L´ensorrament de l´església del Campello, el diumenge dia 24 i l´interès de l´Ajuntament d´aquesta vila de l´Alacantí per ajudar a reconstruir aquest temple, m´ha recordat Sant Francesc d´Assís en un episodi que té un cert paral·lelisme amb el del Campello.
Va ser l´hivern de 1205, segurament entre el novembre i el desembre, quan un dia Sant Francesc eixí a caminar i entrà a l´església de Sant Damià que es trobava als afores d´Assís i que estava mig destruida. Mentre Francesc resava davant el crucifix, va tindre una visió del Crist crucificat, on sentí que Jesús li deia: "Francesc, repara la meua Església. ¿No veus que s´enfonsa?". El Senyor es referia a l´Església com a comunitat dels seguidors de Jesús, però Sant Francesc va entendre que es referia a l´església de Sant Damià. Per això el sant d´Assís va anar a la botiga de roba de son pare i vengué les teles, perquè amb els diners es poguera reparar aquell temple. Però el rector de Sant Damià no acceptà els diners que li va oferir Francesc, pensant-se que era una broma d´aquell jove joglar i també per por a la reacció dels pares del Pobrissó d´Assís. Per això Sant Francesc decidí quedar-se a l´església per restaurar-la ell mateix i alhora ajudar els pobres.
Hi ha la pel·lícula de Franco Zefirelli, "Hermano sol, Hermana luna", que mostra d´una manera bellíssima aquest episodi de la vida de Francesc, mentre reparava l´església de Sant Damià.
De la mateixa manera que va caure l´església de Sant Damià, també huit segles després, el diumenge 24, va caure el sostre i parts dels murs de l´església Coveta Fumà del Campello, quan només feia deu minuts que havia acabat la celebració de l´Eucaristia. Afortunadament no hi hagué cap desgràcia personal, cosa que sí que hauria passat si l´església haguera caigut uns minuts abans.
Reparar l´església Coveta Fumà ha de ser un signe que ens moga també a reparar l´Església de Crist.
Com ha dit el teòleg Leonardo Boff, Sant Francesc "va començar un moviment de renovació de l´Esglesia, vivint amb els leprosos i predicant en la llengua del poble i no en llatí". També el papa Francesc, diu Boff, elegí aquest nom "perquè se n´adonà que l´Església està en runes per la desmoralització, degut als escàndols que han afectat la moral i la credibilitat".
Per això, continua Boff, "Francesc no és un nom sinó un projecte de l´Església", que ha de ser "pobra, senzilla, evangèlica, allunyada dels palaus i del poder" i on el papa la presideix i la serveix en la caritat.
Si l´església Coveta Fumà del Campello ha de ser reparada, encara és més urgent reparar l´Església que és la comunitat dels seguidors de Jesús. I aquesta tasca de reparar l´Església és missió de tots els cristians, bisbes, preveres, religioses i laics, amb el guiatge valent i audaç del papa Francesc. Hem de reparar l´Església perquè siga com Jesús la va pensar: un signe de misericòrdia i d´esperança per al nostre món. Una Església al centre de la qual hi ha d´haver Jesús, no els dogmes, ni el Codi de Dret Canònic, ni la Tradició. Una Església capaç d´escoltar abans de parlar, capaç d´acollir sense condemnar, capaç de perdonar sense jutjar. Una Església que porte un missatge de pau i de reconciliació a tots els hòmens i les dones. Una Església missionera i samaritana, que cure les ferides que tots portem al cor i que mostre el rostre misericordiós de Déu. Una Església servidora dels pobres, amb diàleg amb la cultura i amb el món modern, oberta al ecumenisme i font d´alegria i de comunió.
Una Església que siga llar de perdó, on cap persona no siga exclosa, on tots siguen ben acollits, amb afecte i sol·licitud fraterna, per així formar la família dels fills de Déu. Una Església allunyada de sospites, de condemnes, de malfiances. Una Església que confia i segueix el seu Mestre, Jesús, el Senyor.
Eixe és el repte que hui tenim els cristians, per tal de construir una Església creïble i fidel a l´Evangeli, per anunciar al nostre món la Bona Nova del Regne.
