Don Gildo, víctima del franquisme

Aquest article obeeix a la voluntat de subratllar una anomalia democràtica existent en Sant Joan d’Alacant. Em referisc a la denominació del grup escolar, edifici emblemàtic de la localitat, per la seua història, per haver sigut l’escola de bona part de la població santjoanera, per la seua ubicació en l’epicentre del municipi, en la plaça d’Espanya, fent costat a altres edificis singulars com l’ajuntament i l’església.

La necessitat d'un edifici escolar centralitzat a Sant Joan es va fer palesa a principis del segle XX. L'any 1924, l'ajuntament, durant la dictadura de Primo de Rivera, va destinar terrenys per a la construcció d'un conjunt escolar. El clima polític va retardar l'inici de les obres fins després de la proclamació de la Segona República. Va ser el maig de 1931 quan el Govern provisional va aprovar la construcció del complex escolar, impulsat per les autoritats educatives de la República, destacant, en primer lloc, la figura de Rodolfo Llopis, director general de Primer Ensenyament i íntimament lligat a la població de Sant Joan per llaços d’amistat amb alguns dels líders republicans locals.

L'edifici de l'escola va ser dissenyat per Bernardo Giner de los Ríos García, pioner de l'arquitectura escolar funcionalista inspirada en la filosofia educativa de la Institución Libre de Enseñanza. Està considerat com un dels pocs exemples que queden de l'arquitectura i dels ideals educatius de la Segona República i està catalogat com a «edifici protegit» per la seva importància històrica.

El nou edifici va ser inaugurat en 1934 sota la denominació de Hermenegildo Giner de los Ríos, en honor d’una de les figures insignes de la renovació pedagògica, íntimament lligat a La Institución Libre de Enseñanza, fundada pel seu germà Francisco en 1876, i pare de l’arquitecte que el va dissenyar.

A l’acte d’inauguració assistiren autoritats municipals de Sant Joan, de la comarca i autoritats educatives. Van intervindre l’alcalde la localitat Juan Sevila, el mestre Ramón Bonafonte, la inspectora d’educació i filla de la localitat Amelia Asensi Bevià, el propi Rodolfo Llopis, l’alcalde d’Alacant Llorenç Carbonell, per cert, amb un parlament en valencià. Hi assistiren membres de l’Escola Normal de Magisteri. No va assistir, però, el catedràtic Manuel Sala, fill de la localitat i, en eixos moments, director d’aquesta Escola, per no haver estat convidat personalment, situació que va enterbolir la celebració i va generar una polèmica posterior que es va lliurar en els periòdics.

El col·legi va dur el nom d’Hermenegildo Giner de los Ríos des de 1934 fins a 1939, any en què va ser rebatejat com a Grup Escolar Cristo de la Paz. Qui va ser, doncs, aquest Hermenegildo Giner de los Ríos, que va concitar la malvolença del nacionalcatolicisme triomfant?

Hermenegildo Giner dels Ríos va nàixer en 1847 a Cadis. Va realitzar els seus estudis primaris i secundaris a Granada, cursant posteriorment la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat Central. Va ser catedràtic en distints instituts, entre els quals Alacant. Des de 1898 fins a la seva jubilació el 1918 va donar classes de Filosofia i Dret a l'Institut provincial de Barcelona. Giner de los Ríos fou també Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, catedràtic de Literatura en la Universitat de Santiago i cònsol de la República Dominicana a Alacant i Barcelona. És en aquesta última ciutat on comença la seva carrera política ingressant en les files del Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux. Va ser regidor, tinent d’alcalde i diputat a Corts per la capital catalana.

Don Gildo, com el coneixien popularment, va ser molt respectat pels seus correligionaris que el rebien ferventment als mítings en què participava al crit de que parli l'avi!, guanyant-se a més el respecte de tothom pel seu desinterès i generositat. De la seva extensa tasca literària destaca: Filosofia i Art, Elements d'Èticaprecedits de nocions de Biologia, o Teoria de la Literatura i de les Arts. A Alacant va exercir la càtedra de Retòrica i Poètica des de 1890 fins a 1898 substituint a D. Manuel Senante. Durant aquests anys va residir al barri de Benalúa entaulant amistat amb Lorenzo Casanova i col·laborant al diari La Unión Democrática així com en diversos actes culturals. Giner de los Ríos morí a Granada un 20 d'agost de 1923. El diari alacantí El Luchador li va dedicar una columna necrològica lloant les seves virtuts personals i polítiques i qualificant Giner com un "correligionari pur i eminent, d'immaculada i exemplar vida pública".(semblança apareguda en la revista Lloixa núm. 118).

Atesa la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i l’esperit que la inspira (article 35.2), considerem de justícia restituir el nom original al grup escolar, vist que la denominació actual respon a un acte de represàlia simbòlica del règim franquista.

Suscríbete para seguir leyendo