Depredar el palmerar

En unes declaracions recents, el sr. alcalde d’Elx carregava contra la Llei del Palmerar qualificant-la d’absurda per ser -al seu parer- excessivament proteccionista. Una llei que, segons deia, ens tracta als il·licitans i les il·licitanes com a depredadors del palmerar. Certament, els ciutadans i les ciutadanes d’Elx ens estimem el palmerar i ens agradaria que estigues ben gestionat per a poder gaudir dels importants serveis ecosistèmics que ens pot proporcionar. Així i tot però, com molt bé sap el sr. Ruz, l’espoli del palmerar ha estat una constant des de l’arribada del ferrocarril a la nostra ciutat (1884) fins els nostres dies.

Fins l’arribada del ferrocarril, el conreu dels horts era -probablement- l’activitat productiva de major valor a Elx; de manera que quan per necessitats urbanístiques es va haver d’arrancar total o parcialment algun hort, aquest es va replantar en un altre lloc per a mantenir la producció. La construcció del ferrocarril tingué un gran impacte sobre el palmerar, perquè en lloc de construir aquest pel sud de la ciutat i esquivant els horts, tal com estava previst en el projecte inicial, finalment es va decidir fer-ho pel nord i a través dels horts. Justament per on tenien els seus interessos certs cacics locals. A més, el ferrocarril va estimular les activitats comercials i artesanals; i això va provocar una gran demanda de sòl per aquestes activitats i per a construir nous habitatges on allotjar l’allau migratori que tot plegat va desfermar. Així, els horts començaren a tenir més valor com a sòl urbà que com a sòl agrícola; de manera que es varen construir barris sencers sobre horts de palmeres, tant al nord com a l’est i el sud de la ciutat. Aquest fet, del que donà testimoni Pere Ibarra, ha estat documentat per Gaspar Jaén a la seua Guia de l’arquitectura i l’urbanisme de la ciutat d’Elx, Tom I (1984).

Desprès de la gran destrucció d’horts de les primeres dècades del segle XX, l’espoli va seguir tant durant la dictadura com en el període democràtic, malgrat les diferents mesures aprovades a nivell estatal, autonòmic i local per a protegir el palmerar. De la devastació del palmerar en aquest període, tenim una evidencia molt clara si observem l’estat en que es troben actualment horts con l’Hort de la Misa d’Once, l’Hort dels Patos, l’Hort de Vicentet, l’Hort del Balconet, l’Hort de Nal, l’Hort del Rosari, l’Hort del Murciano, l’Hort de Rastoll, l’Hort del Xipreret, l’Hort de Manxón, l’Hort de la Porta de la Morera, l’Hort de Sant Joan, l’Hort dels Banquets, l’Hort de Malla, l’Hort de l’Arbre, l’Hort de Quito Escorina, l’Hort de la Torreta... Per no citar més que alguns dels cassos més significatius. Se’n podrien citar molts més, però tan sols me referiré a tres casos que me semblen il·lustratius del problema que vull posar de manifest.

A l’Hort Que no te Portes -es diu així l’hort- es va construir un centre educatiu fa més de 60 anys i des d’aleshores, de mica en mica, anaren desapareixent les palmeres, fins arribar a substituir les files de palmeres per files d’eucaliptus. En una part de l’Hort dels Bous, es va instal·lar fa dècades també, un centre d’atenció sanitària i, a poc a poc, anaren desapareixent gairebé totes les palmeres que hi havia. Doncs, malgrat ser dos horts fortament maltractats, els titulars de les esmentades activitats varen ser premiats amb la concessió de llicències urbanístiques per ampliar de manera molt important les seues instal·lacions. Llicències concedides pel govern municipal, sent el sr. Ruz coordinador de Cultura i president de la Junta Gestora del Patronat del Palmerar. En eixa mateixa època es va concedir també llicència urbanística per ocupar l’Hort de Tavalón Baix, als titulars d’unes instal·lacions de tipus lúdic. Un hort aquest, cal remarcar-ho, que es trobava intacte i que havia estat cultivat fins poc temps abans. Tot plegat es va fer d’acord amb la legalitat vigent. Per això, davant aquests escàndols, la ciutadania es va mobilitzar demanant canvis en la legislació per a poder protegir el palmerar front aquestes i altres agressions.

Per això sorprèn que un estudiós del patrimoni com el sr. Ruz, que coneix de primera ma tots aquests fets, carregue contra una llei que precisament pretén protegir el palmerar. No s’enten que un alcalde que declara tenir tanta sensibilitat i tant de respecte pel palmerar pretenga modificar la llei per a facilitar l’activitat urbanística en l’entorn dels horts. Quin rigor te afirmar que la llei posa traves a l’activitat urbanística, si l’Administració no ha destinat els recursos necessaris per a posar en funcionament els instruments que la pròpia llei preveu per a la seua gestió? On és el Registre de bens a protegir que preveu la llei? On el Pla Director del Palmerar? La llei preveu el desenvolupament d’un document urbanístic com és el Pla Especial de Protecció del Palmerar que està pendent d’aprovar des del 1998. Per què no s’aprova d’una vegada aquest pla? Què seria de les normes de trànsit, per exemple, sense els cossos policials vigilant el seu compliment i imposant les sancions pertinents? Sense els incentius a la renovació del parc mòbil? Sense les ITV? Es podria circular pels carrers d’Elx si no hi estigués la grua retirant els vehicles mal aparcats? Quin interès hi ha en acabar amb la Llei del Palmerar abans de desplegar-la?

Les cauteles que arreplega la llei, i de les quals se queixa el sr. alcalde, són les que s’han considerat adequades per a protegir un bé que és Patrimoni de la Humanitat. Pensa algú que si se vol actuar urbanísticament en l’entorn de l’Alhambra de Granada, la Catedral de Burgos o la Praza do Obradoiro, no ha de dir res Cultura? És evident que totes les lleis són millorables; i aquesta no és cap excepció. És normal que quan se desplega i se comença a aplicar una llei, calga fer algun ajustament per motius que no es podien preveure durant la redacció. No veig cap problema amb procedir d’esta manera si se fa honestament i amb transparència. Però per això, el sr. alcalde ha d’explicar amb claredat i amb detall què és exactament el que cal canviar a la llei i per què cal canviar-ho. Si en lloc d’això, fa servir desqualificacions, embolics i mitges veritats, potser acabem pensant que alguna cosa ol malament a Dinamarca. És molt el que està en joc i no voldríem que el Palmerar d’Elx acabés exclòs del llistat de prestigi internacional en el que l’ha inclòs la Unesco; tal com, tristament, acaba d’ocórrer amb el Parque Nacional de Doñana que ha estat expulsat del llistat de la UICN per la nefasta gestió que ha patit els darrers anys.