Pot tenir un escriptor o una escriptora una funció més enllà de la seua obra literària? Coneixeu autors o autores que hagen deixat la seua marca en la nostra societat, com el nom d’un carrer o el d’un centre educatiu? De segur que sí: Miguel Hernández, Ausiàs March o Pío Baroja. Casualment, sempre homes, però les coses van canviant. Així, comencem a tenir dones escriptores com a punt de referència en la nostra quotidianitat. Un bon exemple el tenim recentment amb la figura de l’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943-2020) que tantes lectures ha oferit al públic en general i sobretot als centres de secundària. És obvi que la literatura és un reflex de la societat, en tant que mostra els seus valors i les seues deficiències. Per la seua banda, la societat sempre ha reaccionat i fins i tot ha canviat els seus patrons socials a causa del despertar de la consciència que li provoca la literatura. Així podem entendre la funció correctiva que es produeix entre tots dos. Una simbiosi que ha deixat la seua empremta al llarg de la nostra història i que reforça el sentit de la literatura com una simulació de l’acció humana.

Més enllà d’aplicacions teòriques, tornem al punt inicial d’aquest article: la realitat. La setmana passada, l’autora alcoiana a la qual ja m’he referit en diversos articles anteriors, rebia el reconeixement de l’Ajuntament de Crevillent en tant que li dedicava un carrer que substituïa una referència anterior a un destacat membre del franquisme. L’autora rebia així la tercera denominació d’una via pública, després que amb anterioritat els municipis castellonencs d’Onda i de Vila-real ho feren. L’acte va servir perquè el veïnat coneguera de prop la importància de l’autora que ara donaria nom al seu carrer, al costat d’autoritats municipals, personalitats del món de la cultura i l’alumnat dels instituts de la població. Uma inauguració emotiva, amb lectura de textos inclosa, que va evidenciar com la literatura, el llegat d’una escriptora, passe a marcar el dia a dia d’unes persones que viuen o passen per aquella via. Un element actiu de la literatura formarà part així de la quotidianitat d’aquell municipi.

Escrivia la Isabel-Clara Simó que “l’ànima ens la construïm nosaltres: rebem impulsos hormonals, inclinacions, símbols i fantasies de qui ens envolten, dels qui ens ajuden a créixer i a adquirir història, rebem elements d’allò que veiem, d’allò que sentim i d’allò que vivim”. Tota una declaració d’intencions d’una escriptora que retia homenatge a la seua societat, d’on configurava la seua “ànima literària”. Un lligam imprescindible perquè una autora com ella connectara amb el seu entorn i que, ara, dos anys després de la seua desaparició, continue rebent el nostre reconeixement. Per aquest motiu, el segon record de la nostra societat a la Isabel-Clara es va produir dissabte passat quan Escola Valenciana li atorgava a títol pòstum el premi Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual en un acte esplèndid, on també la Universitat d’Alacant rebia un reconeixement pel suport a l’ús social del valencià, que va servir per sentir l’emoció d’una autora prolífica que va saber com cap altra fer-nos entendre l’orgull de la nostra cultura sense excloure’n cap. De tota la seua obra, em quede amb una frase de la seua novel·la “El gust amarg de la cervesa” (1999): “saber estimar fa més persona que pensar i riure”. Ofereix, sense dubte, la força i la humilitat d’una narradora que, a través de la veu dels seus personatges, ens recorda la importància de les coses petites, de les accions minúscules humanes, per a entendre l’essència i l’ànima de la vida. Una literatura que reflecteix un entorn al qual es vol aconsellar perquè s’humanitze, perquè tinguem un món més just i divers on l’enveja i la rancúnia queden a banda. La nostra societat sembla abocada a la discussió irracional i l’esclafit de la desqualificació gratuïta, sense més; la veu d’Isabel-Clara Simó ens recorda com l’estima pot ajudar-nos a entendre que tot és possible i que el diàleg entre les persones i les cultures és més que necessari. Per sempre, estimada, per tants records compartits aquesta última setmana.