Del papa Francesc als bisbes que critiquen la regulació d’immigrants

La visió del papa Francesc d’acollir sol·lícitament els més pobres, i d’una manera especial els immigrants (amb la seua visita a Lampedusa, el 8 de juliol de 2013), contrasta, i molt, amb la visió d’alguns bisbes espanyols que han criticat amb duresa la regulació d’immigrants que, recentment, ha fet el govern de l’estat.

En la Jornada Mundial de la Joventut, l’agost del 2023, el papa Francesc s’adreçava als jóvens amb aquestes paraules: "A l’Església hi ha lloc per a tothom, per a tots", afegint encara: "A l’Església no sobra ningú, hi ha espai per a tots. Així, com som. Hi ha lloc per a tots". El papa Francesc afirmava que "l’Església és mare de tots" i repetia una vegada més: "Hi ha lloc per a tots. El Senyor obre els seus braços, ens abraça. Jesús ens acull". Amb aquestes paraules, el papa Bergoglio ens recordava que l’Església no és un espai tancat, reservat únicament per als “perfectes” i per als "purs".

És per a tots. I per això és una Església acollidora que no exclou ningú, que abraça els allunyats de la fe, que acull amb sol·licitud, sobretot, els qui es troben ferits per la vida, els més pobres, els immigrants, els qui no tenen res. El papa Argentí, mogut per l’Esperit i per això mateix amb paraules políticament "incorrectes", també advertia als jóvens del perill que hi ha de fiar-se dels "llops que s’amaguen darrere de somriures de falsa bondat".

Al costat d’una Església de portes obertes, que no exclou ningú, hem vist recentment l’actitud d’alguns bisbes que han criticat la regulació de 500.000 immigrants per part del govern de l’estat, una mesura valorada positivament, tant pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, el bisbe Luis Argüello, que ha dit que aquesta decisió del govern espanyol, és "un reconeixement de la dignitat humana i una oportunitat per col·laborar al bé comú", com també pel cardenal de Madrid, José Cobo, pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat o l’arquebisbe de Pamplona, que han valorat positivament la regulació dels immigrants.

L’estiu passat, els bisbes de Catalunya es mostraven favorables a una regulació extraordinària d’immigrants, "atenent al bé comú", alhora que rebutjaven els discursos d’odi de les dretes espanyoles. I encara, l’arquebisbe de Sevilla ha afirmat que "nosaltres que som una societat que acull, hem d’obrir les portes del germà necessitat que arriba i que truca a la porta".

En un to diferent als dels bisbes mencionats abans, un bisbe ha afirmat que aquesta regulació d’immigrants és "moneda de canvi" i una decisió "populista" i "demagògica". I un altre bisbe ha dit que a l’estat espanyol, "no hi caben tots els immigrants", com si el govern espanyol volguera regularitzat la totalitat d’immigrants que viuen a l’estat.

Curiosament, cap dels bisbes que han criticat aquesta regulació d’immigrants, no va obrir la boca per denunciar la gestió de la dana, per part del govern valencià, amb 230 víctimes mortals, ni, més recentment, tampoc no han denunciat els depredadors que es repartiren les VPO a Alacant, mentre que més de 76.000 valencians esperen un habitatge protegit.

L’Evangeli, sovint, és incòmode, però molt clar pel que fa a l’opció preferencial pels pobres, com ha estat també molt clar el papa Lleó XIV, amb la seua exhortació apostòlica “Dilexi te”, en defensa dels més necessitats. Cal recordar a més, el capítol 25 de l’Evangeli de Sant Mateu: "Vaig ser foraster i em va acollir". O no em vau acollir.

I mentre les dretes espanyoles demonitzen els immigrants, pel fet de ser pobres, l’Evangeli ens crida a obrir els braços i els cors per ajudar els nostres germans més necessitats. Curiosament ningú no menysprea ni critica la presència dels jubilats anglesos o alemanys que viuen a Benidorm o a d’altres ciutats de la costa. I és que l’aporofòbia, o por als pobres, ens paralitza i fa que assenyalem els immigrants, com un perill.

Suscríbete para seguir leyendo