Sr. Alarte,

Bé lo de "senyor" és una fórmula de cortesia el contingut de la qual no te l'atribuïsc en absolut. Sòc la dona d'Antonio Amorós, Tudi Torró, supose que te'n recordaràs de mi, si no, tant se val.

He hagut d'esperar que passaren almenys 24 hores des de les teues "declaracions" respecte a la situació d'Antonio en aquesta "trama" per no enviar-te una carta que, més que una carta, seria un llistat de desqualificacions cap a la teua persona que també em desqualificaria a mi mateixa. Per això, avui diumenge dia 12 de setembre, amb la tranquil·litat i la perspectiva d'aquests dos dies horribles i espantosos per a tota la meua família, he pensat que ja podia escriure amb la serenitat necessària de qui sap a qui es dirigeix realment.

Aquesta carta no és per dir-te qui i com és el meu home, tú ho saps molt bé, en part gràcies a ell estàs on estàs, ja que Antonio sempre ha estat un home de partit i ha apostat perquè la gent jove prenguera les més altes responsabilitats. Però amb tu es va equivocar, no tens ni les qualitats ni la "grandesa" que han de significar a un home que té a les seues mans la possibilitat de governar un país, el nostre, el valencià. Un home amb les teues responsabilitats ha de ser intel·ligent, s'ha de pensar les coses, ha de ser equànim i magnànim, amb la serenitat necessària per prendre decisions sense la precipitació que, moltes vegades acompanya a la joventut que no reflexiona, a la gent que només pensa amb sí mateix i amb la seua "carrera política". L'ofici de polític l'ha desvirtuat gent com tu, que, malauradament, hi ha molta en tots els partits, gent que no està pel bé del poble, sinó pel bé personal. Persones com tu, que no tenen la categoria intel·lectual ni personal per ocupar el lloc que ocupen, són els que estan enfonsant les aspiracions de progrés de tanta gent que hem lluitat per un País Valencià que respectara els drets i les llibertats de la gent que tant va sofrir en altra època, que aspiravem a un Estat de Dret i no ha un estat sense drets, on la presunció d'inocència no existeix i on es castiga a una persona abans de demostrar la seua culpabilitat.

Antonio no està imputat, no és culpable de res i si es demostra que és culpable d'alguna cosa, serà d'haver servit al PSPV i d'haver treballat a temps complet, durant quasi 30 anys, amb lleialtat i sense esma pel partit polític que tu tan indignament representes en aquesta "comunitat". Tu i la gent com tu és la que està fent-li el joc al partit popular, només calia dir la veritat, que el "cas Brugal" és només un affaire del partit popular, que ells són els corruptes, que ells són els que estan imputats, els que possiblement hàgen obtingut beneficis personals. Antonio, i tu ho saps molt bé, és un dels pocs "homes bons" que teniu al partit i que la gent coneix, per això cal afonar-lo pensant que així pugèu vosaltres, pobres infeliços, pobres mediocres de la política.

Ahir de matí, després d'una nit plena de malsons, li vaig dir a Antonio "mirem les coses positives que podem treure de tot açò", i ahí estan: la família, que no dubta ni un sol moment de la seua honestedat, els amics que ens han dit "estem amb vosaltres". Gràcies per haver-nos possibilitat descobrir a qui tenim realment al costat, la gent sense interessos, la gent que ens coneix de tota la vida, la gent que no espera res a canvi de la nostra amistat.