8M18 Vaga feminista mundial, un èxit rotund

Aquest any, més que mai, apuntar-se al feminisme és apuntar-se a cavall guanyador. La visibilització de la causa feminista està sent una conquesta inapel·lable que no tindrà volta de full, difícilment es podrà tornar enrere amb els èxit ja assolits. NordAmèrica i la seua potent indústria del cinema va engegar la campanya #meToo que va sacsar consciències i des de llavors el feminisme sembla imparable.

Les dones s´han empoderat i han dit prou, prou als abusos, prou a la precarietat, prou a la violència... però també prou a aquesta rutina patriarcal difuminada que ens dóna vetlladament drets però no ens eximeix de cap "deure" dels que tradicionalment s´atribueixen a les dones. Prou ja dels rols femenins en les cures (de criatures, de gent gran, de malalts), prou ja de les aspiracions professionals esquilmades per la maternitat, o per un esbiax entre els sous home/dona, prou ja de l´injust repartiment de les tasques domèstiques.

Mentre tot açò passa, mentre les dones de mig món han posat el seu davantal per capa per a volar i sentir que són lliures en les seues aspiracions, el PP ens recorda que no podem queixar-nos, que les dones estan molt millor que estaven, que la vaga de dones hauria de ser a la japonesa (és a dir, treballar més encara), que és una vaga de les elits feministes i no de les dones reals (açò darrer dit pel PP alcoià)... com pot estar el PP tan allunyat de la societat i de les pulsions del carrer?

Darrerament el PP tot el que toca li esclata en les mans, només ens faltava sentir que els pensionistes massa tenen en patrimoni i massa es queixen si va i les pensions els han pujat un 0´25%. Però... el PP no entén res, no apuntar-se al cavall guanyador, no apuntar-se enguany que els masclistes estan amagats sota les pedres perquè veuen com la població comença a entendre que el feminisme és cosa de tots, i que és un moviment irrefrenable, és francament tindre poca visió estratègica.

Potser les urnes els castiguen, ja seria hora, perquè els col·lectius directament afectats per les polítiques del PP fóra bo que reaccionaren i decidiren que l´empoderament no és només un dia, el de la manifestació, el de la vaga, el de la reivindicació. Lluitar per una societat més justa i més igualitària és una tasca diària de tots i totes. En Compromís ho tenim clar i fem vaga. Clar que sí.