El Port de Sagunt: un poble d’acer

El 24 de març del 1984 fou un típic dia de primavera, amb núvols i sol, i una mica fresc. El Forn Alt núm. 2 del Port de Sagunt va fer l’última colada i fou apagat. Finalitzava l’activitat industrial de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo (CSM), després Altos Hornos de Vizcaya (AHV) i Altos Hornos del Mediterráneo (AHM).

Podem començar la nostra passejada a l’avinguda dels Alts Forns del Port de Sagunt junt a les restes d’aquesta colossal tomba de l’etèria memòria obrera, per endinsar-nos en el record d’aquella indústria siderúrgica i dels seus treballadors, la matriu de la qual sorgí el Port de Sagunt.

Una llarga història

El projecte d’aprofitar industrialment els jaciments de la Serra Menera (a Terol) començà amb el segle XX. Primer s’establí el nucli urbà del Port de Sagunt i el 1917 es constituí la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo SA. Abans ja s’havien produït vagues els anys 1907, 1911 i 1912; També n’hi hagueren en 1919, 1923, 1929-30 i 1932-33, que aconseguiren rebaixar les jornades laborals de 10 a 9 hores i posteriorment a 8 hores, augmentar els salaris, aconseguir descansos, la readmissió dels acomiadats i les indemnitzacions per als accidentats.

Amb la dictadura s’imposà el sindicalisme vertical que eliminà la llibertat sindical, tanmateix continuà la lluita per la salut laboral. De l’any 1955 fins al 1963, la quantitat d’accidents es reduí un 60%. El 1949 s’inaugurà un Sanatori, que el 1958 amplià el seus serveis per un conveni amb l’ajuntament (a hores d’ara és un Centre Cívic). Com a segona etapa del nostre passeig, podem caminar cap al nord per la avinguda d’Alts Forns i veure, al Parc de l’Albereda, el Monument en Memòria dels Treballadors Morts entre 1907 i 2017, realitzat en acer patinable.

També es troba en l’extrem nord-est d’aquest parc un monòlit erigit pels poders de l’empresa cap a 1940/41 en memòria dels directius i empleats «morts per Déu i per Espanya» durant l’etapa de la Guerra Civil. Monument al qual les autoritats han donat un nou significat, el 19 de novembre de 2022, segons la Llei de Memòria Democràtica.  En la part sud del parc es trobaven les oficines de la Companyia Minera de Sierra Menera, l’estació terme del ferrocarril i la primera escola, que acomplia funcions de capella (abans de la construcció de l’església de la Mare de Déu de Begonya). Per aquella escola, inaugurada en el curs 1911/1912, passarien les xiquetes i els xiquets del Port, així com diferents professors. Cap a 1920 quan arribà Enrique Moliner Ruiz a posar en marxa estudis professionals, de batxillerat, nàutica, peritatge, etc. La seua arribada motivà el trasllat dels membres de la seua família, entre els qual estava la seua germana María Moliner, autora del més famós diccionari de llengua castellana, i Matilde, que també van impartir classes al Port Sagunt. Si seguim per l’avinguda 9 d’Octubre, arribarem a l’església de la Mare de Déu de Begonya. El 1971 s’incorporà el rector Antonio Duato el 1971 per substituir a l’anterior vicari, el pare de paul José Prat Balaguer, que matà de 47 punyalades un xiquet Francisco Calero Navalón, de 9 anys. Duato col·laborà amb el grup Círculo de Teatro i animà activitats per a recuperar la democràcia.

Estructura urbana i classes socials

La nostra passejada per l’avinguda Nou 9 d’Octubre ens permet arribar al conjunt de la Ciutat-Jardí de la Gerència, construït als anys 20 del segle XX, evoca les distingides residències dels directius. Als anys 50 es construïren habitatges per als comandaments intermedis. Els estrats de la societat de classes prenien una forma arquitectònica nítida.

Si seguim la passejada, en l’avinguda Nou d’Octubre, núm. 7, trobarem l’edifici de la Gerència de CSM/AHV/AHM, que també albergà les oficines de la Compañía Minera de Sierra Menera, de la Naviera Sota y Aznar i de duanes. Ara és la seu de dependències municipals i de la Unión Musical Porteña.

Podem seguir cap al sud-oest per l’avinguda de Jerónimo Roure (durant 24 anys director de l’empresa) fins a una gran plaça circular on hi ha la confluència de l’avinguda amb el carrer Amèrica i altres vies. Aquesta plaça tenia al centre un gran pal de bandera, estava ubicada junt a un parc, que per això prengué el nom de «parc del Pal de la Bandera». Allí dins, al maig de 1962, es va produir una gran concentració de treballadors en defensa de les seues demandes de més dies de vacances, augment de sou un 5%, un nou Reglament de Règim Interior, etc. I, malgrat ser part del recinte industrial siderúrgic, la policia armada va ser facultada per l’alta direcció de l’empresa (probablement Roure) per a penetrar en el seu interior i procedir al desallotjament violent dels treballadors.

Hem de reconéixer tots aquells que encapçalaren les reivindicacions a risc de ser detinguts i suportar condemnes de presó. Farem memoria de Ginés Zaplana, Vicente Madrid, Juan Mula, Miguel Campoy, Julián López i molts altres. Sindicalistes d’acer, com també Juan Torres Casado, que entrà a treballar a l’empresa el 1943 i fou elegit representant dels treballadors dins de les estructures del sindicat vertical durant els anys 50. Lector infatigable, arribà a escriure un assaig sobre els efectes del capitalisme i la despolitització de la gent «ausente de las decisiones vitales que le afectan, porque éstas no se ventilan en el seno de los gobiernos, sino en los locales sociales de los Consejos de Administración». També fou el cas de Miguel Lluch Rodríguez, representant dels treballadors en les estructures del sindicat vertical als anys 60 i militant antifranquista. Fou perseguit per la Brigada Político-Social franquista i forçat per l’empresa a abandonar el treball. Assumí la direcció de CCOO en la comarca i posteriorment de la seua federació de pensionistes. Avui dona nom a una important avinguda al Port de Sagunt.

en imatges. 1 Juan Torres Casado (1915-1982), represaliat pel franquisme, emigrant i sindicalista. F

2 Miguel Lluch Rodríguez (1925-2002), sindicalista i líder històric de les CCOO del Port de Sagunt. F

3 Grup d’obrers que treballaren en el revestiment del Forn Alt número 2, 1951.