Per què l’alumnat universitari no llig textos complexos?

Una de les conseqüències immediates dels avanços de les tecnologies digitals és l’impacte negatiu en la lectura, sobretot en la lectura llarga i la comprensió lectora. L’alumnat universitari és, sense dubte, un dels principals afectats. Els qui ens dediquem a la docència en l’ensenyament superior ja fa un temps ens adonem que tot allò que no estiga en la xarxa, no existeix. Observem l’escassa tendència de l’estudiantat a buscar bibliografia en paper a les biblioteques o a extraure informació i sintetitzar les dades que localitzen. La intel·ligència artificial ofereix de manera directa i senzilla extractes o síntesis que estalvien una tasca que es considerava bàsica en el seu procés d’aprenentatge. A partir de les dades que van obtenint-se, davant d’aquest perill que empobreix la formació del nostre estudiantat, en el mes d’octubre de 2023 es va donar a conéixer el Manifest de Ljubljana, que defensa la lectura de nivell superior com a eina de desenvolupament del pensament analític i crític en l’era digital.

La iniciativa va nàixer en la Universitat de la capital d’Eslovènia. Mihael Kovac, un dels seus principals impulsors, va presentar el manifest a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la setmana passada i va sintetitzar els motius de la iniciativa amb la conclusió següent: “un de cada cinc europeus és funcionalment analfabet”. El predomini de la cultura de la immediatesa i la sobrecàrrega d’informació, com també l’impacte de la tecnologia en els hàbits de lectura i l’atenció, provoquen que minvem la lectura crítica i el pensament analític. La funcionalitat de l’alfabetització abasta una sèrie d’habilitats que van des de la capacitat de llegir i comprendre textos bàsics fins a la capacitat d’analitzar i sintetitzar informació complexa. Quan aquesta capacitat disminueix, pot afectar la participació efectiva en l’educació, l’ocupació, la presa de decisions informatives i la participació cívica, entre altres. Llegim però no entenem. Tenim més informació que mai a la nostra disposició però no sabem extraure’n les conclusions pertinents.

Posem un exemple que puga trobar-me a la meua àrea docent. Imaginem un estudiant, home o dona, que estiga matriculat en literatura contemporània. Durant el semestre, ha de llegir diversos textos literaris i assajos o articles que analitzen les obres amb profunditat. L’alumne, acostumat a la immediatesa de la informació i distret per les xarxes socials i altres ocupacions digitals, decideix buscar resums en línia en lloc de llegir els llibres complets. Així, a mesura que el curs avança, l’estudiant té dificultats per a participar en les discussions a classe i per a completar les diverses pràctiques que s’hi fan. Ha llegit alguns resums i ha revisat algunes cites clau dels textos assignats, però no en té una comprensió profunda i contextualitzada de les obres. No se sent segur per a participar-hi i debatre davant d’altres companys que sí que han llegit en la totalitat els textos proposats. L’alumne en qüestió podria superar una avaluació centrada en les proves finals úniques realitzades amb qüestionaris breus, però difícilment davant d’una avaluació continuada on les pràctiques individuals o en grup siguen la base d’aquesta. Podrà repetir conceptes i resums superficials de la matèria, encara que no podrà analitzar i interrelacionar diversos continguts transversals que apareguen en els continguts tractats en la matèria. Partim, per tant, d’una suposició que cada vegada més es va generalitzant en les nostres aules.

Com podem trencar aquesta inèrcia? Com podem fomentar que l’alumnat universitari, en qualsevol de les disciplines d’estudi, torne a la lectura detallada de textos complexos que millore la seua capacitat de comprensió i crítica? Els impulsors del Manifest esmentat ho tenen molt clar: “exigim una reconsideració del paper de la lectura de nivell superior a l’era digital. En un entorn informatiu cada vegada més complex, els ciutadans i ciutadanes informats han de ser capaços de distingir les fonts vàlides de les no vàlides i d’ajustar el comportament lector als diferents contextos de manera flexible”. Revisem, per tant, les polítiques educatives de les nostres universitats i reforcem la promoció de la lectura crítica en totes les disciplines. Del contrari, beurem oli i no assegurarem una formació com cal del nostre estudiantat. La UPC, una institució de caràcter tècnic, s’hi ha adherit; animem-nos i donem-li suport. Comencem, encara que siga amb retard, a conscienciar del problema formatiu del nostre alumnat.