La desocupació juvenil és una llarga lluita a Espanya (32,6%, la tercera més alta de la UE). Alemanya presenta només un 6% de desocupació juvenil. És obvi que el problema resideix en el model econòmic nostrat, d'escassa competitivitat. Tal volta, diversificar o modificar, des dels sectors de la construcció, l'hostaleria i alguns servicis... cap a la innovació, ens portaria increments de competitivitat i, per tant, increments d'ocupació. Una ocupació dels sectors més qualificats, com són els juvenils.
La innovació és la principal font de creixement de les empreses, és a dir, de les societats. Es fa a través del coneixement i de la tecnologia. Però s'hi requereix voluntat, desig, necessitat i comprensió de voler dur-ho a cap. Les mentalitats obertes conformen societats emprenedores i innovadores. La innovació sempre és fa a partir d'un problema (en temps de crisi se'n presenten molts) convertint-lo en oportunitat, oportunitat de canvi i millora. La innovació és convertir el coneixement en negoci.
Buscar o crear idees susceptibles de ser convertides en productes, en servicis o processos, que comporten un valor per als ciutadans i per a tota la col·lectivitat. Procés a través del qual s'aconseguiran dividends econòmics per a l'emprenedor, i també, clar és, avanços per a la societat; valors, no cal dir-ho, sostenibles en el temps.
Amancio Ortega i la seua dona Rosalía Mera un dia van vore que la moda (canvi de patrons, de producció...) no era un problema, sinó una oportunitat, una oportunitat per a convertir la tendència i el gust per allò nou en cosa assequible, en desig continuat, en satisfacció realitzada; la logística i informació accelerada, la producció en temps, el no stockatge... portaren el concepte i realitat «moda ràpida, canviant, instantània» de Zara. I, a Amancio i la dona, a ser una de les fortunes més àmplies del món.
Per a açò, és necessita inversió en recerca i innovació. Espanya està en un 1'3% del PIB, quan Europa demanda que arribem a un 3%. Les empreses i la iniciativa privada, si volen assegurar el seu futur, també s'haurien d'apropar a tals índex. Hem de tindre en compte que els pobles que més diners invertisquen en R+D+i seran els que més progrés, treball i ocupació generaran, o siga, els que més prompte deixaran crisis i problemes al darrere i millor horitzó oferiran als seus joves.
Està clar que basar el manteniment o l'èxit de les empreses en el factor treball (baixos salaris, precaris servicis socials, reformes laborals...) no és el camí. Invertir en allò conegut (construcció, hostaleria, servicis de baixa competitivitat...) és estar fóra de temps i oportunitat. Davant d'una necessitat de mercat (present o futura), la millor actitud emprenedora potser giraria, en primer lloc, al voltant de la reducció o optimització dels costos a través de la tecnologia existent. En segon lloc, apareixeria la conveniència d'innovació. I, finalment, es faria patent la necessitat de creació i desenrotllament de tecnologies i camins popis, estadi empresarial de forts creixements.
Altres ja ho han experimentat entre nosaltres. Estem parlant d'Ale-Hop, de Gata de Gorgos; d'Actiu, de Castalla; de Baleària, de Dénia; de Xocolates Valor, de la Vila..., i de molts més, incorporats amb total solvència a la dura competència que demanda el procés de globalització.
Els nostres joves confien en la capacitat emprenedora i innovadora de la nostra societat, per, entre tots, anar obrint horitzons d'estabilitat i progrés que repercutirien, òbviament, en l'avanç necessari i desitjat, a l'altura dels temps que estem vivint.
