Les estrenes de Nadal

«Ja s'apropen, ja s'apropen

Les grans Festes de Nadal

Els galls, amb les seues roges crestes,

Veuen la seua fi fatal.

Les botigues oloroses

I plenes de bons menjars

Ofrenen fruites sucoses,

Llaminoles i calamars.

Jo vull un gall! Jo gallina!

Jo un xorisso! Jo un pernil!

i els uns mengen pollastre

i els altres el golós caviar.

Per això jo vos felicite

en un dia tan assenyalat

esperant que em donareu

un xic de felicitat!»

Heus ací una bona carta de felicitació, escrita en el segle de la revolució industrial, per un de tants servidors en la gran ciutat. El que verament importava, al final i resum de l'escrit, és «em donareu un xic de felicitat!», és a dir, em donareu unes pessetoles, unes estrenes, que, no cal dir-ho, em tornaran ple de content. Tots contents en estos dies, encara que no sabem què pensarà el gall (si és que pensa), quan veu que l'estan afartant de cara a la fi d'any: serà bondat del cuidador o que m'ho meresc jo o que l'amo busca alguna inconfessable maldat? «Per Nadal, perilla el gall», resa la tradició popular. Els botiguers i comerciants sí que és veritat que es posen contents, tot i que els d'Alacant es queixen dels esquifits enllumenats municipals, davant la perspectiva de creixement d'un 4% en les vendes respecte de l'any anterior, i la concentració en estos dies de vora un 20% de les vendes de tot l'any. Al remat, pollastre o caviar, tots a casa, tots a taula, amb l'aroma i caliu de la junta familiar o amical. «Per Nadal menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons», o «El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal». I si vénen els xiquets a besar-nos les mans, com abans es feia, haurem de mostrar-nos francs i generosos amb les estrenes. Costum i paraula que es remunta als temps antics quan Romulus, fundador de Roma, a finals i canvi de l'any rebia com a regal uns rams tallats del bosc de la deessa Strenua. Eren «les estrenes», hàbit que el poble emulava i seguia, afegint també unes monedes. Ja ens ho recorda aquella dita: «Nadal, qui res no estrena res no val».

Ja ho hem dit, són dies assenyalats, «Cada dia de l'any no és Nadal», són dies especials, en què tot el millor i bo de cadascú intentem que aflore, i ens preparem, i preparem l'escenari, potser fent un gran esforç, perquè «Si vols passar un bon Nadal, tingues un gros porc en sal, o un xicotet dineral».