El sistema de la Dependència té més del doble de beneficiaris ara que al 2015

La Generalitat aposta per un model de residències que comporte més autonomia per a les persones majors que l’actual, de manera que puguen dur una vida similar en molts aspectes a la que farien si continuaren vivint en les seues cases. La intenció és anar impulsant centres que, tot i tindre les característiques d’una residència, s’assemblen més al que seria un grup d’habitatges convencional, on els usuaris tinguen un grup de convivència reduït i estable, i que no estiguen en edificacions aïllades, sinó integrades en la trama urbana i social de la localitat a on es troben.

Aquesta va ser una de les idees exposades ahir per la vicepresidenta autonòmica i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, durant el seminari digital que va oferir dins del cicle «Converses de futur», organitzat per INFORMACIÓN. L’objectiu de la cita era conéixer el nou model residencial per a persones majors i dependents que té previst implantar la Conselleria, i que es preveu posar en pràctica en primer lloc en el centre que s’està construint a Sant Mateu, al nord de la província de Castelló. Aquestes instal·lacions comptaran amb sis mòduls que funcionaran com una mena de casa independent, amb una capacitat per a 11 usuaris cadascun.

Aquest edifici, va afegir Oltra, estarà «integrat en el casc urbà», seguint la idea d’evitar l’aïllament. La vicepresidenta va destacar que l’estructura que es proposa en aquesta residència és «més resilient», ja que comporta una major qualitat de vida per als usuaris, en tant que potencia la seua autonomia i fa que el dia a dia siga molt semblant a viure en una casa, i de cara a possibles situacions adverses com la que estem vivint amb la pandèmia de covid-19 pot contribuir a frenar l’expansió d’una malatia. No obstant això, amb la crisi sanitària s’ha decidit incorporar al projecte un mòdul d’Unitat d’Hospitalització Domiciliària, figura que també pot estendre’s de forma general al model residencial.

La vicepresidenta va insistir en que les residències, segons aquesta filosofia que es vol impulsar, han de ser «un espai per a cuidar de les persones majors», pensant que aquestes instal·lacions són «la seua llar i no hospitals en xicotet». A més, va recalcar, «l’àmbit residencial ha de ser l’últim recurs». Aquest nou model ha quedat plasmat en una llei, la 3/2019 de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana. S’ha d’entendre, segons Oltra, «dins del paradigma de les tres ces: cuidar, curar i curar». La responsable va assenyalar, respecte de l’elaboració d’una nova estratègia per a definir les polítiques assistencials, que «veníem d’un desmantellament del sistema de serveis socials; de fet, no hi havia sistema», ja que tot estava «molt privatitzat» i era «molt heterogeni», fins al punt de canviar en funció del municipi.

Definició de necessitats

En aquests moments, segons va explicar Oltra, està «ultimant-se» una «mapificació de necessitats» per a tindre clar «què necessitem i a on» en matèria d’infraestructures sociosanitàries. El mapa que resultarà d’aquest treball serà pioner a Espanya, va dir la vicepresidenta, i farà possible que els recursos estiguen allà on fan falta, i no en funció dels interessos d’empreses privades.

La responsable autonòmica es va referir en diverses ocasions a la situació que hi havia abans dels governs del Botànic, «dissenyat per a aquells que estaven pròxims al poder». Ara, en canvi, prima la «concurrència pública» i no tot «es basa només en el preu» com abans. Va al·ludir novament a aquesta qüestió quan es va referir al cas de la residència d’Alcoi on van morir 73 persones durant la primera onada de la pandèmia: «És un edifici públic que el senyor Blasco va cedir a una empresa privada per 45 anys per a fer negoci», causant «una lesivitat per als interessos públics».

El nou model residencial, d’altra banda, té també en compte l’aspecte territorial. La idea és, tal i com va indicar Oltra, poder ofertar als usuaris recursos a no més de 20 quilòmetres del seu domicili. «Volem que les persones es puguen quedar al seu municipi», i per això es contempla la construcció d’infraestructures en zones amb risc de despoblament.

El sistema de la Dependència autonòmic atén ara mateix vora 99.600 persones a tota la Comunitat Valenciana, front a les 41.000 de l’any 2015. Això suposa que hi ha més del doble de beneficiaris que abans de l’inici dels governs del Botànic. La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va destacar ahir aquest aspecte, i va ressaltar que «som l’única comunitat autònoma, juntament amb Canàries, on ha crescut el nombre de beneficiaris durant el confimament», la qual cosa mostra, al seu parer, el treball que s’està fent en aquest tema.

En aquests moments, l’espera a la Comunitat per a rebre una prestació econòmica o assistencial de la Llei de Dependència des que se sol·licita es d’uns tres o quatre mesos de mitjana, encara que Oltra va admetre que «a les grans ciutats hi ha esperes majors». Tot i així, la vicepresidenta va destacar que «al 2015 l’espera mitjana era de quatre anys». Aleshores, va afegir, a la província d’Alacant hi havia 13.546 persones beneficiàries i 15.289 en llista d’espera, mentre que ara les xifres són de 30.848 i 8.966, respectivament. Per tant, va incidir en aquest gran pas endavant, i en els esforços per reduir encara més les demores i els seus efectes.

D’altra banda, la vicepresidenta també es va referir durant la seua intervenció al cicle «Converses de futur» a l’impacte que la pandèmia de covid-19 ha tingut en xifres a les residències de majors i a la reacció del Consell al respecte. Des del passat mes de març han perdut la vida 524 interns d’aquests centres com a conseqüència del coronavirus a tota la Comunitat. Oltra va recordar que a l’inici es va produir una «situació sobrevinguda», i que per això es va reaccionar immediatament, per tal d’estar preparats front a hipotètics rebrots.

Així, s’han repartit vora 3 milions de mascaretes, així com 124.000 guants i 53.000 litres de gel hidroalcohòlic. A més, els centres han de disposar en tot moment de reserves d’aquest material de protecció per a un mes, i també han de tindre un 10% de les seues places lliures per tal de, si es produeixen casos de coronavirus, poder aïllar els pacients. El percentatge de places disponibles s’eleva al 15% en cas que se supere la mitjana autonòmica de contagis. Segons Oltra, «ara estem molt més preparats» per a fer front a la pandèmia, malgrat totes les dificultats per la «crueltat» d’aquest virus.