Visca Sant Pere

A un pam del nucli urbà d’Elx, està la partida d’Asprella que aquestes setmanes està de celebració. Les seues festes són immensament grans en il·lusió i alegria, i també en actes per a totes les edats.

Aquesta partida com tots és amant del Camp d’Elx, sabreu, no té nucli. És per això que quan t’apropes per la carretera al recinte fester ja veus un miracle en directe: llums de colors que travessen el camí i una «verbena» espectacular realitzada al centre cívic, que abans i per a molts dels veïns i veïnes serà sempre l’escola d’Asprella.

Estar en aquestes festes té una càrrega emocional sense precedents ni preu.

Em porta records de qui hem estat a aquesta escola i com a part de la màgia del lloc, sempre hi trobes de nou gent que feia molt que no et reencontraves. I en aquesta salutació espontània, les dues parts tornen a recordar allò que vam viure i riem sense dir res més... Per a què? Si ja ho sabem.

I sabem que d’escola passà al que és ara, amb la motivació dels veïns que volien donar-li un ús i probablement una gratitud a un lloc que és molt més que un edifici; és un pertot d’aprenentatge i de rialles, és a dir, d’amor.

Per aquestes instal·lacions passà també una escola d’estiu meravellosa on venien xiquets i xiquetes de les partides del costat i d’ací, que també ompliren de rialles i alegria un estiu o diversos de fa prop de trenta anys o més... A saber, però que pareix hui.

Però hui és hui i són les festes de Sant Pere i ací ve un altre bonic miracle de la seua comissió de festes que es diu «Festers d’Asprella», que no sé com ho fan (bé, sí, amb molt de treball i amor) però que aquests dies i des del 1991 fan la festa i pràcticament viuen al recinte fester, fent actes al matí, vesprada i nit.

I els que anem a disfrutar els diem «tu saps que bo ho teniu» i ells ens diran «si, sí» i corrent seguiran en el concurs de ping-pong, el de futbolins o preparant la visita de la pregonera mentre es posen també una perruca i s’amaguen darrere d’un magnífic escenari.

I a on igual pot eixir un presentador que et posarà en un divertit compromís (perquè sempre estan inventant i improvisant perquè tots ens sentim part del moment) o una obra teatral digna del Gran Teatre.

No hi ha festeta que no tinga una o moltes coses en particular, estar ja és especial, soles s’ha de mirar-ho en gust. Tanmateix, aquesta té un grup de teatre inclòs, què?, us pareix bé? Doncs el que us he dit, més miracles!

Teatre que t’aplega al cor perquè és la nostra llengua (que ara pareix que estarà un poc més hipotecada) i sobretot perquè els artistes també porten quasi més anys que les pedretes del patí donant un grapat molt bo d’emocions. Perquè el teatre és emoció i dur-lo a peu de taula té un mèrit intangible, però que està... Rialles, acudits i sorollets de personatges que després faràs com el «run-run» d’una carretilla que es portava a un retor mort fora d’escena, la nit del dissabte passat a l’obra «I TU QUE PENSES?» No trobaràs a ningú que no riguera i que se sentirà per moments, dins de la casa de l’esperpèntica família protagonista i que vols en tot moment que se salve, d’una justa justícia que els perdones, sense adonar-se’n.

Encara ens queda el sopar del cabasset, les paelles a concurs, exposició de pintura i, per descomptat, que Sant Pere vinga de cal seu germà Sant Andreu en les Baies, a on passa l’any i després hi tornarà amb trons i aquesta coseta que tots diem:

«A vore si a l’any que ve estem»

I clar que estarem, perquè qui falta aquests dies se li recorda amb molt d’amor i nostàlgia i així segueix estant-hi... perquè a les festes Asprella mai falta ningú en presència, i si és en absència, al nostre cor i paraula sempre estan.

Visca Sant Pere, a on l’any que ve anirem de nou, i si no, que ens recorden.