics. En la seua versió macroturística, es tracta de buidar els llocs i convertir-los en espais de trànsit per a consumidors forans que s’han de moure corrents d’una banda a una altra per a fer-se fotografies en diferents decorats. Amb aquesta transformació, els habitants de les ciutats són expulsats i desapareix la possible relació entre el visitant i la persona local, que és el que se suposava que tenia gràcia del viatge, el fet de poder conèixer un nou territori (lloc + persones), i no només un decorat de cartró-pedra.

L’expulsió dels veïns, el tancament de botigues emblemàtiques, la desaparició de centres culturals, la destrucció patrimonial, la degradació dels espais públics, la contaminació de l’aire, el soroll... L’espoli identitari de les ciutats a hores d’ara és sagnant.

Un exemple descontrolat i esfereïdor el tenim a Alacant on, fins i tot, fa uns dies una part de la seua classe política (endevineu quina) va arribar a l’esperpent de votar per a tractar d’esborrar del mapa la llengua de les Fogueres, la que dona nom a molts dels seus espais més emblemàtics, una llengua que és passat, present i futur de la ciutat, un dels tresors més originals d’un poble. Però, és clar, el que volen carregar-se és això, el poble, que és tot el que és viu i incontrolable, tot el que es pot revoltar davant dels plans d’una elit privilegiada que només té un objectiu: treure’ns les nostres cases, les nostres llibreries, els nostres bars, els nostres treballs, les nostres places, per a fer negoci al millor postor.

Doncs jo, cada vegada que vaig a Alacant, un lloc que he après a estimar a través de refugis com la 80 Mundos i de la gent que encara habita i reivindica aquesta ciutat, em trobe més persones indignades i amb ganes de resistir com siga, més gent que abraça una llengua que sent part del seu patrimoni i que no vol que siga destruïda pels mateixos que volen fer-los fora de les seues cases i negocis. Cada vegada em trobe més gent que es pregunta, Alacant, cap a on vas?, i amb eixa pregunta, teixeix comunitat per a reivindicar una identitat, una forma de viure la ciutat alternativa a l’espoli i la destrucció.

Per això, personetes que estimem les nostres ciutats i pobles, gent de tota mena que ens hem sentit acollits en una llibreria que volen que es tanque, en un bar de barri que volen convertir en un brunch amb torrades a 10 euros, en el pati d’una casa que volen enderrocar... estiguem molt atentes al que preparen les amigues de la llibreria 80 Mundos d’Alacant per a reivindicar, resistir, renàixer. De moment, han convocat una concentració aquest dissabte, 5 de juliol, a les 19 h en la porta de la llibreria, allà ens veiem!

Alacant necessita 80 mons, 100, 200, 1.000... Els seus mons són les seues persones i els seus llocs. La seua resistència és la nostra.