Una de les realitats que hem assumit des de la pandèmia de la COVID-19 que vam patir, amb el confinament de quatre mesos inclòs, va ser que la cultura, com tants altres aspectes quotidians, havia d’obrir-se al canal de comunicació digital. Fa més d’un any escrivia en aquest mateix periòdic sobre la necessitat que les entitats productores de cultura activaren nous canals de difusió que, més enllà de la presencialitat, fan possible el consum de cultura. Això és, posar a disposició de la ciutadania les activitats que ho permeten, tant en temps real com en diferit.
El temps passa de pressa i, davant de les noves realitats viscudes, hem pogut contemplar el creixement i el desenvolupament de plataformes massives de consum digital, com és el cas del cinema. Aquestes empreses s’han convertit fins i tot en productores de pel·lícules que no arriben a les sales convencionals i que, d’una altra manera, no podríem veure-les. Ben cert és que la major part de les arts que podem consumir, el teatre, les arts plàstiques, la música, entre altres, no tenen encara plataformes que ens ho faciliten. D’igual manera, el goig de la presencialitat mai podrà substituir la possibilitat de fer el seguiments d’aquestes activitats culturals a través de la xarxa. Recorde, per exemple, que fa un temps algunes universitats de l’estat podíem contemplar sessions d’òpera en directe que oferia, a través d’un conveni pertinent, el Liceu de Barcelona per afavorir entre l’alumnat el seguiment d’uns espectacles que tenen certament difícil distribució per la resta de teatres del país. Una iniciativa molt interessant però que no podia substituir mai el goig d’anar a un espai com el Liceu i veure en directe l’espectacle.
Tenim en l’actualitat la possibilitat de visitar exposicions virtuals que, d’una altra manera, no tindrien més difusió que les de les visites reals als museus. Digitalitzar i difondre per les xarxes i les webs permet, sense dubte, eixamplar el públic potencial de les activitats culturals que ens interessen. Amb tot, continue pensant que són vivències fredes que, ens transmeten els continguts o els aspectes artístics més fonamentals, però ens automatitzen el consum cultural i ens impedeixen el plaer que envolta tota visita a un centre cultural.
Per tot això, sempre he defensat la simultaneïtat entre el consum digital i presencial de la cultura. Així, ampliem les opcions de contemplació d’activitats llunyanes o en horaris marcats i fem compatible, si ens desplacem, a esdeveniments en directe i en l’espai on es realitzen. Un debat que està encés i que ha protagonitzat la II Jornada sobre cultura digital organitzada en el marc del projecte CENID que porten endavant les universitats d’Alacant i Miguel Hernández d’Elx i la Diputació d’Alacant. Una anàlisi dels nous reptes de la difusió cultural digital per a formar als tècnics de cultura dels diversos municipis que en formen part i dotar de contingut a l’agenda cultural digital que s’ha desenvolupat en aquest projecte d’investigació. Tinc la sort de formar part d’un equip amb tècnics que en la seua trajectòria professional han estat un referent com són Gonzalo Cao, Beatriz Bustos i Pep Rubio.
Entreu a Cultura Cenid, l’agenda digital que s’està desenvolupant a partir de la producció cultural de la nostra terra. Així, sense cap limitació física, podreu assaborir un gran ventall d’activitats que els municipis i altres institucions van aportant amb la voluntat de compartir-les. Un projecte que trenca barreres per al consum cultural i que busca, sense cap ànim de lucre, incrementar la formació de la ciutadania i, sobretot, el plaer d’utilitzar el seu temps lliure a través de les noves opcions de la difusió cultural. La jornada va acabar amb una xarrada de Javier Sainz de los Terreros, responsable de les xarxes socials del Museo del Prado, que va oferir un punt de debat que se’ns obri per al futur: com podem adaptar cada xarxa social als interessos de difusió i de consum de la producció cultural? Tot un repte del qual no tenim la resposta; el dia a dia dirà als productors i als consumidors quina és la via per la qual caminarà el món de la cultura.
