Els Diumenges

Guanyadora de cinc Premis Goya (a la millor actriu de repartiment, a la millor pel·lícula, al millor guió, a la millor actriu protagonista i a la millor direcció), la pel·lícula Els Diumenges conta la història d’Ainara, una jove de 17 anys, en el moment que ha de decidir quina carrera universitària estudiarà. En un gir inesperat, la jove descarta els estudis universitaris i sospesa donar-se a Déu en un monestir de vida contemplativa. Evidentment, la seua decisió deixa descol·locada la seua família.

Premi Conxa d’Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2025, Els Diumenges, amb guió i direcció d’Alauda de Azúa, ens mostra l’actualitat, també al segle XXI, de la vida contemplativa en el nostre món, amb el silenci, la pregària i la comunió fraterna, com a eixos vertebradors d’aquesta vocació.

El monaquisme, que naix amb els primers monjos, sobretot a l’Egipte, al segle IV, és també hui una opció vàlida, encara que minoritària, que omple de sentit aquells que senten la crida de Déu a viure en un monestir.

En el Jubileu de la Vida Consagrada, el 9 d’octubre passat, a Roma, el papa Lleó XIV animava els consagrats a ser "testimonis vius de la presència de Déu en la pròpia existència" i a ser "signes profètics" en mig del món i de l’Església.

El papa Lleó utilitzava tres verbs que donen sentit a la vida dels monjos i de les monges i que els contemplatius hem de fer nostres per tal de ser fidels a la vocació rebuda.

El primer dels verbs és "demanar", que no és sinó "reconèixer en la pobresa, que tot és do del Senyor". El segon verb és "buscar", que és "obrir-se en obediència a descobrir cada dia el camí a seguir". I finalment, el tercer verb és "cridar", que és "oferir als germans els dons rebuts, amb cor pur, estimant tothom amb respecte i gratuïtat".

El 1993, el bisbe Ramon Buxarrais, bisbe emèrit de Màlaga, va escriure el llibre, Elisenda, vocació de ser arrel, on aquest bisbe feia conèixer el valor i la necessitat de la vida contemplativa en l’Església. El bisbe Buxarrais, amb aquest text, amè, senzill i fàcil de llegir, escrit amb un estil narratiu, descobria els valors reals i ocults de la vida contemplativa femenina. A través d’una trama semi-històrica i de manera gradual i agradable, el bisbe Buxarrais explicava el lloc preferent que la vida contemplativa té en el si de l’Església i en el món.

La vida contemplativa, que només és fecunda si es viu amb autenticitat, la podem considerar com la primavera de l’Església i del món, pel fet que aquest carisma infon esperança, pau i fraternitat, unes realitats que hui el nostre món, enmig de tantes guerres i tants odis, necessitat tant i tant.

La vida contemplativa, com a signe del Regne i la bellesa d’aquesta vocació, la veiem en les cistercenques de Benaguasil, les carmelites descalces de Serra, Elx, Puçol i Altea, les dominiques de Paterna, Oriola i Xàtiva, els cartoixans de Porta-Coeli, les clarisses de Gandia, Oriola, Elx i Vila-real, les agustines de Sant Mateu, Oriola i Benicàssim, les justinianes d’Onil, les trinitàries de Villena, les caputxines de València, la Fraternitat Monàstica de la Pau de Mutxamel o les cartoixanes de Benifassà, dones i hòmens consagrats a Déu en la pregària, el silenci i la fraternitat.

Com ha dit José Manuel Vidal, director de Religión Digital, "els contemplatius són persones que escullen el silenci i l’amor absolut, per tal de ser bressol on Déu bressola el dolor de la humanitat". Eixe és el missatge de la pel·lícula Els Diumenges, que està tenint tant d’èxit.

Suscríbete para seguir leyendo