¿Quina és la funció dels consells socials de les universitats públiques valencianes? Estem segurament davant d’un dels òrgans universitaris menys conegut per la ciutadania i, fins i tot, per bona part dels qui integren el sistema universitari. Si demanàrem a l’alumnat si coneix la seua existència, ben segur que confondrien les seues atribucions amb el Consell de Govern o qualsevol claustre de Facultat. Desconeixerien, per tant, que són els representants de la societat en el govern de cada Universitat, amb unes funcions encomanades de supervisió i de control de les seues activitats de caràcter econòmic i acadèmic, com també del rendiment dels seus serveis. Són, per tant, l’element clau en la interacció entre la societat i les institucions d’educació superior: el punt exacte de trobada.

Potser per això cal valorar especialment els premis que el Consell Social de la Universitat d’Alacant atorga des del 2017 a diverses persones o institucions que s’han caracteritzat pel mecenatge que fan a la pròpia universitat, al foment de l’ocupació de l’alumnat egressat o als diversos graus d’implicació universitària. D’igual manera, cal destacar els premis al rendiment acadèmic del bo i millor del nostre alumnat. Dijous passat vaig poder assistir, amb la il·lusió del primer any que ja vaig participar-hi, per entendre la importància d’un reconeixement de programes culturals com el de l’Aula de Teatre de la UA –un dels més històrics de la institució– o com el del Voluntariat de la UPUA que ha facilitat la inserció social de nouvinguts en l’aprenentatge de les nostres llengües. Tot això al reconeixement acadèmic de l’antiga alumna, la periodista Mónica Carrillo, o les figures investigadores i docents de Javier García Martínez o Miguel Ángel Goberna i Marco Antonio López.

En l’actualitat, el president del Consell Social de la UA és l’empresari Adolfo Utor; la secretària, la catedràtica de Dret Romà, Aránzazu Calzada; i la vicepresidenta, Cristina Rodes, directora d’establiments hotelers. És difícil valorar el treball que els equips precedents van tenir amb la pròpia universitat, però ben cert és que van fomentar la interacció d’una universitat que sempre ha tingut voluntat de lideratge en el seu entorn i que la seua implantació en el territori, a partir de la xarxa de seus i d’aules universitàries, com també de les estacions científiques, s’ha confirmat com una de les institucions d’educació superior valencianes més dinàmiques. Les diverses presidències del nostre Consell Social, sense entrar a analitzar cap en concret, han hagut de suportar diverses pressions externes contràries al creixement de la nostra institució, com ara en la implantació del nou grau de Medicina. Hem de lloar, per tant, la fermesa de la seua postura i el sentit institucional que han mostrat. En el seu parlament, Utor va ressaltar el suport incondicional, com un deute que tenim amb la nostra societat, l’ampliació del nombre de metges que isquen de les nostres aules: “la distancia de 10 km que separarán los dos Campus, el de Sant Joan i el de Sant Vicent del Raspeig, no es excusa para responder a la demanda existente de profesionales que la pandemia nos ha evidenciado”.

Utor també va apuntar la referència del sociòleg alemany Claus Offe sobre l’obligació de tota institució de relacionar-se i interactuar amb el seu entorn. Una Universitat com la nostra ha de tenir una missió que vaja més enllà del benestar dels seus components. A l’igual que en el món empresarial, les institucions públiques es deuen a la societat i el seu mercat, de manera que la seua col·laboració és més necessària que en altres èpoques de la nostra història. La Universitat necessita el teixit socioeconòmic com aquest necessita la primera: la formació de nous professionals i la transferència del coneixement és clau per a la innovació i la renovació de les empreses. Al mateix temps, la societat és l’espai d’acollida dels egressats de les diverses titulacions universitàries que han de respondre a les necessitats que cada moment històric planteja. És, per això, que celebrem una nova convocatòria dels premis del Consell Social de la UA. Enguany es van desenvolupar en un marc ben especial, la Casa del Mediterráneo, novament cedida pel seu director, Andrés Perelló, per un acte universitari tan important per a la connexió amb la societat d’Alacant. Uns guardons –simbolitzats per l’escultura d’Antoni Miró, la Victòria–, que es converteix en el pont simbòlic entre la nostra mar i la difusió del coneixement. Tot un repte per a una institució com la nostra.