La Formació Professional Valenciana necessita projecte, no improvisació

La Formació Professional Valenciana necessita un projecte audaç, innovador i ben planificat, capaç de respondre a les necessitats professionals del futur, anticipar-se als canvis de l’economia i contribuir al desenvolupament equilibrat de totes les comarques. No parlem només d’una oferta educativa més. Parlem d’una de les principals polítiques de futur de la Comunitat Valenciana. De la FP depenen l’ocupació juvenil, la qualificació de les persones treballadores, la competitivitat de les empreses i la cohesió territorial.

Després de tres cursos de l’actual govern, encara no queda clar quin és el projecte de la Conselleria d’Educació en Formació Professional. I això és preocupant, perquè la Comunitat Valenciana ha d’invertir més i millor en FP si vol ser competitiva i garantir que la formació acompanye la ciutadania al llarg de tota la vida laboral.

El primer problema és la falta d’una planificació clara de l’oferta. No n’hi ha prou amb anunciar que s’augmenten alguns cicles si, al mateix temps, es tanquen cicles de 2.000 hores, es redueix l’oferta semipresencial o es substitueixen ensenyaments estructurals per cursos d’especialització més barats. Estos cursos poden ser útils, però no poden convertir-se en una excusa per a debilitar l’oferta ordinària.

La reducció de la semipresencialitat és especialment greu. És una modalitat imprescindible per a moltes persones que ja treballen i necessiten qualificar-se, requalificar-se o completar la seua formació. Una FP moderna ha de ser flexible, accessible i capaç d’arribar també a persones adultes, a treballadores i treballadors en actiu i a qui necessita una segona oportunitat.

Tampoc sembla que s’estiga aprofitant el mapa escolar de la FP elaborat i consensuat amb els consells territorials. Eixe treball havia permés analitzar les necessitats de cada territori, de l’alumnat i del teixit productiu. Renunciar a eixa mirada és un error. L’única manera d’encertar l’oferta és conéixer bé cada comarca i les seues necessitats socials, educatives i empresarials.

La FP no pot planificar-se igual en les grans ciutats que en les comarques d’interior, ni igual en territoris industrials que en zones turístiques, agrícoles o de servicis. El que necessitem no és una etiqueta genèrica de ruralitat, sinó una política de descentralització real que acoste la formació professional allí on més es necessita. Durant l’etapa del govern progressista es van impulsar projectes innovadors en territoris allunyats de les capitals, amb resultats molt positius. Un bon exemple va ser la diversificació de l’oferta implantada a la Vega Baixa.

Un altre error seria decantar l’oferta cap a la iniciativa privada. La col·laboració amb empreses i entitats pot ser necessària, però la columna vertebral del sistema ha de ser una xarxa pública suficient, potent i ben distribuïda. L’Administració no pot delegar la seua responsabilitat en entitats de les quals no sempre coneixem els objectius ni la vinculació real amb el territori. La xarxa pública de centres i professorat de la Comunitat Valenciana ha sigut el puntal de la nostra FP.

El professorat és un element central. Em preocupa que es parle de despesa en professorat quan hauríem de parlar d’inversió en professorat. Mai serem una comunitat capdavantera si no invertim en capital humà. Cada hora de coordinació, cada desdoblament, cada tutoria, cada recurs d’orientació i cada hora dedicada a la formació en empresa no són un luxe. Són condicions perquè l’alumnat aprenga millor, les empreses confien en el sistema i el professorat puga fer bé el seu treball.

Tampoc té cap sentit paralitzar l’acreditació de competències adquirides per experiència laboral o per vies no formals. És una de les grans oportunitats de la nova FP. Permet reconéixer el que moltes persones han aprés treballant, dignifica trajectòries professionals i obri la porta a continuar formant-se. Si volem una FP flexible i connectada amb la formació al llarg de la vida, l’acreditació ha de ser una prioritat.

També falta una aposta clara per la innovació. La FP no pot limitar-se a repetir esquemes del passat. Necessita investigació aplicada, emprenedoria, digitalització, xarxes de centres i projectes compartits entre professorat, alumnat, empreses i territori. La xarxa Novigi va nàixer amb eixa voluntat. La FP valenciana no pot dependre només de l’esforç d’un grup reduït de docents ni de la bona gestió d’alguns centres. L’èxit arribarà quan tot el sistema reme en la mateixa direcció.

La inversió en material, maquinària, equipaments i recursos tecnològics és igualment imprescindible. En l’etapa anterior es van invertir més de 26 milions d’euros. Eixa inversió hauria de tindre continuïtat cada any, com una partida estable, planificada i acordada amb el professorat.

Un dels àmbits més delicats és la formació en empresa. La nova FP exigeix que forme part del procés ordinari d’aprenentatge, però això no pot descansar sobre l’esforç individual de cada centre o de cada docent. La Conselleria, amb la xarxa de prospecció, els consells territorials, les associacions empresarials, les entitats socials i la inspecció educativa, hauria d’haver definit amb claredat la metodologia. Sense orientacions comunes, temps de coordinació i suport administratiu, només es genera cansament en el professorat, desconcert en l’alumnat i desmotivació en les empreses.

Per això és necessari aprovar una Llei Valenciana de Formació Professional i desenvolupar després els aspectes que permeten aplicar amb rigor la normativa estatal i adaptar-la a la realitat del nostre territori. També cal reforçar els CEFIRE, ampliar la xarxa de prospectores i prospectors, recuperar estructures innovadores com el CIDA d’Alacant i crear ferramentes que impulsen la investigació aplicada i ajuden els centres a millorar.

En definitiva, no es tracta de desfer el que ja estava fet, sinó de construir, entre tots i totes, el futur de la Formació Professional valenciana. Això exigeix recuperar una planificació territorial acordada, garantir una oferta pública suficient, reforçar professorat, orientació i prospecció, reactivar l’acreditació de competències i impulsar una xarxa valenciana d’innovació, digitalització i investigació aplicada.

Sense una bona Formació Professional no hi haurà ocupació de qualitat, ni modernització del teixit productiu, ni igualtat d’oportunitats entre persones o comarques. Per això la FP no pot gestionar-se amb improvisació. Necessita projecte, recursos, diàleg i una direcció política clara.

Suscríbete para seguir leyendo