Tenir un somni

Si busquem a un diccionari, ens adonarem que tenim dues accepcions d’aquesta expressió. D’una banda, ens referim a desplegar una sèrie d’imatges i de fenòmens psíquics sobrevinguts mentre dormim. D’una altra, parlem d’una idea quimèrica, o siga, projectem una idea fixa, bé siga una preocupació, bé siga un desig intens. Ben interessant és també la procedència mitològica de la quimera, aquell monstre amb el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac amb el qual els grecs interpretaven un fet inabastable o fantasiós. Projectem, amb l’ús de la paraula, les aspiracions o els desitjos que són difícils d’aconseguir en la realitat. Som conscients així de la importància de mantenir un equilibri entre els somnis i la realitat.

M’interessa especialment la segona accepció, en tant que soc d’aquells que difícilment recorden els seus somnis. Potser en tant que tinc un son molt profund que no es trenca i que, per tant, no acabe de reviure les projeccions oníriques de la meua ment. Per això, sempre m’han interessat els somiejos, aquelles fabulacions del nostre enteniment mentre estem desperts. Si som especialment fantasiosos o imaginatius, podem córrer el risc de confondre realitat i ficció, i desenvolupem una vida paral·lela, plena de mentides i falses realitats, que no s’adiu a la quotidianitat. Amb tot, si controlem la nostra imaginació, podem construir objectius reals que, amb el nostre empeny i perseverança poden acomplir-se.

Així, he llegit en els últims dies els trenta relats breus que configuren el llibre d’Alan Lightman Els somnis d’Einstein (2019). L’inici del primer fragment ja és ben bé una declaració d’intencions: “imagina que el temps és un cercle que es plega a si mateixa. El món es repeteix de manera precisa i infinita”. El físic, a través de la ficció, comença a dissenyar el que seria la seua principal aportació a la humanitat: la teoria de la relativitat. Una nova concepció del temps interrelacionat amb l’espai que va marcar la comprensió que teníem dels dos conceptes i de la gravetat i que ha tingut un impacte destacable en la física teòrica, la cosmologia i les tecnologies actuals com els sistemes de posicionament global (GPS). Tot a partir de projectar un somni, això és, un ideal que, en el llibre de Lightman, es basteix a partir dels seus somnis nocturns on concep mons en els quals es regeixen de manera distinta; en uns, el temps es congela en el moment que som feliços; en altres, el temps transcorre cap arrere o avança més ràpid en un barri que en un altre. D’igual manera, es planteja què passaria si coneguérem la fi del món per endavant, si no tinguérem records o si no tinguérem futur. Unes possibilitats que el protagonista dels relats ofereix en el seu diari i que s’ofereixen al lector com a punt de partida per la reflexió de les diverses opcions que s’hi plantegen. Un joc intel·lectual que us recomane fermament.

És per això que he optat per la discussió sobre la validesa del segon terme de tenir un somni. De vegades projectem mentre dormim les nostres preocupacions o els nostres desitjos: fem realitat allò que en el dia a dia és impossible. Però quina és la facultat més suggerent de la nostra espècie? Somniar desperts, o siga, imaginar o dissenyar possibles opcions de futur que poden servir de motivació per les nostres actuacions futures. Exemples en la història en tenim suficients; des dels inclosos al llibre abans citat d’Einstein al ja famós “I’ve a dream” de Martin Luther King. Tenim somnis mentre estem desperts perquè podem ser utòpics, pensar que es pot fer realitat un desig, bé siga individual o col·lectiu. Volem trencar la inèrcia de les nostres vides o superar finalment un entrebanc que ens trau les ganes d’actuar i plasmem una situació idíl·lica. No volem més guerres, volem el benestar del nostre entorn, volem sentir la satisfacció pel nostre treball. Volem que tot el món es reconcilie, que els nostres comentaris no siguen entesos com a crítiques ferotges sinó punt de partida per al debat envers una societat millor. No volem que ningú mane sobre els altres, que tothom se senta partícip de les decisions col·lectives. Perquè desitgem el bo i millor de cada situació i ens neguem a ser autòmats dirigits per qui no té escrúpols o només té en compte el seu benefici. Proveu de somniar en temps de vigília, mentre esteu desperts, paga la pena l’intent. Paraula de somniador!