Salut (mental): de nou en el camí equivocat

En aquestes últimes dècades, les temperatures màximes durant l'estiu tenen una tendència ascendent. Aquest augment de les temperatures tenen un impacte negatiu sobre la salut de la població, amb un augment documentat de la mortalitat a Europa i al País Valencià. Les onades de calor, amb l'efecte angoixant per a les persones, suposen, per tant, un factor d'estrès per al nostre sistema sanitari, un sistema sotmès a polítiques de privatització i la conseqüent deterioració de la seua gestió pública.

No obstant això, les decisions de gestió que es venen prenent en el sistema sanitari durant el període estival, any rere any des de les retallades del 2012, es materialitzen en disminució dels llits disponibles i en el tancament de centres de salut, mesures que es justifiquen falsament en funció del “pla de vacances” i que tenen com a conseqüència directa l'augment de la pressió tant sobre els llits que queden als hospitals com sobre el funcionament dels serveis d'urgències.

Aquest és el context en el qual es duu a terme la menys coneguda retallada dels serveis comunitaris de salut mental. Una retallada destinada a privatitzar i desviar el desenvolupament dels serveis a dispositius de tall hospitalari/manicomial. La Conselleria va publicitar el seu pla estrela en la creació del parc psiquiàtric vinculat a l'Hospital de Sant Joan d'Alacant desviant els serveis d'una atenció real i efectiva, focalitzats allí on viu la gent que els necessita, i contravenint les orientacions de l'OMS i de les nostres lleis de Salut. Una regressió assistencial en tota regla tal com, des de Marea Blanca, vam explicar i documentar en la tribuna del diari Información “Salut mental: de nou en el camí equivocat” (22/1/2026).

La situació de retallada del servei comunitari de salut mental durant aquest estiu és un pas en aquesta regressió. El tancament dels centres de salut durant les vesprades afecta directament diverses Unitats de Salut Mental, les quals treballen integrades en aquests centres, en la mesura en què els seus professionals mancaran de despatxos per a poder atendre les agendes de salut mental programades.

Prenem l'exemple del que succeeix a la comarca de l'Alacantí, ja que il·lustren la dinàmica de la Conselleria de sanitat en salut mental. La comarca conté dos departaments de salut, el 19 (amb l'hospital d'Alacant i de Sant Vicent) i el 17 (amb l'hospital de Sant Joan). En el 17 es publicita construir el “millor parc psiquiàtric de la Comunitat Valenciana” usant recursos d'altres serveis. Es busca crear macrocentres tancats en el departament 17, en lloc de dotar de recursos assistencials i de suport en la comunitat de coneguda efectivitat, i es desmunten els recursos en la comunitat existents en el departament 19.

Com es materialitza aquest transvasament de recursos? Aquest estiu, en el departament 19 de la ciutat d'Alacant, per exemple, la Unitat de Salut Mental de Campoamor perdrà tres despatxos i la de Florida-Babel, entre 1 i 2 despatxos depenent del mes. Aquesta situació i les seues conseqüències han sigut avisades pels professionals de salut mental des de finals de maig. Tard i malament s’han oferit despatxos en el centre de Babel el que ha obligat a canviar agendes i avisar a les usuàries amb molt poca antelació. Això ha generat malestar entre les professionals i inseguretat en les ciutadanes que hauran tingut dificultats per a adaptar-se a aquests canvis. A això caldria sumar la pèrdua de consultes que es ve produint en la Unitat de Conductes Addictives de Campoamor des de fa un any per la falta d'un dels seus professionals mèdics.

Aquesta situació de l'estiu és un extra que se suma al dèficit de professionals de la psiquiatria al qual se sotmet el departament 19. En l'actualitat, aquest dèficit fa que en el departament 19 (de l'hospital d’Alacant) es perden tots els dies 6 agendes i mitja de psiquiatria. Si una agenda de psiquiatria sol atendre 13 usuaris per dia, i els multipliquem pels 66 dies laborables de l'estiu, això suposa un total de 5.577 consultes que es quedaran sense atendre durant aquest període quan podrien haver sigut ateses amb altres polítiques de gestió. Això és desviar-se d'una atenció real i efectiva, focalitzada allí on viu la gent que la necessita. La demora per a poder reabsorbir i assistir a aquests pacients es dilatarà durant mesos després de l'estiu, passant a engrossir unes llistes d'espera ja significatives, que a causa de la seua falta de transparència, de credibilitat i al seu “maquillatge” fa difícil calcular quan aquestes persones rebran atenció. Aquesta és la manera en la qual es transforma un servei públic amb dispositius en la comunitat en una atenció que busca la privatització i la regressió a un servei de tall hospitalocéntrico/manicomial.

Les consultes sense atendre són augments de la llista d'espera i això té una altra conseqüència. La privatització. Aquest augment es tradueix, per a les persones amb recursos econòmics que li ho poden permetre o sobre la base del seu endeutament, en un augment de les consultes en el circuit privat, amb el consegüent trencament econòmic per als pacients i les seues famílies, que es veuen obligades a costejar de la seua pròpia butxaca un dret fonamental que l'administració pública els nega. Per als qui manquen de recursos econòmics, això suposa un augment dels factors de deterioren la seua qualitat de vida i incrementen el risc de suïcidi.

Aquestes són les conseqüències negatives de la política de la Conselleria de Sanitat, centrada en la privatització de serveis i a publicitar els seus ineficients “megaprojectes” de tipus manicomial, així com la del Consell, centrat en privatitzar els estudis de medicina.

Des de Marea Blanca urgim al fet que la Gerència i les Direccions Mèdiques del Departament de Salut 19 d'Alacant assumisquen la seua responsabilitat en el sentit d'habilitar espais (bé mantenint els Centres de Salut afectats per aquesta retallada, oberts a la vesprada o reubicant temporalment als professionals en espais que reunisquen condicions adequades) que garantisquen que cap de les consultes programades siga cancel·lada, així com a dotar el dèficit de places vacants que venim arrossegant des de fa molts mesos. Amb això es podria mitigar la situació de greu enfonsament de la salut mental, ja per si mateix un sector sistemàticament castigat, dins de la nostra Sanitat Pública.