Recordeu les mestres que heu tingut? Els qui tenim ja una edat i vam iniciar el nostre aprenentatge en l’escola dels últims anys del franquisme, les recordem perquè estaven destinades als primers cursos, tant en pàrvuls, com en la EGB. Després d’això, res, els homes mestres s’apoderaven de la resta de nivells. Amb els anys, per sort, tot va canviar i tant els uns com les altres, prenien el relleu dels diversos cursos de l’ensenyament primari, sense importar el seu gènere. Quina curiositat que destinaren les dones per als primers nivells!
Siga com siga, la història de l’educació del nostre país ha tingut unes mestres valentes i decidides que, en alguns casos, com el que he pogut conéixer arran d’una exposició que ha estat aquest mes de gener a la Kursaal Fleta de Monòver, van ser claus en la formació de tota una generació. Em referisc a la mestra valenciana Empar Navarro. Impregnada de l’ideari de la Institución Libre de Enseñanza, l’any 1922 proposava la incorporació del valencià a l’escola dins d’una reforma completa de l’ensenyament. Si seguim el seu perfil, observem com va ser una mestra renovadora, partidària d’una metodologia activa que comprenia passejades o excursions, entre altres. Va ser presidenta de l’Associació de Mestres Valencians durant la Segona República i va formar part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Amb aquest perfil –defensora del govern institucional de la República i activa militant contra el feixisme–, va ser primer empresonada i condemnada a mort –tot i que la pena li va ser commutada– i apartada de la docència fins el 1962. Aquesta era la realitat del nostre país després de la instauració del règim franquista: vint-i-tres anys sense poder exercir la seua vocació.
La comissària de l’exposició, la historiadora de l’educació de la Universitat de València, Carmen Agulló, ha destacat la importància d’Empar Navarro en la renovació pedagògica de les nostres escoles i de la incorporació del valencià en aquestes. És per això que Escola Valenciana li va dedicar el seu sisé congrés, a més de promoure l’exposició que ens ha visitat. Com exposava Albert Font-Tarrés, president de la junta delegada del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el model de Navarro passava per una escola pública, laica, solidària i compromesa amb una llengua pròpia que esdevinguera un punt aglutinador i de porta d’accés al llegat de generacions passades. Una escola arrelada i en interacció amb l’entorn, el medi i el territori. Una voluntat, per tant, de convergir cap a una formació integral, en l’atenció de la diversitat, en la busca de l’equitat i contra l’absentisme. Unes línies de treball que algunes comunitats autònomes veïnes ja han aplicat i que, a hores d’ara, encara són assignatures pendents del nostre sistema educatiu.
Un perfil com el d’Empar Navarro ens fa recordar el d’altres grans mestres que hem tingut en les nostres comarques. Pensem, per exemple, en el de Marifé Arroyo, model d’ensenyament progressista i en valencià als anys 70 i 80, que va meréixer l’atenció de l’escriptor Víctor Labrado en la novel·la titulada “La mestra” (2010), com també del grup musical de Gandia, Zoo, amb la cançó del mateix títol: “contrabandista de verbs clandestins, escampant el verí, per pobles vius i senders infinits, quin gust sentir-la parlar”. Una lletra que reivindica l’empremta d’una de les nostres mestres que, dins del tòpic matriarcat de la cultura valenciana, esdevenen un punt de referència per les noves generacions de mestres i d’alumnes. Deia Albert Einstein que “l’art suprem del mestre consisteix en despertar la motivació i el goig de l’expressió creativa i del coneixement”, una expressió que pot semblar òbvia però que durant dècades va ser deixada a banda pels nostres governants. Amb el retorn de la democràcia i el pas al segle XXI, és clau que les fem nostres, aquestes evidències, i que intentem formar el nostre alumnat, com també el futur professorat, en un model d’ensenyament creatiu i implicat en el seu entorn. Una tasca no sempre fàcil, però que requereix el record dels models de qui ens va precedir en el nostre treball. Paraula de mestre!
