¿Com s’entén que amb una incidència acumulada que hui superarà els 3.000 casos per cada 100.000 habitants el personal d’administració i serveis de la Universitat d’Alacant haja d’estar treballant-hi presencialment? Jo, sincerament, no ho entenc. A l’octubre del 2021, amb una incidència acumulada de 48 casos, podíem teletreballar dos dies a la setmana. Ara, amb una sisena onada fortíssima i una transmissió comunitària descontrolada, no. I allò més greu és que la UA va aprovar el 26 de novembre del 2021 una Normativa per a la regulació del teletreball del PAS amb un article, el 14, sobre la prestació de serveis en modalitat de teletreball en situació de crisi o emergència. Per què no fa servir la normativa que té amagada en el calaix en un moment tan complicat com l’actual? És que no considera la situació sanitària com extrema? ¿Com és possible que en aquesta circumstància tan perillosa una institució pública com la UA, que presumeix de ser moderna i avançada, ens faça anar a treballar físicament i, per consegüent, ens faça exposar-nos a un risc del tot innecessari i evitable?

Està molt bé posar-se les medalles i omplir-se la boca dient que la UA és una universitat tecnològica, accessible, digital i del segle XXI, i tota la tirallonga que vulguen, però estaria millor complir-ho i demostrar-ho. Si no és així, els treballadors i les treballadores sentirem que ens han enganyat una vegada més, com habitualment acostumen a fer els dirigents polítics.

Confie que la UA complisca la part de responsabilitat que li pertoca en aquesta pandèmia, rectifique la decisió imprudent i insensata que ha pres de no establir el teletreball en una situació tan excepcional com la present i antepose la salut del personal treballador per damunt de tot. Teletreball sí i ja!