Cartas

Pel que fa a la llibertat

Pel que fa a la llibertat.

Pel que fa a la llibertat.

Miguel Gisbert Osuna

 Llibertat. Bonica paraula i alhora tan complexa, malentesa i mal utilitzada. Segons l’AVL lliure és qui no és esclau, qui no està empresonat. Però, no som tots esclaus de les nostres necessitats?, encara que siguen les més bàsiques. Si ens atenim a la definició filosòfica diu que la llibertat és la capacitat de triar entre diferents possibilitats, però si aquestes possibilitats són acotades, seria també una llibertat plena aquesta elecció?

Hi ha qui pensa que la llibertat és simplement poder fer el que ens done la gana. Que infantil i absurd! Fins i tot la meua neboda amb set anys ho va entendre perfectament amb la simple i contundent resposta: “ningú pot fer el que li done la gana”. No és qüestió de diners o poder, és qüestió de límits: si el que et dona la gana és fer-te un gelat, potser ho pots fer, si el que et dona la gana és volar, no ho podràs fer mai. Pots anar en avió, però el que volarà serà l’avió, no tu, sempre hi ha límits, és una qüestió no només física sinó inclús filosòfica, potser mai es pot assolir un absolut.

I tot açò ens porta a incongruències massa habituals per desgràcia com allò del “libre mercado”. Si dubtem que l’ésser humà puga ser plenament lliure, com punyetes hauria de ser lliure un mercat? Pot haver-hi una cosa més manipulada, esclavitzada i esclavitzadora que els mercats? Crec que simplement quan el mercat està intervingut o controlat pels governs es diu que està manipulat, i que això és roín i perjudicial, i quan està intervingut i controlat pels grans magnats i ens del poder econòmic es diu que és “lliure”. En fi, no em correspon a mi analitzar quina opció seria millor en cada cas i quins beneficis podria atorgar segons a qui, però el que sí que discutiré és que el mercat no és lliure en cap cas.

Sempre hi han intervencions i coaccions a la llibertat, és impossible desfer-se’n de totes com hem dit abans, però pareix que segons si aquestes limitacions a la llibertat ens afecten més o menys serem capaços de veure-les o no. Per exemple, pel que fa a la nova llei de “llibertat” educativa, qui està a favor veu la llibertat de triar no ser educat en valencià, veu una ampliació de drets, però no veurà la limitació que pateixen els altres. La manca de llibertat d’un valencià parlant que vol parlar la seua llengua, a la seua terra, on es parla des de fa vora mil anys, i no pot fer-ho perquè no l’entendran aquells que han tingut la “llibertat” de triar no aprendre-la. Resulta curiós també que pareix lícit tindre l’opció de no aprendre valencià, llengua que, malgrat estar en retrocés per la seua persecució i desprestigi, s’ha parlat ací durant molts i molts segles, però si ho fem al revés i plantegem l’opció de triar no ser educats en castellà, el qual es parla ací des de fa només uns tres-cents anys, seria poc menys que una injúria supose. Pot ser l’error està a decidir què s’ha d’ensenyar i què no i com des de la perspectiva més subjectiva i egoista quan hi ha gent que ha estudiat i ha investigat per decidir aquestes coses.

Per això, diré una vegada més que no em correspon a mi buscar la llum i l’alegria d’aquest feridor embolic, però per favor, deixeu d’utilitzar la paraula llibertat tan equivocadament i de manera tan manipuladora, parcial i egoista.

Tracking Pixel Contents