La celebració del V Congrés de Patrimoni Immaterial, organitzat per la Càtedra Misteri d’Elx juntament amb la Junta Rectora del Patronat i el CEFIRE d’aquesta ciutat els propers dies 27, 28 i 29 de novembre ens brinda una oportunitat per a reflexionar al voltant de la gestió educativa de la riquesa patrimonial. Dit en paraules més planeres: parlar de com transmetre la Festa o Misteri d’Elx a través de l’educació. Si en els darrers dies hem vist l’actualització de la Llei del Palmerar, tan necessària per a garantir la supervivència d’un bé viu, que s’ha de mantenir, cuidar i protegir, ara tenim també l’oportunitat de difondre el significat de la Festa i treballar-ne en la preservació. El congrés contempla tres jornades: els matins es dediquen a una temàtica general al voltant de la protecció dels patrimonis immaterials i unes sessions vespertines que posaran en contacte aquesta realitat amb el món de l’educació i, més en concret, amb les experiències didàctiques al voltant del Misteri que es realitzen a la nostra ciutat.
Vivim en una ciutat rica en història, en patrimoni. És cert que tots els llocs tenen el seu llegat històric però, com sabem, el nostre és molt destacat, universalment destacat. Tanmateix, l’arrelament dels il·licitans als seus símbols identitaris no estarà garantit sense una tasca d’assegurar-ne el coneixement, l’estima i la defensa dels valors que hi estan associats, que s’ha de realitzar a través de l’escola. No estaria de més que existira una mena de “projecte curricular municipal” on es concretaren les qüestions a través de les quals l’alumnat il·licità poguera accedir, a través de l’estudi del seu patrimoni, al coneixement històric, científic i humanístic en general. I que les distintes administracions s’implicaren en el projecte.
Posaré un exemple, que per als docents resultarà innecessari. A través de la Festa, un xiquet pot apropar-se al coneixement de l’Edat Mitjana –i encara podem estirar eixe coneixement històric a l’antiguitat- mitjançant un element espectacular, viu, visual i profundament emotiu. Els estudis pedagògics, tan criticats per alguns corrents de pensament actual, demostren que s’aprén millor allò que s’experimenta, que es viu i que genera una emoció: tot ho tenim present al Misteri.
A més a més, la nostra Festa, amb la seua multiplicitat de vessants serveix per iniciar i/o consolidar la, moltes vegades desatesa, educació estètica de la joventut, de vegades descuidada. Així, l’educació musical, que, a més d’arribar-los mitjançant la seua indubtable qualitat estètica, és servida per xiquets com ells, amb la càrrega empàtica que això suposa, i resulta ben fàcil de reproduir en passatges com la Ressèlica. Recorde amb vivesa el moment en què, amb set anys d’edat vaig passar per un carrer prop de Santa Maria i vaig sentir el cant dels xiquets que l’assajaven, vaig quedar meravellada i les seues notes van perdurar en la meua memòria. L’experiència del programa Cantar ens uneix, que aglutina gran quantitat de centres, és una mostra de les possibilitats de la Festa per a ensenyar música a l’escola.
Pel que fa a l’experimentació de la bellesa visual no considere necessari extendre’m, ho podem veure e.la gran multitud de reproduccions d’artistes plàstics, de fotografies i d’audiovisuals que genera. Educar en l’emoció artística a través de la gran bellesa de la representació del Misteri és senzill i està ben experimentat entre els docents il·licitans, com a mostra, el recent treball de l’IES Misteri d’Elx amb la reproducció del Cel que en cobreix el vestíbul. Igualment destaquem pel seu valor didàctic les pel·lícules que Pablo Mas ha realitzat, molt efectives per tal d’apropar el Misteri a l’aula.
Tenim molts més elements. Ni que dir té la importància de la fe per als creients, la religiositat d’un poble bellament expressada. L’estudi del teatre, amb la tramoia i els seus elements escenogràfics únics i característics. El vessant literari, la importància d’uns meravellosos versos en la nostra llengua i la mostra viva de la seua persistència a través dels segles. Podríem seguir enumerant aspectes que ens ofereixen gran varietat d’opcions didàctiques. A més, sempre pot convertir-se en centre d’interés per a qualsevol matèria, com veiem en el llibre Ser ací tots ajustats, experiències docents al voltant de la Festa realitzades pel professorat de l’IES la Torreta que, coordinades per Asun Tormo i Àngela Girona, inclouen totes les matèries. I la tasca d’aquesta última que, des del CEFIRE, impulsa la realització de jornades i la difusió i l’arribada als centres de les propostes. Destaquem també multitud d’experiències en educació primària, algunes propiciades pels materials que l’Acadèmia de la Llengua facilita, com el còmic, i algunes altres, de gran valor i originalitat, sorgides dels mateixos centres, que ens agradaria donar a conéixer i potenciar.
Finalment, incidiré en un punt que m’interessa especialment, la transmissió de valors, aspecte potenciat en el nou currículum de secundària. Així, trobem a la Festa la possibilitat de transmetre uns valors ètics universals al costat d’un contingut identitari que considere molt important en aquestos temps d’uniformitat cultural. Per això, hem d’aprofitar l’existència dels nostres tresors culturals, no solament la Festa, sinó també el Palmerar per educar en valors ambientals i sostenibilitat, la tasca del Museu de Puçol, l’Alcúdia, la Dama. Tot plegat, o qualsevol d’aquestos elements, pot facilitar un aprenentatge dels grans cicles de la humanitat a través de l’estudi d’un element que està viu i que ens dona identitat.
La nova llei d’educació sembla el marc idoni per desenvolupar un disseny curricular perquè ens facilita la possibilitat de concretar-ne els continguts. Què més es pot demanar? Tenim un sistema que ens ho permet, així doncs podem fer de la Festa el centre del currículum d’algunes matèries i podem donar-li el seu espai en altres. Ara el que ens cal és facilitar als centres docents formació, materials i eines que els permeten poder posar-ho en pràctica sense que siga, com tantes vegades, només a costa de l’esforç personal.
Tenim al davant un tema idoni com a vehicle curricular i com a escola de valors.