Armando Alberola va rebre el guardó de la Comissió Cívica «Màrtirs de la Llibertat» del Palamó la setmana passada en el transcurs de la marxa cívica que cada any organitza l’associació de veïns per a commemorar l’afusellament el 1844 dels liberals dirigits per Pantaleón Boné davant del Panteó dels Guijarro, situat prop del cementeri del Palamó.

El catedràtic d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant ha sigut enguany el protagonista de l’acte en rebre el premi «Defensa de les Llibertats» que cada any lliura la comissió i que ha valorat que «des de la seua feina universitària duta a terme a la UA ha defensat els drets i les llibertats ciutadanes fent arribar el coneixement, i sobretot, l’esperit crític i la defensa de la veritat al seu alumnat i a la societat alacantina» i destaca que «sempre ha defensat amb dignitat la legitimitat davant dels atacs i els silencis dels qui van voler ocultar els fet i les persones reflectits en documents històrics de la història recent d’Espanya».

Alberola ha assenyalat que «el premi ha sigut una d’aquelles sorpreses agradables que de vegades arriben i et deixen content amb tu mateix» i ha afegit «la meua gratitud als membres de la comissió cívica pel premi. Em sent molt content i honorat per la distinció. En certa manera em fa pensar que sempre val la pena defensar allò en què es creu».

En la seua intervenció, després del lliurament del guardó, el catedràtic va destacar que «els qui han nascut en llibertat desconeixen el que és viure sense aquesta. Parlen sense coneixement de causa, malbaraten el terme i ignoren el que la seua absència comporta. D’altres, tot i sabent-ho, l’invoquen de manera injusta per a aprofitar-se’n i corrompre’l. Ens correspon a nosaltres, com a ciutadans lliures, recordar-lo a cada moment. No hi ha res pitjor que l’oblit, la complaença o, cosa que és encara més infame, la temptació de justificar-los».

Va a tenir un record per a la seua àvia: «L’any 1911, amb 10 anys d’edat, la meua àvia va ser triada en el col·legi per a recitar un poema a la llibertat davant del monument als Màrtirs que s’alçava al que avui és la plaça de la Mar. Anys més tard, després del colp d’estat franquista que va suprimir les nostres llibertats, entre setembre i desembre del 1936, la meua àvia va ser nomenada membre del Consell Municipal d’Alacant en representació de la UGT. Li van encomanar les competències d’Educació, Sanitat i Beneficència. Va ser, formalment, la primera dona regidora a aquesta ciutat durant la II República». Avui, Celia Valls Pastor compta amb un carrer a la ciutat d’Alacant.