El tren per la costa:Oliva-Dénia-Benidorm-Alacant

«El ministro de Transportes y Movilidad Urbana, Óscar Puente, ha admitido ante Compromís la ‘enorme complejidad’ que, a su juicio, supone el trazado del Tren de la Costa, que uniría Gandia, Oliva y Dénia, desde el punto de vista medioambiental y ha planteado el tren-TRAM como alternativa». (INFORMACIÓN, 19-03-2024).

Les infraestructures són el factor base del desenrotllament dels territoris. Qualsevol objectiu econòmic es torna onerós o inviable sense l’existència o establiment de les infraestructures adients i necessàries. Els nostres polítics fan i han fet gala de no tindre l’ull molt ben obert. Encara tenim els principals ports i aeroports de recepció de mercaderies i de trànsit de persones sense connexió ni comunicació ferroviària de via ampla. I, tenint en compte que més del 75% de la població valenciana viu i treballa a la franja litoral, més uns 900.000 flotants, i que en els 10 kilòmetres, des de línia de mar cap a l’interior, es conté el 50% del total del sol urbanitzat en terres valencianes, hauríem de dir que més bé els polítics tenen l’ull ben tancat o foradat. Ja només ens queda dir que la meitat de les exportacions espanyoles passen pel litoral mediterrani.

Si volem anar des de Dénia a Alacant, gastarem 2 hores i 45 minuts en TRAM o trenet de via estreta (horari oficial FEVE). L’alternativa és l’AP7, ans de pagament, ara lliure, però sempre amb vehicle privat, perquè les línies d’autobusos són desesperants per fer parada a nombroses localitats, des de 4 hores i 40 minuts de trajecte o 2 hores 50 minuts els més ràpids (horaris oficials ALSA). Tots sabem que la duració d’un viatge en tren AVE Alacant-Madrid és només de 2 hores i 27 minuts.

El resultat és la ralentització de l’economia valenciana i la complicació de vida per als seus ciutadans. Un botó de mostra: si hi haguera tren de via ampla per la costa, per exemple, moltes famílies de les Marines i d’altres comarques portarien els seus fills a estudiar a Alacant i per la nit tornarien a casa sense necessitat de pernoctar tota la setmana a ciutat.

És curiós que tenim aeroports sense passatgers, Ciutats de la Llum sense funcionar del tot, Corredors del Mediterrani que passen per Madrid, però no tenim tren de via ampla per la costa per a necessitats bàsiques de transport i comunicació. Sembla que hi haguera una mà negra (mane la dreta o mane l’esquerra), diu algú, que talla o trenca qualsevol comunicació entre les terres valencianes: final abrupte i tallat de la carretera de les Marines Dénia-Oliva, supressió del trenet Dénia-Carcaixent l’any 1974.

Ara ens diuen que el tren Oliva-Dénia pot ser inviable, i, per tant, serà impossible la seua prolongació cap a més al sud. Recordem que a les darreries del segle XIX van començar els estudis i projectes del tren de via ampla Alacant-Dénia per part de Juan Bautista Lafora, finalment reconvertits a via estreta. Quan, a principis dels anys 70 del segle XX, el tren de via ampla va arribar a Gandia, ja se’ns va prometre la continuació immediata a Dénia, que fins i tot va reservar terrenys per a la nova estació. Siga com siga, Foment en 1998 torna a encarregar un nou estudi que no arribarà mai a cap plasmació real d’execució. En 2004 s’anuncia la conveniència d’un nou estudi de viabilitat (això se’n diu «marejar la perdiu») per part de Foment, que s’allargarà fins a 2007; i en 2011 el ministre José Blanco i la Generalitat firmen un conveni per a impulsar el projecte. Finalment, ja sabem, s’acabarà dient que no és viable (no és viable «per a ells», però «necessari» per a les persones que hi habitem). Ara el ministre Óscar Puente ha dit el que ha dit, i alguns alcaldes alcen la veu, com l’alcaldessa d’Oliva, però d’altres del mateix partit (de Gandia o Dénia), amb veu fluixa, diuen que vertebrarà el territori perquè el TRAM farà més parades.

I aquí entra la renomenada descohesió de la societat valenciana, cosa que comporta desànim i manca de forces. Com que els polítics de Madrid ho saben, sembla que juguen amb nosaltres. Com si no existira allò de «Valencians, tots a una veu!».