És necessari incrementar la participació comunitària en la lluita contra el covid-19

La investigació ha comptat amb la col·laboració de l’Aula de la Salut de la Seu Ciutat d’Alacant, de les Seus Universitàries i del Centre d’Envelliment, Majors Salut, de la Universitat d’Alacant. Als ciutadans participants en les enquestes fetes per a l’obtenció de dades, també es va unir un grup receptor dels serveis telemàtics d’infermeria de l’àrea sanitària zona nord-Hospital General Universitari d’Alacant (HGUA). En total l’enquesta s’ha dut a terme entre 1.378 persones, per a la posterior valoració i anàlisi d’aquesta.

María Teresa Ruiz Cantero i Carlos Álvarez Dardet són els investigadors principals d’aquest treball que ara forma un llibre editat per Publicacions UA. Els dos detallen que «quan vam començar aquesta investigació estàvem en els dies del confinament per la primera onada de l’epidèmia de la covid-19. Ja llavors vam pensar que no podien descartar-se més onades epidèmiques que obligaren a utilitzar confinaments i quarantenes parcials a Espanya; per la qual cosa estudiar què passa en les vides de les persones durant aquests períodes per a intentar minimitzar els seus efectes secundaris va adquirir una importància cabdal».

Els resultats de les enquestes fetes posen en relleu que aproximadament un 12% dels participants ha emmalaltit (no només de covid-19). Els investigadors han analitzat variables com edat, sexe, ser igual o major a 60 anys, viure sol o en companyia, i lloc de residència durant el confinament.

D’aquesta anàlisi detallen, «hem extret 18 conclusions i 15 recomanacions per al disseny de polítiques públiques i per a la planificació sanitària. Fins i tot, es fan visibles nínxols de mercat perquè l’empresa privada cobrisca les necessitats que no han sigut cobertes per la població i també s’han identificat espais que cal atendre per les institucions públiques. Finalment, volem posar el focus d’atenció en la idea que és absolutament clau incrementar la participació comunitària, la dels ajuntaments i els barris per a afrontar els brots de la pandèmia, perquè fins ara la presa de decisions s’ha fet, sobretot, en el nivell nacional i de les comunitats autònomes».

Conclusions

La mobilitat controlada i la climatologia han sigut identificades com a determinants que la propagació del SARS-CoV 2 i que la prevalença de la malaltia s’haja establit en els nivells mitjans i baixos a Alacant, una mica menor que a la resta de l’estat.

Els investigadors conclouen que no n’hi ha prou amb millorar el finançament del sistema sanitari per a continuar fent el mateix, són necessaris canvis estructurals en profunditat: respostes intersectorials als diferents problemes; implicar la població i el foment de l’autoresponsabilitat individual.

És imprescindible un canvi conceptual i estratègic que valore, no sols la resolució de problemes de salut sinó el benestar i la qualitat de vida, que prioritze la innovació i el desenvolupament de tecnologies que faciliten la vida de les persones de forma integrada i participativa.

Entre les conclusions, la investigació destaca que les exposicions laborals en treballs essencials i les cures dins de la llar poden explicar que el major risc de contagi per contacte amb pacients de la covid-19 siga en els homes (17,4%) i les dones (11%) més joves i en l’edat adulta. El 16% dels participants en l’estudi va emmalaltir, i van haver de recórrer a l’assistència sanitària.

Viure sols ha sigut un factor protector de la covid-19. Els qui viuen acompanyats són els que amb més freqüència han emmalaltit: 19 dones i 8 homes acompanyades/ts respecte a 4 dones i 1 home que viuen sols. Aquesta protecció és especialment rellevant entre les persones igual o majors de 60 anys que viuen soles, ja que només 1 dona i cap home han patit la covid-19, mentre que, en aquest grup d’edat, les persones que viuen acompanyades l’han patida 6 dones (3,1%) i 5 homes (3,8%).

Sobre el repartiment del treball domèstic i de cures entre homes i dones

Les persones grans que viuen soles acusen en les seues vides la diferència de gènere; la vida confinada ha suposat més càrrega de treball domèstic i de cures per a les dones grans que viuen acompanyades (crida l’atenció la cura als veïns, que el fan el 16,7% de les dones que viuen soles i cap home en la mateixa situació.)

Respecte a la promoció de la salut

L’alimentació i l’exercici físic s’han vist molt influenciats pel confinament. Un gran nombre de persones dels dos sexes que viuen sols van declarar haver empitjorat l’alimentació i haver fet menys exercici físic (entre les dones que guanyen pes, la mitjana és de 2,5 kg, i entre les que en perden, de 2 kg. Mentre que en els homes cal diferenciar entre els que viuen sols (mitjana de guany: 3,3 kg i de pèrdua: 2 kg) i els acompanyats amb una mitjana de guany de 3,5 kg i una pèrdua de 4 kg)

Les formes d’entreteniment han estat relacionades amb l’oci passiu, però, sobretot, amb l’actiu més que de forma habitual, sobretot activitats de comunicació per a cobrir la necessitat de relació amb les persones, que és la necessitat principal no coberta manifestada en la investigació.

Les reunions amb familiars i persones afins i el manteniment de la distància social eren, i són, els més freqüents factors de riscos i els reptes principals pendents per a prevenir la covid-19.

La ajuda rebuda per la família és la millor valorada pels dos sexes tant si viuen sols o soles com acompanyats o acompanyades. Les amistats no sembla que hagen cobert les expectatives i, encara menys, el veïnat.

En relació amb el sector sanitari

Les ajudes procedents dels serveis socials, tant les associades al sector salut com a l’Ajuntament, han sigut valorades com a insuficients.

L’atenció primària de salut és la que ha assistit més pacients; s’hi ha observat una dada interessant: a menor atenció dels serveis d’APS, major demanda d’atenció en les urgències hospitalàries i especialistes, o d’atenció per la medicina privada.

La comunicació telefònica ha sigut el mitjà de contacte utilitzat per a la resolució dels problemes de salut

L’estudi veu indicis de beneficis per a la salut derivats de serveis de teleassistència d’infermeria, especialment en l’àrea de l’exercici físic i alfabetització en salut.

Recomanacions

- Els governs han de reforçar amb recursos humans la salut pública, atenció primària i atenció especialitzada.

- Millorar l’atenció sociosanitària en el domicili, i posar el focus en les persones majors i dependents, atenció especial per a famílies en risc d’exclusió.

- Posar el focus d’atenció en les necessitats de salut de les dones per a evitar la major probabilitat del contagi d’aquestes i propagació derivades del repartiment poc equitatiu de les tasques de cures i domèstiques.

- Desenvolupar mesures per a incrementar la participació comunitària en la presa de decisions dels brots de la pandèmia, fins ara establit sobretot en el nivell nacional i de comunitats autònomes. La participació dels ajuntaments i els barris és absolutament clau.

- L’atenció al pacient crònic i la salut mental han de ser prioritàries en el canvi de reestructuració assistencial proposat.

- Incidir en activitats d’educació i promoció de la salut

- Una estratègia d’empoderament de les dones per part de les institucions pot contribuir a incrementar la capacitat d’agència per a promocionar la salut pròpia i del seu entorn.

- Polítiques de comunicació: transparents, basades en la millor evidència, fetes per experts i coordinades entre les institucions autonòmiques i estatals; que incorporen la informació desagregada per sexe; ja que les manifestacions clíniques i el curs de la COVID-19 sembla ser diferent entre homes i dones.

- Reforçar les relacions interpersonals de manera virtual: WhatsApp, videoconferències, xarxes socials etc.

- Desenvolupar estratègies de digitalització de l’assistència sanitària, més eficients, més accessibles, i posar l’èmfasi en la humanització del sistema.

- Formació sobre innovacions per a les bones pràctiques professionals assistencials en Medicina i Ciències de la Salut

- Les necessitats no cobertes per la població poden veure’s com a nínxols de mercat per l’empresa privada o com a espais que cal atendre per les institucions públiques.