La Xarxa Feminista de Dret Constitucional publica el seu «posicionament davant de la necessària reforma de la Constitució»

Mar Esquembre, presidenta de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional (RFDC) i professora de la Universitat d'Alacant, juntament amb Concepción Torres, secretària de l’RFDC, han fet públic el posicionament d'aquesta Xarxa «davant de la necessària reforma de la Constitució». En el document posen de manifest la necessitat de reflexionar profundament sobre les propostes de reforma articulades per tal de garantir una societat democràtica avançada. L’RFDC té la seu en l'àrea de Dret Constitucional del Departament d’Estudis Jurídics de l'Estat de la Universitat d'Alacant.

Esquembre i Torres afirmen que la història del constitucionalisme és una història d'exclusió i subordinació de les dones. «El conflicte oblidat del constitucionalisme social són les relacions de gènere i la divisió sexual del treball, eix sobre el qual s'assenta l’estat social. El procés constituent que va culminar en la Constitució de 1978 no és aliè a aquesta història».

La perspectiva de gènere

La perspectiva de gènereL’RFDC proposa en el seu posicionament «analitzar el text constitucional aplicant-hi la perspectiva de gènere, cosa que comporta una reforma total en la qual necessàriament s'acudirà al procediment establit en l'art. 168 de la CE, i que s'assembla molt a un procés constituent, motiu pel qual el denominem reforma constituent».

Un procés de reforma constitucional comporta, per la seua pròpia naturalesa, un evident pacte d'estat. Per a fer-ho, afirmen, «ha de ser el moment per a abordar les desigualtats de gènere que encara persisteixen, ja que darrere de l'obertura d'un procés de canvi de la Constitució, més enllà dels preceptes concrets que cal reformar i de les dificultats que s’hi puguen trobar, hi ha tota una elaboració teòrica des del pensament constitucional feminista, del marc constitucional bàsic de convivència i de les qüestions nuclears que afecten la convivència social i la teoria de la Constitució mateixa».

D'altra banda, afegeixen, «hem d'assenyalar que el debat tan recurrent sobre la dificultat de reforma que es desprèn de l'art. 168 CE no pot ser a hores d'ara un obstacle insalvable». Aquesta revisió es basa en un objectiu general: la desaparició de totes les estructures i institucions patriarcals presents en l'actual text constitucional i la conseqüent reformulació intensa del pacte constitucional en clau de gènere, des dels pressupostos bàsics de la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal en tot el text constitucional, introduint les dones com a subjectes constitucionals; la superació de la tradicional divisió públic-privat dels espais en què es produeixen i reprodueixen les diferents relacions humanes fonamentades en el sistema sexe/gènere que la nova constitució ha de modificar; el reconeixement de la subjectivitat política i jurídica de les dones, i, finalment, l'atorgament d'una nova dimensió a la Constitució social per a les persones i no per als mercats.