Predicar amb l’exemple

El passat dia 12 de desembre va tindre lloc al Teatre Arniches d’Alacant el lliurament del Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia a Francesc Garcia Aguilar per la seua obra El dietari de Matilde Salvador. Va presentar l’espectacle Tomàs Mestre, i entre les autoritats presents hi havia el diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant, que és l’organitzadora d’aquest acte juntament amb la Conselleria de Cultura i Esport.

Quan el diputat va pujar a l’escenari per lliurar l’estatueta al guardonat, va dirigir unes paraules al públic assistent i, com ho temia, ho va fer en absolut i rigorós castellà. Primer de tot, es va disculpar per no parlar en valencià ja que no era la seua llengua materna, i tot seguit va afegir que entenguérem que ho fera en castellà. Vaig haver de fer un gran esforç per mossegar-me la llengua i no dir-hi res, però no volia ser el centre d’atenció, no era el lloc ni el moment d’explicar-li quatre coses a aquest senyor.

Com és possible que el màxim representant de l’àrea de Cultura de la Diputació d’Alacant, en l’acte de lliurament d’un premi teatral en valencià, no faça l’esforç d’adreçar-se en la llengua objecte de la situació? No exigim al funcionariat uns coneixements mínims de valencià si vol accedir a unes determinades places? No és ell una mena de servidor públic? Si de veritat no és capaç d’expressar-se en una de les dues llengües oficials que, per llei, hauria de conéixer, tan difícil és dur preparat el discurset en un paper i llegir-lo? Es va omplir la boca de bones paraules, que si sempre impulsaran la cultura en valencià perquè és un dels eixos fonamentals de la institució, que si la llengua valenciana és un tret d’identitat que cal preservar, que si naps, que si cols. Però tot en bon castellà. No en va soltar ni una, ni bona nit, xe! Il·lustre diputat, cal predicar amb l’exemple i, sobretot, cal més voluntat, més actitud i creure’s allò que un mateix diu.

Sincerament, em va semblar vergonyós, però, sobretot, va ser tota una falta de respecte a la llengua i a les persones allí presents. Dalt de l’escenari hi havia un senyor ben mudat, diputat de Cultura, que lliurava el Premi de Teatre Breu en Valencià i felicitava el guanyador en la llengua de Cervantes, no en la d’Evarist Garcia Alfonso. Quina manera més espantosa de fer el ridícul. Així no es defensa ni es promociona el teatre en valencià!