Un pas al front pel 1r de maig

Vivim un moment completament decisiu per a la classe treballadora valenciana i també per al conjunt de la ciutadania progressista. El nostre país, en els darrers anys, ha aconseguit, no sense grans esforços a les institucions i al carrer, assolir importants avanços laborals impensables fa no tant: l’augment del Salari Mínim Interprofessional, que ha millorat la vida de milers de persones a les nostres comarques, o la reforma laboral, que ha estabilitzat els llocs de treball de moltíssima gent posant fre a la precarietat i a l’estacionalitat que definia el nostre model productiu, són potser els exemples més evidents d’esta transformació, i l’impacte ha sigut notori.

Si la unitat el 23J al voltant de la coalició Sumar va ser imprescindible per a revalidar el govern progressista, la unitat d’acció de les esquerres plurals valencianes es fa ineludible de cara al pròxim cicle electoral i a les cites municipals, al Parlament Valencià i a les Corts Generals de l’Estat. I és que els avanços guanyats en les darreres legislatures no han estat exempts de resistències per part de les dretes polítiques que, de la mà de les patronals empresarials, han rebutjat les pujades de nòmina als treballadors i treballadores mentres les grans multinacionals i els bancs fan rècords en beneficis; van posar pedres en el camí de la reforma laboral i s’han oposat de manera reiterada a qüestions completament consensuades al si de la societat espanyola, com ara la reducció de la jornada laboral o les ampliacions de drets vinculats a la conciliació o la igualtat.

Alhora, durant este mes, els mateixos que mantenen el pols al Ministeri contra el benestar de la classe treballadora s’esforcen a fons per a enderrocar el Reial decret llei que congela els preus dels lloguers i que l’espai de Sumar va arrencar al Partit Socialista al Consell de Ministres com a mesura clau dins del paquet d’ajudes contra l’impacte de la crisi provocada per la guerra il·legal dels Estats Units contra l’Iran. Un nou atac al dret a la vivenda.

Este pròxim 1r de maig estarem a un any dels comicis autonòmics, ja que no es preveu cap avançament, i municipals. I el poble progressista té molt clar que cal tornar a repetir la unitat, ara també al territori valencià, per a mantindre els governs d’esquerres i per a aconseguir acabar amb el malson que ha suposat l’actual Consell del Partit Popular, que va arribar al Palau de la mà de Carlos Mazón. Hui hi ha també consens entre totes les organitzacions de l’espai plural progressista, algunes per convenciment i il·lusió, com la nostra, perquè forma part del nostre ADN, i altres potser només per la responsabilitat que tenen per a evitar que la pèrdua d’un sol vot puga revalidar un pacte del PP amb la ultradreta. Però, en tot cas, tots i totes estem, esperem, per la unitat.

Concretar-la no serà faena senzilla, ho sabem. Però també som conscients que hi ha qüestions com els drets laborals i el dret a la vivenda on ens hem trobat i ens trobem a les institucions i al carrer. I és des d’estos fonaments des d’on pensem que podem encetar la construcció factible del subjecte polític que comence a visibilitzar de veres eixa unitat. Passar de les reflexions i la teorització a l’acció i la materialització. Per això, hem remés una carta a Compromís, Esquerra Unida, Podem i Esquerra Republicana amb una proposta clara: una pancarta comuna l’1 de Maig. Fer un pas al front decisiu i contundent el Dia dels Treballadors i Treballadores.

Sabem que és possible. Fem-ho possible.

Suscríbete para seguir leyendo