El símbol i «la Cruz de los Caídos»

El Govern municipal actual (PP i Vox) executa el projecte de reforma del Passeig de Germanies, introduint-hi alguns canvis. L’anterior Govern (PSOE i compromís) el dissenyà, i li atorgà un títol que, per l’extensió, evoca una tesi doctoral, però explicita el propòsit: «Restauració i museïtzació del refugi antiaeri núm. 4 Passeig de Germanies, inclosa la urbanització de la plaça, per obrir al públic com a centre expositiu de la Guerra Civil a Elx en el marc dels drets humans». Un dels canvis introduïts pel Govern actual és la conservació al centre de la plaça de «la Cruz de los Caídos»; que, dit siga de passada, ha contribuït a donar una imatge de panteó a l’espai públic.

La ideologia és eixe vestit immaterial que tothom porta al damunt. És la manera d’entendre, a voltes amb contradiccions, com resoldríem, per exemple, determinades qüestions socials o a quins interessos, o cabòries, volem acontentar. És inútil que ens entesten a atribuir-nos imparcialitat, neutralitat, en fi: apoliticisme. És més saludable assumir la diversitat, i només en democràcia pot exterioritzar-se la diversitat; un bé, la democràcia, que hem de tenir per molt preuat. I en aquest entorn, davant d’una discrepància, s’entén que s’ha d’actuar segons la legalitat.

En els símbols (i l’ús que se’n fa), entre d’altres, solen entropessar les ideologies. 

Tot i saber que el símbol és ficció. Per exemple, una bandera pot ser vista com un drap acolorit o un símbol la presència del qual t’accelera el pols. Mireu que ens diu del símbol l’AVL: «Imatge o cosa sensible que es pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció», hi afig dos exemples: «La creu és el símbol dels cristians. La balança és el símbol de la justícia». 

Motius per a retirar «la Cruz de los Caídos» del Passeig de Germanies. Es tracta d’un símbol, que s’alçà per a recordar aquells que caigueren en la lluita contra una democràcia i la instauració d’una dictadura: el nom, en aquest cas, fa la cosa. Té, per tant, una càrrega ideològica d’origen impossible de rentar per molta desmemòria que ploga. L’art. 39.1.a de la Llei 14/2017 era suficient per a retirar-la (i ja podia haver-ho fet el Govern anterior, només calia complir-la). En la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica: «Se repudia y condena el golpe de Estado del 18 de julio de 1936 y la posterior dictadura franquista» (art. 1.3). «La Cruz de los Caídos» és un «element (símbol) contrari a la memòria democràtica» (art. 35.1). El TS avala la retirada d’una creu a Callosa del Segura, amb els mateixos antecedents històrics que la d’Elx. El Defensor del Poble ha recordat a l’Ajuntament que «el hecho de que el monumento no tenga ninguna inscripción no excluye de forma automática que tenga un significado contrario a la memoria democrática», i, en conseqüència, ha de retirar-la. A més, la creu és un símbol cristià, que representa només les creences d’una part de la població. Ha d’haver-hi separació entre les creences religioses, un assumpte personal, i els drets constitucionals: «Cap confessió tindrà caràcter estatal» (art. 16.3 de la Constitució).

A tall d’hipòtesis versemblants: algú podria pensar que el Govern municipal vol ignorar i que ignorem l’origen del monument, embolcallant-lo amb un discurs nou; altres podrien afegir que és un símbol religiós, i el Govern municipal actual es complau a fer ostentació pública d’unes creences. 

En l’última campanya electoral els governants locals actuals proclamaren el manteniment de la creu en la plaça. Una volta en la Corporació, només els ha calgut retòrcer la legislació i fer brollar un informe per a tractar de dificultar la retirada. No consideren la Llei de Memòria Democràtica una llei d’Estat, sinó «una llei dels altres», el compliment de la qual cal evitar, sempre que siga possible. A més, fer-se el sord al recordatori del Defensor del Poble, perquè aquest no representa a tots, sinó «els altres». Més totes les raons ocultes, i no tant, que vulgueu imaginar.

És inútil, la creu no se sosté on està, caldria la intervenció del Gran Germà perquè esborre i escriga de nou la història i redefinisca els símbols, de conformitat amb la ideologia i els desitjos del Govern local actual. Això encara no és possible. Però ho forçaran al màxim, com a altres llocs de la geografia espanyola, abans de complir la Llei. Per acabar: considere plenament compatible expressar, per la meua part, comprensió per aquelles persones (no integristes) que segueixen un dogma religiós i exigir la retirada de «la Cruz de los Caídos», per tota la càrrega simbòlica de la qual és portadora, i de la que mai no es desprendrà si continua en la plaça on està.