Reflexió sobre la vaga indefinida de l’11M

L’educació pública era, quasi inconscientment, considerada per mi com un fet que estava i estaria allí per sempre, i que, de cap de les maneres, anava a ser desmantellat per res ni ningú.

A vegades, la inviolabilitat del sistema educatiu se’m manifestava en forma de pesada llosa acadèmica, ofegant-me el temps lliure. D’altres, com una càlida certesa de que la humanitat mai no tornaria a tindre inclinació cap a la ignorància, com ocorria en passades èpoques, quan les persones eren condemnades al foc etern pel simple fet de saber.

En definitiva, que, per a bé o per a mal, a l’ensenyament se’l tenia per sagradament inexorable.

Per això, quan els nostres professors començaren a fer vaga i a manifestar-se per la millora de l’educació pública, aquest fet no va fer si no estranyar-me.

A causa de què es manifestaven, si el sistema educatiu era tan inviolable? Doncs per que, realment, l’ensenyament no és tan perfecte com ens volen fer veure als estudiants.

Parant-me a pensar i recordant la meua experiència a les aules, puc advertir que no tot és tan magnífic i esplèndid com ens diuen.

No entraré ara en detalls ni faré enumeracions sobre la quantitat de coses que causen disgustos, tant logístics com de les instal·lacions, ja que per a saber-ho, la lectora o el lector no té més que mirar als pamflets de propaganda que, arran de la vaga, els sindicats no paren de repartir. Però, no obstant aixó, si que voldria afegir unes línies adreçades als polítics gràcies als quals ens trobem en aquesta situació revolucionària.

Desitge, encara que jo no soc ningú per a alliçonar, que les autoritats tinguen un mínim de respecte cap als professors/es, mestres i educadors/es, ja que són ells els que es sacrifiquen per la nostra cultura. I que, si ells no els importen, que almenys es paren a pensar en els xiquets i xiquetes que en un futur regiran el nostre món.

No els agradaria que foren cultes? Que impulsaren el nostre país cap a la saviesa, la ciència i la il·lustració? No suposaria un alleujament que els metges i metgesses (per posar un exemple) que en un futur es faran càrrec d’ells, sàpiguen el que fan per que han rebut una educació òptima? Doncs que, per favor, posen de la seua part i col·laboren per millorar el nostre ensenyament públic.

Bé, doncs, aquí finalitza la meua reflexió sobre la vaga indefinida de l’11M, gràcies.

Suscríbete para seguir leyendo