Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Educación Sandra Montserrat i Maria Àngels Francés Membres electes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

«El valencià és la base de la cultura a Alacant, res no justifica atacar-lo»

Reivindiquen el paper de la llengua i el dret d’usar-la en tots els àmbits

Sandra Montserrat i Maria Àngels Francés, en una aula de la Universitat d’Alacant. | PILAR CORTÉS

Sandra Montserrat i Maria Àngels Francés, en una aula de la Universitat d’Alacant. | PILAR CORTÉS

La presència del sud valencià a l’entitat normativa s’ha vist ampliada amb la incorporació de Sandra Montserrat i Maria Àngels Francés, professores del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.

Sandra Montserrat i Maria Àngels Francés, professores del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d‘Alacant (UA), prendran possessió en breu com a membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), després d’haver-ne estat escollides a l‘abril. Amb elles s’ampliarà la representació a la institució normativa de les comarques més meridionals de la Comunitat Valenciana. Un sud que, al marge dels seus trets particulars, creuen que hauria de deixar de ser vist amb un cert paternalisme des de la resta del territori.

Quina rellevància té el fet que vostés siguen docents de l’UA i, per tant, d‘alguna forma representen les comarques d’Alacant a l’AVL?

[Sandra Montserrat, SM] Coneixem molt bé el terreny, el trepitgem tots els dies. Sabem com hi treballa el professorat i com s’hi ensenya valencià, i sempre hi intentem aportar alguna cosa. Per tant, pertànyer a l’AVL significa sumar un poc més de sud a la institució.

Quan es parla del sud valencià, se sol fer en concret de les comarques més meridionals d’Alacant. Creuen que aquesta zona queda desconnectat de la resta, que la línia Biar-Busot [límit de l’antiga Governació d‘Oriola] encara existeix?

[Maria Àngels Francés, MÀF] Les circumstàncies no faciliten la vertebració, però crec que al Departament fem una tasca important en aquest sentit. Ací tenim alumnes de totes les comarques d’Alacant, hem aconseguit revertir el fet que abans els de més al nord miraren més a València. I tots ací fem la mateixa faena i treballem en conjunt per reconstruir l’imaginari col·lectiu de pertànyer a un mateix territori.

[SM] Alacant i Elx són ciutats molt grans, amb una població molt diversa, i per tant les seues realitats son diferents. Ara bé, jo també critique molt el prejudici de moltes persones que quan venen ací es passen al castellà perquè creuen que no s’hi parla valencià. Hem d’ensenyar que als altres que el sud del sud és valencià; que la diversitat és positiva, i que aquesta diversitat es pot vertebrar en valencià.

L’augment de la presència del valencià al sistema educatiu i a la societat en general és objecte de controvèrsia en una part de la població. Quina opinió els mereixen aquestes actituds d’alguna forma hostils?

[MÀF] Trobe que és una qüestió de manipulació des d’una perspectiva ideològica. No hi ha raó que justifique alimentar l’odi o la intolerància contra el valencià en un territori on la llengua és la base de la cultura, com és Alacant. Pretendre esborrar això és fora de lloc; té una intenció ideològica i s‘alimenta d’una sèrie de prejudicis.

[SM] S’ha de valorar la globalitat i alhora la particularitat, i la nostra particularitat és la de ser valencians. Si intentes que les teues particularitats desapareguen perds la teua identitat. L‘escola fa que valores les teues particularitats, i si tens més particularitats tindràs més oportunitats en la vida; podràs treballar igual en una multinacional que en una empresa menuda fent samarretes amb missatges en valencià. Reduir és propi d’una altra època, és un error molt gran, però interessa crear conflicte i és molt fàcil dir a un pare que amb el valencià el seu fill no arribarà enlloc, quan és just el contrari.

Aleshores, troben adequades les polítiques de la Conselleria d’Educació al respecte?

[SM] Tinc la sensació que les polítiques van un poc amb el fre de mà posat de bestreta. I han de ser valentes perquè els professors puguen fer pedagogia. Està més que estudiat que una llengua minoritària necessita més hores d’ensenyament perquè l’alumne hi tinga competència.

[MÀF] Comprenc com de difícil ha de ser fer una llei forta que aposte pel valencià en un país com el nostre, però la necessitem perquè el valencià siga una llengua normal i en igualtat de condicions.

Senten en el dia a dia aquesta desigualtat de què parlen?

[MÀF] El fet de voler viure en valencià, i no només a Alacant, implica una angoixa quotidiana que no és justa ni és tolerable. Només vull que se m’entenga i se’m respecte; parlar valencià ja està en la llibertat de cada u, encara que si es fa, millor, òbviament.

[SM, incidint en el mateix argument] Els valencianoparlants no podem acceptar que siguem ciutadans de segona. Hem de veure la nostra llengua protegida. O és que potser paguem menys impostos?

Com es podria generar sensibilitat cap al valencià en persones que no el parlen o en territoris castellanoparlants, sobretot a l’ensenyament?

[SM] Mostrant que el valencià és una oportunitat, i a més es gratuït! És una suma per a la persona, i explicar això és fer pedagogia. Els pares i les mares tenen molt de cap, i si saben que el valencià suma, el voldran.

[MÀF] No crec que s’haja d’ensenyar valencià amb les mateixes metodologies a Alcoi que a Torrevella, però per a això tenim un professorat fantàstic. Hi ha fórmules per a tindre resultats òptims en cada context, però també ens hem de despullar de prejudicis que no tenen cap sentit. I a més, al professorat li has de donar un suport legal i institucional fort.

Què els sembla que la defensa del valencià tendisca a associar-se des de fora a determinades ideologies o sigles polítiques?

[SM] No ho veig gens encertat. Si estem al País Valencià, què hem de parlar si no? Haurem de parlar el valencià ací i no a Berlín; això no és fer ideologia, sinó el més normal del món.

[MÀF] Tampoc crec que siga una qüestió d’ideologia, sinó que quan tu vius en una situació de minorització sempre estàs defensant-te, i això fa que busques uns determinats col·lectius per a tindre suport.

Compartir el artículo

stats