Entre Dones és un del primers llibres editats, concretament el que fa el número quatre en la també jove editorial Balandra, i és un llibre especial. Especial perquè mai, fins ara, s'havia publicat un llibre d'aquestes característiques. Un recull de contes d'escriptores valencianes en actiu. Un llibre que calia fer per donar visibilitat a unes dones per a les quals sempre s'ha trobat una excusa a l'hora de no donar-los el relleu que mereixen, en una mena de translació local d'aquells arguments que justificaven la discriminació de les dones escriptores de parla anglesa, i que Francesca Bartrina va traduir al valencià d'aquesta manera:
«Ella no ho va escriure.
Ho va escriure, però no hauria d'haver-ho escrit.
Ho va escriure, però mira sobre què va escriure.
Ho va escriure, però ella no és realment un artista i això no es realment seriós, ni és del genere literari apropiat, es a dir, no és realment art.
Ho va escriure, però només en va escriure un.
Ho va escriure, però només és interessant i està inclòs en el canon per una sola raó, i molt limitada.
Ho va escriure, però n'hi ha molt poques com ella».
Bé doncs, Entre Dones desmunta una per una totes aquestes premisses: elles, totes, les deu, ho van escriure. I van escriure sobre moltes coses diferents, com diferents són les edats, els estils, les trajectòries de Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercé Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, Lliris Picó i Raquel Ricart. Ho van escriure. Deu dones que es poden anomenar artistes, començant per les que porten anys en això d'escriure, i acabant per les que podríem dir, acaben d'aplegar al món literari. Tots els relats que formen Entre Dones, cadascú amb les peculiaritats i l'estil propi de la seua autora, apleguen a un nivell artístic poques vegades vist en un recull així. Relats costumistes, poètics, evocadors, que fan patent que hi ha moltes raons per les quals cal llegir les dones valencianes. I deu relats que fan pensar que «són totes les que estan, però no estan totes les que són».
Perquè en són, i moltes, les escriptores valencianes de qualitat, perquè això només és la punta de l'iceberg -deixe des d'ací la proposta per a una segona part (com a mínim) d' Entre Dones- i no podem deixar passar l'ocasió de felicitar i no deixar de sentir admiració per les artífexs d'aquesta obra, Raquel Ricart com a «impulsora intel·lectual» i Àfrica Ramírez Olmos com a editora de Balandra. A elles, i a totes les autores, gràcies pell regal que suposa per al lector Entre Dones.