Hui dia 31 d'agost celebrem la festa de Sant Ramon Nonat, que va vindre al món a Portell, a primers del segle XIV. Descendent dels Senyors de Cardona, el seu naixement va ser per cesària i d'ací el nom de no nat, no nascut, com canten els seus Goigs: «Nonat vos posaren nom,/ puix per lo costat nasquéreu,/ del tot morta vostra mare,/ quan ja sens vida la vérem:/ no nasquéreu per lo món,/ que religiós sou entrat,/ per més servir el Senyor».
De menut, mentre els seus cosins de Cardona jugaven a la guerra, Ramon optava per la pau, jugant al camp. Des del ventre de la mare, Ramon va ser cridat a servir Déu i va vore en la caritat de l'Orde de la Mercè i en la redempció dels captius, el millor camí per seguir el Crist. La missió dels mercedaris responia molt bé a la seua vocació: És la misericòrdia i l'opció pels més pobres, pels qui no tenien cap dret, pels presoners, allò que va fer que Ramon es decidira per l'Orde fundat per Sant Pere Nolasc i pel rei Jaume I.
La primera volta que trobem documentat el nom de Ramon, és el 7 de maig de 1324, al convent de Santa Maria del Puig, participant en un capítol dels convents mercedaris del Regne de València. Ramon era conventual d'aquella comunitat, amb uns vint-i-cinc anys i en devia portar cinc o sis de religiós, ja que havia ingressat als mercedaris a Barcelona.
El 8 de maig de 1335 participa al capítol provincial de Lleida, d'on eixirà comanador de Palma de Mallorca. Ramon va ser enviat a redimir captius tres vegades, entre els anys 1331 i 1335, a Granada i Àfrica. Ramon era testimoni i herald de la llibertat, allà on els drets humans no eren respectats. Per això encadenat, ell que buscava trencar les cadenes de l'opressió, el van martiritzar i amb un garfi li van segellar la boca perquè no anunciara l'Evangeli. Rescatat ell també, tornà al seu convent. El seu captiveri va transformar Ramon, que es va transformar en un home més entranyable, més pròxim als altres, més espiritual.
Ramon va ser creat cardenal pel papa Climent VI i en el trajecte cap a Roma per rebre el capel cardenalici, va parar al castell de Cardona on va morir, als quaranta cinc anys. Per la seua santedat, tots volien el seu cos! La tradició explica que el tema es resolgué, posant les seues restes damunt d'una mula cega, que arriba fins a l'ermita de Sant Nicolau, a la Segarra, on ell havia resant de menut.
Entre els pobles que veneren Sant Ramon, sobreïx Xirles, el nucli de Polop que celebra cada any la festa de Sant Ramon Nonat, amb la benedicció de les mares que estan esperant un fill i dels xiquets que encara són menuts. I també l'Alqueria d'Asnar, encara que la festa la fan a finals de setembre.
Que Sant Ramon Nonat ens allibere del mal, i siga la protecció de les dones que esperen un fill, tal i com canten quests Goigs antics que li han estat dedicats: «Les parteres i prenyades,/ fins los infants menuts,/ per Vós, Sant són deslliurades,/ y de tots sons mals guarits».
