El divendres en les instal·lacions esportives de la UA es van reunir al voltant de 800 xiquets entre alumnes de segon de primària dels centres CEIP núm 54, Albufereta, Azorín, Benalúa, Costa Blanca, El Palmeral, Emilio Varela, Enric Valor, Joaquín Sorolla, Mediterràneo, Monte Benacantil, Mora Puchol, Pedro Duque, San Gabriel, San Agustín, Voramar, El Fabraquer (El Campello) y José Ramón García Antón (Sant Vicent del Raspeig), per a gaudir d'un día carregat de diversió i competició tradicional, on els jocs tradicionals són el centre, motor i transmissió de valors com la llengua, el coneixement de les formes de vida pròpies, la identificació com a poble i el respecte a la història d'un poble.

El joc tradicional és una acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades. El joc té una finalitat en si mateix i s'acompanya d'un sentiment de tensió alegre. El concepte de tradició implica un reconeixement positiu: els jocs que practicaven els nostres avantpassats tenien certs valors que ens uneixen amb ells. El concepte autòcton és aquell que naix en la mateixa terra i correspon a un poble de referència amb un gran valor històric.

El joc tradicional mereix un tractament especial, no és un joc que puga ser presentat en la recreació o en l'escola com altres jocs. Conté un bagatge explicatiu de la seua cultura i aporta a la vida d'una comunitat més que altres jocs. S'han de practicar perquè no es perden davant d'un món ple de noves tecnologies.

Els jocs tradicionals en els quals els xiquets aprenen a compartir llengua i tradició van ser: llançament al set i mig, mocador per darrere, arrimaeta, mocador, pollet anglés, traure xapes, saltar la corda, petanca, birles, caçar ratolins i sambori.

Esta jornada és per a les famílies. Es jugava sense por i la comunicació intergeneracional va fer que la cultura lúdica popular tinguera un lloc molt important en la societat i va ajudar a millorar les relacions socials i humanes. Aquelles cançons, aquelles curses acompanyades de rialles, suors i bacs, poden recuperar espais al parc, al jardí de les urbanitzacions, als patis de les cases, i amb ells el gust per probar-se, per millorar destreses, per sentir-se acompanyats d'amics i amigues i ser més feliç. Cal que ensenyem cançons i jocs i així estimular en els nostres fills i filles el gust pel joc popular.

Per als mestres i les mestres jugar és viure una situació que afavorix l'adquisició d'una nova llengua. A partir del joc, l'alumne pot aprendre amb la repetició de paraules i frases fetes pròpies de la seua dinàmica. A la vegada que ho passa bé jugant es treballa el llenguatge oral, el gestual i la psicomotricitat. El fet de jugar, d'utilitzar el valencià com a vehicle de comunicació, assegura un ús actiu viu i reiteratiu de la llengua, alhora que associa inconscientment este ús autèntic i funcional amb el plaer que produix el joc, ajudant-lo d'esta manera a crear una actitud positiva d'acceptació envers la nova llengua. Ensenyar a jugar és ensenyar a viure.

Aquesta jornada està organitzada per la Facultat d'Educació i col·labora el Vicerectorat d'Extensió Universitària de la Universitat d'Alacant i l'IES Haygón (Sant Vicent del Raspeig) per mitjà d'alumnes del cicle formatiu Animació d'activitats físiques i esportives (TAFAD). Participen alumnes de Magisteri de la Facultat d'Educació de la UA. En total uns 160 voluntaris.

Coordinat per Eliseo Andreu, professor associat del departament de Didàctica general i didàctiques específiques, la seua tesi doctoral es va basar en jocs tradicionals. Explica Andreu que és el sisè any consecutiu que es desenvolupen aquestes jornades i el quart any que ho fa en les instal·lacions de la UA. "Aquesta iniciativa naix dels professors d'educació física dels col·legis de línia valenciana d'Alacant en el qual enguany com a novetat hi ha dos col·legis que no pertanyen al municipi alacantí, que són El Fabraquer de El Campello i el José Ramón García Antón de Sant Vicent del Raspeig, i que cerquen com a objectius el treball de la llengua mitjançant el joc com a llengua universal i per la recuperació del patrimoni lúdic valencià".

Eliseo Andreu destaca que el material dels jocs ho aporten els col·legis. Cadascun prepara un joc i es munten 12 estacions de cada joc. Al final de la jornada els xiquets van menjar en la pinada propera a les instal·lacions esportives, on van descansar d'una jornada de diversió i calor.