El Misteri, un ritu comunitari

La celebració el passat any del centenari del naixement de Joan Fuster i Ortells, un dels intel·lectuals moderns més importants -sinó el més- del poble valencià, ens incita a recordar la vinculació que tingué amb la ciutat d’Elx, fent memòria de les seues aportacions sobre la Festa; en un dels seus articles escriu: «Solo conozco Elche en fiestas. Las veces que he visitado la ciudad, coincidieron siempre con las fechas alegres y doradas de la Asunción».

Per a ell, Elx en festa i en la seua Festa, és més Elx que mai. La Festa és la festa del poble i no es viu com la representació d’una peça arqueològica, sinó com a una realitat viva, la representació més ampla i profunda de la ciutat.

Però eixe arrelament de la Festa en les entranyes del poble, no significa tancar-nos en cap localisme, ans al contrari: aprofundir en la identitat local, ens condueix a trobar-nos en alló més universal: «Elx canta la seua Festa, com una litúrgia estrictament local. Però Elx, quan la canta, canta per tots nosaltres: per tots els qui parlem com es parla a Elx. Diríeu que, aquest dia d’agost, l’aire dolç i daurat que agita les palmes del vostre cel, resumeix en el seu àmbit l’íntegra geografia de l’idioma».

Encara que aquestes paraules siguen referides a la geografia de la llengua, un espai que va més enllà del mapa polític valencià, la dimensió d’eixa litúrgia es pot entendre en un sentit molt més ample. Eixe immens espai cultural li dóna a la Festa un sentit universal. Amb la festa de l’Assumpció ens sentim partícips de les manifestacions religioses i culturals de moltes de les viles i ciutats valencianes.

La Festa és testimoni viu de la tradició del teatre religiós d’origen medieval, ens agermana sobretot en aquells llocs de la geografia europea, on es dugueren a terme representacions assumpcionistes. D’altra banda, la celebració de l’Assumpció ens remet a una antiga tradició, probablement sorgida a l’església de Jerusalem i que fou instituïda oficialment per a tot l’Imperi d’Orient l’any 525 per l’emperador Maurici. Al Patriarcat Occidental s’instituí amb caràcter general pel Papa Sergi I al segle setè, el qual disposà el ritual de la celebració i que tant ens recorda l’acte de la «Roà». No hem de perdre de vista la tradició de l’església d’Orient, origen d’aquesta festa. Les representacions de la dormició de la Mare de Déu plasmades als icones bizantins ens recreen les estampes vives del Misteri d’Elx.

Aquesta festa rebé denominacions diverses: Assumpció, Trànsit, Migració, Dormició... És celebrada en totes les comunitats, no sols de ritus catòlic i bizantí, sinó també en altres esglésies primitives com ara la copta, la armènia, la siríaca... La commemoració adquireix en les diverses comunitats cristianes manifestacions singulars. A la ciutat d’Elx, la festa se celebra el 15 d’agost, com en la majoria de les esglésies, però s’han conservat moltes altres tradicions, tal com la dedicació del tot el mes d’agost a la Mare de Déu o la celebració de la Vinguda de la seua imatge el 29 de desembre.

Som doncs, hereus d’eixes antigues tradicions que han nascut al voltant de la Mediterrània. Mitjançant la festa de l’Assumpció, se’ns manifesta la rica diversitat de les esglésies cristianes d’Orient, dipositàries d’antigues cultures, la desaparició de les quals, a més del drama humà, suposa una pèrdua cultural per a tots. Cada vegada que celebrem les festes patronals contribuïm a la pervivència d’eixes tradicions, al temps que conservem un món més ric i plural que ens convida a la seua defensa. Un autèntic «Patrimoni de la Humanitat» en perill imminent de desaparició i sense el que no podem entendre les nostres arrels culturals.

Per a Fuster la dimensió litúrgica de la Festa és un element essencial, no és un mer espectacle; qui assisteix al Misteri participa d’ell com una litúrgia i participa de la manera més directa, vivint alló que està veient; entenc que mantenir aquesta dimensió de la Festa és en aquests moments la tasca més cabdal que tenim en tal de preservar-la. Viure el Misteri com el que és, la festa del poble, és viure-ho com un ritu comunitari. En un món de pensament únic que tot ho simplifica i on pareix que l’únic valor és el dels diners, el Misteri manifesta els valors més profunds del poble, front a eixe món global que fa desaparèixer tantes expressions culturals empobrint-se. No podem oblidar el sentit de realitat que la dimensió litúrgica li dóna a la representació, tal com ho posava de manifest el propi Joan Fuster. Un missatge molt adient per als nostres temps, el d’un món virtual on tot té un valor molt relatiu.

Joan Fuster comentava el miracle pel qual Elx haja sabut preservar el tresor de la tradició popular després del canvis socials i econòmics, al contrari de l’occorregut en les festes de les grans ciutats modernes. Però al mateix temps es preguntava fins quan duraria el Misteri, si la Festa esdevindria un article més de cara al turisme. En nosaltres està la resposta de si volem tindre un mer espectacle o volem representar i participar amb tota dignitat del ritu comunitari de viure la nostra Festa com una litúrgia. Si volem significar-nos com a poble o preferim confondre’ns en un món despersonalitzat i uniformitzat.