Aquest cap de setmana, tercer de febrer, comencen les Festes de Moros i Cristians d'Hivern, o també conegudes popularment com les Festes del Gelaors d'Hivern a Xixona, en la seua trenta-dosè edició, i enguany amb el marcat caràcter de la crisi, que ha provocat que reduïren en un dia els seus actes, amb tot el que suposa.

Ja fa temps vaig escriure un article en la seua revista festera (que malauradament enguany no ha eixit a la llum) on deia que era necessari aquesta reducció d'un dia, pel bé de la festa.

Com qualsevol festa, i aquesta s'inicià al darrer terç del segle XX, concretament l'any 1978, va entrar amb força, i com a conseqüència de la necessitat de viure el que no podien tastar a l'estiu, per qüestions de feina.

Els anys posteriors, els gelaors van anar agafant força, amb Entraes d'ensomni, amb poderiu, però la cosa no va seguir com tothom agradaria, i la gent gelaora amb raó, amb estima al poble i sobretot festera, s'ha queda aguantant-la.

Així, la Festa dels Gelaors fa que Xixona agarre la característica del poble amb dues festes de Moros i Cristians, únic en el món fester. I aquest tret cal conservar-lo amb totes les forces.

Enguany servirà, espere, perquè s'agafe força, es reflexione i facen una festa amb seny, segons les seues possibilitats, i sobretot, obertes, i que els veïns de Xixona se senten identificats, que puguen participar-hi més i la recolzen com cal. Aquesta reflexió en veu alt es fa necessari, altra vegada, quan hi ha una reducció de 100 festers, hi ha també un problema; es notarà en l'ambient, possiblement per causa de la crisi econòmica, però també s'han de buscar solucions entre tots perquè aquesta festa no trontolle. És febrer el millor mes per celebrar les Festes? Possiblement sí, però què ha fet que desaparegueren filades? Què ha ocasionat la reducció de festers? Caldria obrir un gran debat i la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià podria ser una bona plataforma per ajudar-s'hi. A més, s'ha intensificat la relació amb la Federació de Festes d'estius en aquesta darrers anys, amb col·laboracions mútues, i aquest, sembla que és un bon camí a seguir, perquè les Festes dels Gelaors tinguen molta vida; s'haurien d'aprofitar d'aquesta entitat i explotar-la, ja que si s'uniren com a onzena filà, els beneficis serien molt majors.

La Festa és sinònim d'alegria, la despreocupació arriba la tercera setmana de febrer, i fa que la gent isca al carrer; ja és una data fossilitzada en el calendari xixonenc, per tant, entre tots, hem de fossilitzar-la més. Caldrà abans parar-se a pensar, i preguntar-se el per què molts veïns que viuen del gelat, no participen en aquest gran esdeveniment, i intentar posar una solució, ja que l'ambient fa olor a Festa i són necessaris per la convivència d'un poble. Ànim a tots els gelaors, als qui organitzen la festa com allò més gran que tenen, els qui participen activament, i que aquestes festes les visquen amb gran intensitat.