Contra la regressió, Ximo president

De tant en tant use un llibre d'articles d'Umberto Eco, ”A paso de cangrejo”, com a text de consulta per a ratificar-me (o el contrari) en una idea, visió o percepció de la nostra societat. En este volum, que inclou escrits dels anys 2000 al 2006, el filòsof reflexionava des d'un punt de partida: el món no va bé. Quin descobriment, opinarà qui llig, amb tota la raó. Però sembla que eixa realitat no només no es mou cap avant o s'estanca, sinó que ha anat empitjorant en les últimes dècades.

Resultat inquietant i sembla que als polítics de la dreta i als mitjans informatius de la mateixa corda els fa créixer i propagar idees i actituds que potser vam creure deixades de banda i superades per tal de poder avançar en comportaments progressistes favorables a les majories socials. Ens trobem i el futur no és molt esperançador, envoltats per una tempesta que estos dies augmenta entre la crisi bancària, la guerra incessant que Putin manté contra Ucraïna i la inoculació consegüent en la població de les tesis totalitàries que han anat calant entre nosaltres. I espanta que al nostre país entre els més necessitats s'escampen la insatisfacció i la demanda de solucions a qui ha provocat la foscor en la que viuen, vivim.

La negativa, de vegades irresponsable, d'acceptar els canvis positius per part d'alguns sectors empresarials a les millores de salaris, pensions, l'increment imparable dels preus de l'energia, alimentació, lloguer, els tipus d'interés de les hipoteques, aboca eixos sectors indubtablement reaccionaris o inclús ultradretans, a oferir una imatge de la que són causants en ocasions, d'allò que els omple la boca, però neguen públicament: “Pitjor per a tots, millor per a nosaltres”.

A la Comunitat Valenciana eixe ambient que tiny la nostra societat una miqueta més negra econòmicament, la dreta reaccionària, posseïdora també de discursos fàcils i buits de consistència més que dubtosa, recorre sovint, amb una freqüència repensada i programada a arguments farcits de notícies falses o veritats a mitges, sempre perilloses i tendencioses. Notícies o intencions de convéncer la ciutadania gens noves i que el Partit Popular de la Comunitat i els seus dirigents i candidats repeteixen com un mantra que pensàvem desaparegut de la lògica social de les últimes dècades al País Valencià. A eixa argumentació tornen com si res no haguera succeït en les legislatures en què va governar.

En el cas de les comarques d'Alacant sobreeix la qüestió de l'aigua, delicat assumpte i de freqüent manipulació per part dels populars. El transvasament del Tajo-Segura n'és el més destacat, amb decisions del Govern Central que des de la Generalitat s'han vist amb disgust, fins al punt que ho han portat als tribunals per a exigir rectificacions i no perjudicar els regants de les nostres explotacions agrícoles i xicotets productors. Des què soc periodista este assumpte s'ha explotat des de la dreta com un tresor a conservar per a mobilitzar el seu vot en campanyes com la que viurem d'ací a no res.

Recorde concentracions i manifestacions promogudes a Alacant amb aquell “Agua para todos” que cíclicament torna als carrers i, sobretot, als discursos electorals dels dirigents del Partit Popular.

Caldrà una vegada més, fer memòria de quines accions ha dut a terme esta dreta tan “reivindicativa” en els vint anys que va governar la Generalitat amb Zaplana, Olivas, Camps o Fabra, i quines exigències es van fer des de la Diputació d'Alacant i algunes organitzacions patronals i de regants al Govern de Madrid presidit per José María Aznar i Mariano Rajoy. No serveix de res cridar i exigir quan eixe camí s'hauria pogut fer abans i no esperar que governen “els altres” i carregar-los la responsabilitat d'aquell moment i que condiciona l'actual.

Tornar al passat és reaccionari, sens dubte. El PP deu pensar que eixe argumentari li continuarà donant rèdits i per això recorre al victimisme que presenta Alacant com a terra i societat ignorades pel Govern de Ximo Puig. Res més lluny dels fets. El govern de Puig ha aportat en estes dos legislatures inversions i realitzacions: Plan Renhace a la Vega Baja i el Districte Digital que dispara a Alacant a la primera línia de la modernitat.

S'han acabat els temps del victimisme i la suposada discriminació que el Partit Popular d'Alacant argumenta encara, com fa des de massa anys. València, Castelló, Alacant, tenen futur conjunt i el Govern que presideix Ximo Puig a la Generalitat no discrimina cap de les terres del País Valencià. La concepció d'un executiu progressista i integrador en favor de tots els sectors poblacionals és una de les característiques de qui volem siga sent president dels valencians i les valencianes, de Vinaròs a Pilar de la Horadada.