Malgrat la por i la madra

 Deixeu-me, per un moment, escriure en valencià. Llengua de la meva terra, llengua perseguida, traïda, prohibida i ignorada. Però no voldria fer un discurs per la llengua, ja n’hi ha molts i de persones més aptes que jo. Voldria fer una reflexió del perquè. Per què n’hi ha gent que li molesta que s’escriga, es parle i es pense en valencià? Pot ser tenia raó l’Ovidi i és que són els mateixos als qui els molesta que s’escriga, es parle i es pense. Jo aniria més enllà, aniria fins a l’arrel de tot, i crec que eixa putrefacta font de la que brolla l’odi, la inconvivència i el llast a la cultura i la història no és altra que la por i la mandra.

La desgana d’aquells que no volen aprendre, que no volen créixer, que tenen els màsters regalats i que prefereixen els favoritismes i els contactes a l’aprenentatge i el mèrit. És igual si vesteixen de verd o de blau, si veneren les gavines o directament a l’aguiló. Són els mateixos. Són els que venen d’aquells que cridaven “viva la muerte y muerte a los intelectuales” just abans de començar una guerra contra el seu propi país. No oblidem que aquells que posen la bandera i la pàtria per damunt de tot són els que la van trair i la segueixen traint.

Què es pot fer davant d’aquells als qui la por i la mandra els impedeixen, no només avançar, sinó també deixar que el món avance? Davant de qui els hi vota crec que és més complicat. Perquè en realitat no els tenim davant als votants de dreta, els tenim al costat, són els nostres familiars, amics i veïns. Són la nostra gent. I és fonamental la convivència, l’estima i fins i tot el caliu entre veïns.

No obstant això, als que estan al capdavant d’aquest discurs contra la cultura, l’intel·lecte i fins it tot de vegades contra l’evidència científica i el progrés sostenible i amb futur, per a aquestos sí que tinc un missatge: no patiu que no vos obligarem a estudiar ni a aprendre res si no voleu, ningú jutjarà el vostre nivell intel·lectual. De fet, concretament a vosaltres, ningú vos obligarà pràcticament a res. Però per favor vos ho demane: malgrat la vostra por, malgrat la vostra mandra, vosaltres conservadors deixeu a la humanitat i a la cultura avançar i conviure.