Dimissió lliure o forçada?

 El concejal del PP de l’ajuntament d’Elx, José Navarro va entrar begut a la parròquia del Salvador de la ciutat il·licitana. L’enrenou va ser majúscul i per això, per l’escàndol que va muntar a l’església, el senyor Navarro va presentar la seua dimissió com a confrare de la Flagel·lació del Senyor, per “evitar manchar el nombre de la hermandad” (Información, 12 d’abril de 2024).

L’actitud d’aquest ja ex-confrare (i ara també ex-regidor) de deixar la confraria, contrastava amb la seua obstinació en continuar (com si res no haguera passat), com a regidor a l’ajuntament d’Elx, recolzat pel seu partit, que va qualificar aquest cas com a d’“ámbito privado”. En cas que haguera furtat diners en un banc, aquest senyor ¿tampoc no hauria dimitit de l’ajuntament perquè també el furt seria d’àmbit privat? Si aquest senyor presentà la dimissió con a confrare, per l’escàndol que va produït, ¿el mateix escàndol (anar begut a l’interior del temple), no afectava també al seu càrrec com a concejal de l’ajuntament d’Elx?

És immoral que el president del partit Popular, el senyor Mazón, haja dit que “los estatutos del partido no contemplan esta eventualidad”.

Si el PP està contra les borratxeres dels jóvens que es reuneixen, en places i en carrers, per beure sense mesura, ¿quin exemple dóna aquest concejal d’Elx? ¿I l’actitud d’un concejal begut a l’interior del temple, això no està contemplat en “los estatutos del partido?”. ¿El PP no contempla una actitud cívica en els seus càrrecs públics?

Segurament els militants del PP d’Elx, per tal d’exculpar el seu company de partit, hauran recordat el expresident Aznar, quan deia “¿Quien te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber?

Desgraciadament aquest no és l’únic cas que hem conegut. El passat mes de febrer, el concejal del PP de Burgos, Fernando de la Varga, va dimitir per donar positiu en un control d’alcoholèmia (Diario de Burgos, 16 de febrer de 2024). El mateix li va passar a l’alcalde de Bermeo, Asier Larrauri, d’EH BILDU, que va dimitir del seu càrrec, també per donar positiu en la taxa d’alcoholèmia (Deia, 18 de juny de 2023). I el senyor Ignacio Polo, concejal d’UPN a l’ajuntament de Pamplona, va dimitir de regidor en triplicar la taxa d’alcoholèmia permesa (El Mundo, 21 d’abril de 2014).

I un últim cas, per no allargar-me més: el senyor Hernando Martín, concejal del PP de l’ajuntament de Torrelodones, també dimití per anar begut conduint (La Voz de la 6, 10 de febrer de 2014).

I no han estat només regidors d’aquests partits, sinó de tot l’espectre polític, sorpresos in fraganti quan anaven beguts i que han estat multats i han hagut de deixar el seu càrrec.

I és que com he dit abans, el polítics han de ser exemple i model d’honradesa i de comportament cívic per a tots els ciutadans.

El que hem pregunte és ¿què hauria passat si el confrare i regidor del PP haguera estat concejal del PSOE, de Podem o de Compromís? ¿La “comprensió” (esto no està contemplado en los estatutos del partido), que ha tingut el president Mazón envers el concejal José Navarro, hauria estat la mateixa si el regidor haguera estat d’un dels altres partits?

El que més em sorprèn és que l’alcalde d’Elx recolzara el seu regidor (perquè el que havia fet era d‘“ámbito privado”) i en unes hores li acceptara la dimissió. I és que la dimissió (o destitució del concejal) ¿ha estat lliure o forçada?

Una relliscada pel que fa a la beguda la té qualsevol i sempre ha de ser perdonada. Però el qui s’ha passat de “rosca”, ha de ser conseqüent amb el que ha fet. Per això la saviesa de Sant Benet contempla a la seua Regla, parlant precisament de la beguda, que convé “no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació”, cosa que no ha fet el senyor Navarro. Per això el sant abat ens recorda que “el vi fa claudicar fins i tot els savis” (RB 40:6-7). Com li ha passat al senyor Navarro.